Junqueras i Romeva reclamen sortir de la presó
L’advocat presenta recurs de súplica al Suprem després de la denegació de llibertat
L’advocat dels exconsellers Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu van den Eynde, va dirigir ahir un recurs de súplica al Tribunal Suprem, després que divendres els magistrats que jutjaran el cas en denegessin la llibertat i rebutgessin l’aplicació de mesures més flexibles per evitar la presó.
L’advocat és contundent en el seu escrit, que comença dient que la resposta de la sala a la petició de llibertat que redacten els magistrats “és contrària a dret”.
En aquest sentit, l’advocat critica que els magistrats rebutgessin entrar a valorar les mesures cautelars perquè suposaria entrar a valorar la feina del jutge instructor Pablo Llarena. Van den Eynde assegura que no comparteix els arguments de la sala i indica que les mesures cautelars poden ser perfectament analitzades, i més quan es tracta de persones innocents. La defensa, com es va demanar ja en el primer recurs presentat al maig i denegat divendres passat, torna a posar sobre la taula la sol·licitud que Junqueras i Romeva, “pacifistes reconeguts”, puguin ser portats a casa, i si cal, se’ls mantingui sota arrest domiciliari.
La defensa també retreu als magistrats que al·leguin risc de fuga quan precisament un dels seus clients, Romeva, abans en llibertat provisional, ja va presentar-se a l’anterior cita amb el jutge per poder defensar la seva innocència. Entre les crítiques, també les que el Suprem va fer als lletrats que han demanat la llibertat dels seus clients atès els canvis en l’atmosfera política” després de la reunió entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Quim Torra, de fa unes quantes setmanes. Si els magistrats llavors van dir que no tenien en compte el context polític, l’advocat els recorda que precisament Llarena el va usar d’argument per decretar l’ingrés a la presó.
Finalment, en el recurs s’addueix també davant el Suprem que la decisió de la justícia alemanya sobre el delicte de rebel·lió ha posat en relleu “l’existència d’un criteri generalitzat i que s’estén per tot arreu sobre la inexistència d’elements que sustentin els delictes de rebel·lió i sedició que motiven el manteniment de les màximes autoritats polítiques catalanes a la presó”, diu el recurs de súplica.