“Farem la república el més ràpid possible”

Primer ho accepto com un repte personal i, també, perquè així s’ha convingut. M’hi he avingut des del primer moment que se’m va oferir per la necessitat de continuar treballant pel país, per treballar per la república i mirar que la demarcació continuï essent un referent. Per això assumeixo amb responsabilitat, però també molt il·lusionat, el nou repte.

Sí, de fet la política els últims anys és complicada en tots els àmbits, independentment de si estàs en una administració o una altra. I la Generalitat evidentment no és diferent, perquè és l’actor principal i qui pren les decisions que acaben tenint transcendència en el moment històric que ens està tocant viure.

Primer vull manifestar l’absoluta denúncia i incomprensió de l’aplicació del 155. Ja ho vaig fer en el seu moment i en tots aquests mesos ho he reiterat. I també vull tenir un record per totes les persones que es van destituir, per les persones que estan a l’exili i les que són a la presó, pel nostre president Puigdemont, a Brussel·les actualment, i també un record per l’anterior delegat, l’amic Eudald Casadesús, i tots els treballadors i treballadores que van ser destituïts. Pel que fa a la pregunta, he de dir que a les comarques gironines la cosa va continuar funcionant gràcies a la implicació de tot el personal i les direccions territorials. Van fer la feina tot i estar mancats d’un lideratge a fi que no es notés l’aplicació tan frapant del 155.

Sí. Fa poc més d’una setmana vam estar molta estona enraonant. Està dolgut per la situació que va haver d’aguantar en el seu moment, però ara les circumstàncies són diferents i ho ha entès perfectament.

Han tingut un comportament admirable i exemplar. Mai els estarem prou agraïts per haver continuat fent la feina en uns moments d’especial dificultat i també per haver defensat el govern legítim que amb l’aplicació del 155 es va voler fer desaparèixer.

En la reunió bilateral va quedar clar que Estat i Generalitat parlem llenguatges diferents. No hi ha manera que entenguin la realitat i atenguin demandes com la llibertat dels presos, el retorn dels exiliats i el dret a l’autodeterminació. No ho volen entendre, i això ho fa molt difícil.

Crec que s’ha demostrat que podem estar molt millor en un país plenament independent, que tot això no ha vingut per una obsessió d’algú en concret sinó per una onada de país que ha desembocat en aquest moviment transversal. Però som conscients que la situació no és uniforme a tot el país. A la demarcació de Girona la majoria fa una defensa aferrissada del procés i la plena independència, no com en altres llocs del país. Això ens situa com una part important d’aquesta locomotora que ha de tirar endavant la república. Per tant, les comarques gironines hauran d’exercir en determinats moments un cert lideratge.

L’estratègia que marcarà el govern serà paral·lela a la que demandi la societat. Una altra cosa són els ritmes. De vegades un pot pensar que han de ser molt més accelerats, però la posada en pràctica a vegades no ajuda a poder-ho desenvolupar. A les comarques gironines treballem per fer la república el més ràpid possible. Aquest és el nostre compromís i el complirem.

I ho entenem. Estem en un moment d’una complexitat extrema en referència als presos, els exiliats, els centenars d’imputats... Tot això també dificulta una resposta immediata del poble català. Hem de ser agosarats, posar tota la carn a la graella, ser contundents quan cal, ser decisius..., però també hem de marcar molt bé les pautes del camí i fer-nos entendre, segurament millor del que ho hem fet, perquè la gent vegi que no s’està aturat, que s’està fent camí. S’assolirà l’èxit si tots anem a l’una.

De moment cap ajuntament se’ns ha dirigit per aquesta qüestió. Crec que l’autonomia municipal ha d’estar per sobre d’aquestes decisions. Espero i desitjo que els alcaldes facin el que creguin que han de fer, però quan arribi el moment, i si se’m requereix informació sobre aquest tema, en parlarem.

Estem pendents d’una reunió. Estem en un període complex per fer-ho, però sí que vam tenir un contacte informal, a la Cambra de Comerç, fa deu dies. Estem pendents de programar una nova trobada.

Sempre hi ha hagut bona entesa personal. Una altra cosa és que les enteses personals tenen poca importància avui. Hem d’anar al que la gent ens demana i fer la feina que tenim encomanada. Més enllà de la cordialitat, la bona entesa s’ha de demostrar amb accions concretes.

Tot el territori fa anys que té molt clar que hi ha d’haver una estació a l’aeroport. Fins i tot el govern del PP ho ha pressupostat. Costa de creure que el partit socialista no ho vegi prioritari. En l’entrevista on el senyor Bramon va dir això deia que escoltaria el territori per valorar possibilitats. Si ho fa, el territori li dirà el que fa anys que diu, que ha d’haver-hi una estació a l’aeroport per ser competitius.

S’està estudiant. És una decisió complexa perquè té un alt cost econòmic i també perquè s’ha de decidir on es duran els residus. S’està treballant-hi i ara costa dir res més.

Cal dir que, es triï la ubicació que es triï, nosaltres, com que un projecte d’aquesta magnitud requereix anys d’obra, hem anat fent inversions a l’hospital actual per donar el servei que els usuaris es mereixen i els professionals necessiten. La ubicació no està definida encara. Tenim la responsabilitat de trobar l’espai el més aviat possible, però això està també en mans de les voluntats municipals. Es mirarà quin és el moment oportú, però el que tenim clar és que s’ha de fer aquest nou Trueta.

Crec que a final d’any podríem tenir resposta, però es fa molt difícil establir terminis. M’atreviria a dir que es decidirà els propers mesos o a principis del 2019, però no ens podem imposar terminis perquè no és una decisió senzilla.

Crec que hem de casar els dos elements perquè si un ajuntament té terrenys molt ben connectats i amb característiques que facilitin l’obra, per exemple, doncs cal tenir-ho en compte. Si puc fer de mitjancer per casar la voluntat tècnica i la política ho faré.

No, no. Ara no tinc resposta sobre això.

Entenem el neguit i la preocupació. Però el problema és legal, i les AMPA ho saben. De moment s’ha donat un any de moratòria, i ara es treballa per trobar la millor solució.

La voluntat és fer-ho. Jo vaig ser ponent al Parlament d’aquesta llei, i la pràctica totalitat dels grups vam votar-hi a favor. Això vol dir que era una voluntat molt majoritària. L’aplicació de l’article 155 ho va desactivar quan tothom tenia del tot assumit que ja estava fet, però ara hem de tornar a començar. La idea del govern és restituir el que ja s’havia aprovat en el Parlament.

És importantíssim aquest centre intermodal per a la comarca de l’Alt Empordà i per a la connexió amb la frontera amb l’Estat francès. Fa tants anys que se’n parla que hem de mirar una vegada per totes de donar la resposta a aquesta demanda del territori. És primordial fer-ho. Cal tenir en compte que hi treballem amb una situació molt complicada perquè els darrers anys hi ha hagut poca capacitat econòmica per desenvolupar el centre intermodal. Per això necessitem que l’Estat espanyol hi aboqui recursos. És un projecte troncal.