Política

PERE VILA FULCARÀ

DELEGAT DEL GOVERN DE LA GENERALITAT A GIRONA

“Farem la república el més ràpid possible”

“L’he acceptat com un repte personal, per continuar treballant per al país i perquè les comarques gironines continuïn essent un referent”

“A Girona la majoria fa una defensa aferrissada del procés cap a la independència. Per tant, haurem d’exercir un cert lideratge”

En la reunió bilateral va quedar clar que Estat i Generalitat parlem llenguatges diferents
Crec que a final d’any podríem tenir una resposta sobre la ubicació del nou hospital Trueta
Costa d’entendre que el govern espanyol no vegi ara prioritari el baixador del TAV a l’aeroport

El nou delegat del govern de la Generalitat a Girona va assumir el càrrec el 17 de juliol i va deixar enrere una etapa de tres anys com a president de la Diputació.

La Diputació és la gran repartidora de diners entre els municipis, amb molta més capacitat per fer això que la que té la delegació del govern. Què l’ha dut a acceptar el canvi?
Primer ho accepto com un repte personal i, també, perquè així s’ha convingut. M’hi he avingut des del primer moment que se’m va oferir per la necessitat de continuar treballant pel país, per treballar per la república i mirar que la demarcació continuï essent un referent. Per això assumeixo amb responsabilitat, però també molt il·lusionat, el nou repte.
I segur que molt conscient que el moment polític és extraordinàriament complicat.
Sí, de fet la política els últims anys és complicada en tots els àmbits, independentment de si estàs en una administració o una altra. I la Generalitat evidentment no és diferent, perquè és l’actor principal i qui pren les decisions que acaben tenint transcendència en el moment històric que ens està tocant viure.
La Generalitat a Girona ha estat més de vuit mesos sense delegat. Quins han estat els efectes del 155 pel que fa al funcionament de la delegació?
Primer vull manifestar l’absoluta denúncia i incomprensió de l’aplicació del 155. Ja ho vaig fer en el seu moment i en tots aquests mesos ho he reiterat. I també vull tenir un record per totes les persones que es van destituir, per les persones que estan a l’exili i les que són a la presó, pel nostre president Puigdemont, a Brussel·les actualment, i també un record per l’anterior delegat, l’amic Eudald Casadesús, i tots els treballadors i treballadores que van ser destituïts. Pel que fa a la pregunta, he de dir que a les comarques gironines la cosa va continuar funcionant gràcies a la implicació de tot el personal i les direccions territorials. Van fer la feina tot i estar mancats d’un lideratge a fi que no es notés l’aplicació tan frapant del 155.
Ara ens parlava de l’Eudald Casadesús. Hi ha parlat, amb ell, des que ha assumit el càrrec?
Sí. Fa poc més d’una setmana vam estar molta estona enraonant. Està dolgut per la situació que va haver d’aguantar en el seu moment, però ara les circumstàncies són diferents i ho ha entès perfectament.
Durant aquests mesos, els treballadors de la Generalitat han estat un dels col·lectius més persistents en la denúncia dels empresonaments i la retallada de llibertats polítiques i socials, amb mobilitzacions setmanals continuades.
Han tingut un comportament admirable i exemplar. Mai els estarem prou agraïts per haver continuat fent la feina en uns moments d’especial dificultat i també per haver defensat el govern legítim que amb l’aplicació del 155 es va voler fer desaparèixer.
El fet que hi hagi un nou govern a Madrid sembla que ha destensat el conflicte. Confia que es mantindrà aquesta situació?
En la reunió bilateral va quedar clar que Estat i Generalitat parlem llenguatges diferents. No hi ha manera que entenguin la realitat i atenguin demandes com la llibertat dels presos, el retorn dels exiliats i el dret a l’autodeterminació. No ho volen entendre, i això ho fa molt difícil.
Quin paper han de tenir les comarques gironines (els ajuntaments i la ciutadania) en l’avanç cap a la república?
Crec que s’ha demostrat que podem estar molt millor en un país plenament independent, que tot això no ha vingut per una obsessió d’algú en concret sinó per una onada de país que ha desembocat en aquest moviment transversal. Però som conscients que la situació no és uniforme a tot el país. A la demarcació de Girona la majoria fa una defensa aferrissada del procés i la plena independència, no com en altres llocs del país. Això ens situa com una part important d’aquesta locomotora que ha de tirar endavant la república. Per tant, les comarques gironines hauran d’exercir en determinats moments un cert lideratge.
Alguns sectors de l’independentisme reclamen més contundència al govern per avançar cap a la república. Quina estratègia cal seguir?
L’estratègia que marcarà el govern serà paral·lela a la que demandi la societat. Una altra cosa són els ritmes. De vegades un pot pensar que han de ser molt més accelerats, però la posada en pràctica a vegades no ajuda a poder-ho desenvolupar. A les comarques gironines treballem per fer la república el més ràpid possible. Aquest és el nostre compromís i el complirem.
Però hi ha un cert neguit entre les persones que van defensar els col·legis electorals o participen a les concentracions per la independència.
I ho entenem. Estem en un moment d’una complexitat extrema en referència als presos, els exiliats, els centenars d’imputats... Tot això també dificulta una resposta immediata del poble català. Hem de ser agosarats, posar tota la carn a la graella, ser contundents quan cal, ser decisius..., però també hem de marcar molt bé les pautes del camí i fer-nos entendre, segurament millor del que ho hem fet, perquè la gent vegi que no s’està aturat, que s’està fent camí. S’assolirà l’èxit si tots anem a l’una.
El TSJC ha prohibit les estelades en edificis i espais públics. Des de la delegació ha aconsellat o pensa aconsellar els ajuntaments sobre com actuar?
De moment cap ajuntament se’ns ha dirigit per aquesta qüestió. Crec que l’autonomia municipal ha d’estar per sobre d’aquestes decisions. Espero i desitjo que els alcaldes facin el que creguin que han de fer, però quan arribi el moment, i si se’m requereix informació sobre aquest tema, en parlarem.
S’ha reunit ja o ha tingut algun contacte substancial amb el nou subdelegat del govern espanyol, Albert Bramon?
Estem pendents d’una reunió. Estem en un període complex per fer-ho, però sí que vam tenir un contacte informal, a la Cambra de Comerç, fa deu dies. Estem pendents de programar una nova trobada.
Preveu una bona entesa política amb ell?
Sempre hi ha hagut bona entesa personal. Una altra cosa és que les enteses personals tenen poca importància avui. Hem d’anar al que la gent ens demana i fer la feina que tenim encomanada. Més enllà de la cordialitat, la bona entesa s’ha de demostrar amb accions concretes.
El nou govern espanyol ha posat en qüestió la necessitat de fer un baixador del TAV a l’aeroport de Girona. Què n’opina?
Tot el territori fa anys que té molt clar que hi ha d’haver una estació a l’aeroport. Fins i tot el govern del PP ho ha pressupostat. Costa de creure que el partit socialista no ho vegi prioritari. En l’entrevista on el senyor Bramon va dir això deia que escoltaria el territori per valorar possibilitats. Si ho fa, el territori li dirà el que fa anys que diu, que ha d’haver-hi una estació a l’aeroport per ser competitius.
A principi de juliol la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC) va valorar que la secretària de Medi Ambient, Marta Subirà, obrís la porta a la possibilitat de buidar del tot l’abocador, i no només els residus dipositats del 2003 en endavant. Es retiraran del tot?
S’està estudiant. És una decisió complexa perquè té un alt cost econòmic i també perquè s’ha de decidir on es duran els residus. S’està treballant-hi i ara costa dir res més.
L’àrea urbana de Girona té obert des de fa temps un encès debat sobre la ubicació del nou Trueta, si cal fer-lo a Salt o a Girona. Vostè què en pensa?
Cal dir que, es triï la ubicació que es triï, nosaltres, com que un projecte d’aquesta magnitud requereix anys d’obra, hem anat fent inversions a l’hospital actual per donar el servei que els usuaris es mereixen i els professionals necessiten. La ubicació no està definida encara. Tenim la responsabilitat de trobar l’espai el més aviat possible, però això està també en mans de les voluntats municipals. Es mirarà quin és el moment oportú, però el que tenim clar és que s’ha de fer aquest nou Trueta.
Es trigarà molt a prendre la decisió?
Crec que a final d’any podríem tenir resposta, però es fa molt difícil establir terminis. M’atreviria a dir que es decidirà els propers mesos o a principis del 2019, però no ens podem imposar terminis perquè no és una decisió senzilla.
La decisió sobre on construir-lo ha de ser només tècnica o també política?
Crec que hem de casar els dos elements perquè si un ajuntament té terrenys molt ben connectats i amb característiques que facilitin l’obra, per exemple, doncs cal tenir-ho en compte. Si puc fer de mitjancer per casar la voluntat tècnica i la política ho faré.
Vostè on creu que s’hauria de fer, a Salt o a Girona?
No, no. Ara no tinc resposta sobre això.
Des de fa mesos també hi ha un conflicte sobre la gestió dels menjadors escolars. Les AMPA que gestionen el servei volen continuar fent-ho, tot i que la nova llei de contractació pública els ho impedeix.
Entenem el neguit i la preocupació. Però el problema és legal, i les AMPA ho saben. De moment s’ha donat un any de moratòria, i ara es treballa per trobar la millor solució.
El 155 va tenir també un efecte nefast en el procés de segregació del municipi de Medinyà, que es va aturar perquè el Constitucional va suspendre la llei 8/2015 de restitució. Fa unes setmanes el ple de Sant Julià de Ramis va instar al govern de la Generalitat a reprendre el procés. Ho faran?
La voluntat és fer-ho. Jo vaig ser ponent al Parlament d’aquesta llei, i la pràctica totalitat dels grups vam votar-hi a favor. Això vol dir que era una voluntat molt majoritària. L’aplicació de l’article 155 ho va desactivar quan tothom tenia del tot assumit que ja estava fet, però ara hem de tornar a començar. La idea del govern és restituir el que ja s’havia aprovat en el Parlament.
L’Estat encara no té prevista l’execució del projecte de la terminal de mercaderies a Vilamalla. Fins a quin punt és urgent?
És importantíssim aquest centre intermodal per a la comarca de l’Alt Empordà i per a la connexió amb la frontera amb l’Estat francès. Fa tants anys que se’n parla que hem de mirar una vegada per totes de donar la resposta a aquesta demanda del territori. És primordial fer-ho. Cal tenir en compte que hi treballem amb una situació molt complicada perquè els darrers anys hi ha hagut poca capacitat econòmica per desenvolupar el centre intermodal. Per això necessitem que l’Estat espanyol hi aboqui recursos. És un projecte troncal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estat espanyol

El CIS diu que el 44,5% d'enquestats volia que dimitís o hi hagués eleccions

barcelona
BLANES

La CUP reclama actuar amb urgència per protegir el delta de la Tordera

BLANES
estat espanyol

Feijoo acusa Sánchez d’haver pres el pèl als espanyols

Barcelona
política

Allau de crítiques des de Catalunya a Sánchez per la seva “comèdia”

barcelona
escòcia

Yousaf dimiteix com a primer ministre escocès i accentua la crisi de l’SNP

barcelona
estat espanyol

La Comissió Europea evita pronunciar-se sobre la decisió de Sánchez

barcelona
estat espanyol

El PSOE diu que amb la continuïtat de Sánchez “guanya la democràcia”

barcelona
estat espanyol

Sánchez no dimiteix i seguirà de president

madrid
guerra a gaza

Almenys vint palestins morts en nous atacs israelians a Rafah

barcelona