Política

Exhumen 250 soldats a les fosses del Soleràs i Miravet

El govern realitza catorze excavacions en un any i multiplica per quatre el nombre de restes desenterrades des de la Transició

El pla de fosses ha permès recuperar les despulles de 281 persones

Troben els integrants de diverses divisions que van lluitar a Pàndols i Cavalls

Restes amb evidències d’amputacions, punts de sutura i fèrules metàl·liques permeten deduir que els 99 soldats de la Guerra Civil desenterrats entre finals de novembre fins al 31 d’abril passat a Miravet (Ribera d’Ebre) van morir a l’hospital de divisió pròxim a la fossa de Pernafeites. “La lògica porta a pensar que tots els soldats eren republicans, ja que la zona era republicana un cop trencada la línia de front de la Serra de Cavalls i Pàndols”, explica el director de l’excavació, Sergi González. La major part són d’efectius de la 43a divisió, que lluitava al front de l’Ebre, situat deu quilòmetres més enllà. “Tenim constància que la 46a també havia actuat a la zona. La 43a va ser rellevada a principis d’agost del 1938, però no es disposa del llistat dels noms”, lamenta González. També hi hauria homes de l’11a, la famosa Divisió Líster. A més, s’hi ha localitzat l’esquelet d’un jove d’entre 14 i 16 anys amb un impacte al còccix i restes de metralla a l’abdomen, tot i que la majoria dels exhumats tindrien més de 25 anys.

Els resultats de l’excavació a Miravet, una de les fosses més grans obertes mai a Catalunya, s’afegeixen als de la del Soleràs (Garrigues). Allà s’han recuperat un total de 146 cadàvers més, la majoria de soldats que haurien mort en hospitals de campanya instal·lats al poble. La fossa es troba al recinte de l’antic cementiri, abandonat a principis del segle XX. Vint-i-cinc dels soldats són del bàndol nacional i també hi ha cinc civils. Testimonis orals expliquen que els mateixos veïns es feien càrrec del trasllat dels soldats morts de l’hospital al cementiri vell, de nit, amb un carro arrossegat per una mula. Les víctimes hi eren abocades des del carro. El Soleràs, a mig camí entre el front de l’Ebre i el del sud del Segre, va ser un punt logístic important entre el juliol i el desembre del 1938 per al bàndol republicà. El gener següent la zona va caure en mans de l’exèrcit rebel, que va aprofitar el mateix espai per enterrar-hi els seus morts en la batalla de les Garrigues. Així, els soldats republicans han aparegut enterrats l’un sobre l’altre, també amb amputacions, benes o embolcallats amb teixits, mentre que els franquistes hi eren enterrats d’un en un, amb plaques d’identificació i amb alguns objectes personals. També es disposa del nom de diversos soldats que provenien de l’hospital. Un era originari de Maldà (Urgell), de 32 anys, i la seva família té constància que li van amputar la cama dreta. També es podria identificar aviat un soldat del bàndol nacional de Burgos i dos civils morts en un bombardeig el Nadal del 1938.

Entre les dues fosses, el govern ha exhumat gairebé 250 soldats. La més gran oberta anteriorment va ser justament la que va inaugurar el pla de fosses, el juny de l’any passat, a Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà), on van aparèixer 17 soldats franquistes. El pla, que faculta el govern a actuar d’ofici per excavar-les (fins llavors s’intervenia a partir de peticions) ha permès obrir en un any catorze fosses i ha multiplicat per quatre el nombre de restes humanes desenterrades des de la Transició, segons va donar a conèixer ahir el govern en l’acte de commemoració del 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre, celebrat a l’església de Sant Pere, situada al poble vell de Corbera d’Ebre, bombardejat durant la guerra.

“Anem tard. Cada dia queden menys víctimes i menys testimonis, però estem prement l’accelerador”, vaafirmar la consellera de Justícia, Ester Capella, que ha pres el relleu a Raül Romeva en matèria de memòria. “Estem en deute amb aquestes persones, hem de recuperar, dignificar i recordar. Ho hem de fer per cosir les ferides col·lectives i tancar el seu dol”, va reblar.

En total, el pla ha fet possible fins a 281 exhumacions des de l’estiu passat. A Catalunya hi ha 505 fosses localitzades, de les quals se n’han obert 38 fins al maig del 2018. Més d’una tercera part de les excavacions dels últims 19 anys s’han fet en els darrers dotze mesos.

5.459 inscrits al cens de persones desaparegudes

Es calcula que arreu del Principat romanen unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil i el franquisme, però de moment només hi ha 5.459 inscrits al cens de persones desaparegudes creat per l’anterior govern. Tanmateix, la xifra no ha parat de créixer. Des del novembre i fins aquest mes de juliol s’hi han apuntat 162 famílies més que busquen els seus desapareguts.

El registre públic forma part del programa d’identificació genètica que es va posar en marxa el 2016. L’Hospital de la Vall d’Hebron realitza un estudi de l’ADN a partir de mostres bucals dels familiars per creuar després les dades amb les de les restes òssies trobades pel territori. Fins a 1.265 familiars ja s’han fet les proves, que són gratuïtes. D’altra banda, la Universitat de Barcelona va cedir el maig de l’any passat 180 mostres de familiars de víctimes de la guerra del seu banc d’ADN per incorporar-les a la base de dades del govern.

Pel que fa a les anàlisis genètiques de les despulles rescatades en les excavacions, actualment hi ha dades recollides de 61 individus exhumats. Al llarg dels últims 40 anys i fins a la posada en marxa del programa només s’han pogut identificar set persones.

Apareix un anell amb l’estrella roja, la falç i el martell

Troballa inèdita a la fossa de Miravet. Els arqueòlegs que hi van treballar van desenterrar un anell amb una estrella roja i una falç i un martell al centre amb una lletra A majúscula de color blau a sota. “No és gens habitual trobar un anell d’aquestes característiques”, assegura el responsable de l’excavació, Sergi González. L’anell el portava al dit anular un dels cadàvers desenterrats. Els experts sospiten que es tracta d’un comissari polític del Partit Comunista i que la lletra A correspon al seu nom, però s’està treballant en la identificació del portador, encara que les dificultats són enormes. “El Partit Comunista tenia molt de pes i totes les divisions tenien comissaris polítics”, comenta González. Altres objectes personals trobats a la fossa són encenedors, ulleres i més anells, però cap com el de l’estrella amb la falç i el martell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El 28-A de Sánchez o les dretes

madrid

Més pressa i pressió al judici

madrid

L’Eurocambra prohibeix l’acte amb Puigdemont

Brussel·les

El govern certifica el fracàs de Sánchez i la “cessió” a Vox

Barcelona

Camí planer per a l’aprovació del pressupost de Girona

girona
PER LLOGAR-HI CADIRES

Atac de gelosia al Tribunal Suprem

Trump prepara la lluita judicial pel mur amb Mèxic

Washington

La cursa electoral arrenca, amb el focus centrat en Catalunya i un altre 155

MADRID

La UE, decidida a agafar el timó de la pròpia seguretat

MUNIC