Política

La ‘guerra de les galàxies’ dels EUA

Trump demana 7.000 milions d’euros al Congrés per crear unes forces espacials, que dependran del Departament de Defensa

El nou exèrcit de l’espai nord-americà preveu començar a estar operatiu l’any 2020

Quan fa uns mesos el president Donald Trump va anunciar que tenia la intenció de crear un exèrcit de l’espai no va generar tanta expectativa com amb altres propostes. Potser perquè alguns no s’ho van acabar de prendre seriosament. Però el cap de la Casa Blanca anava de debò, i al juny va signar l’ordre per crear de manera immediata aquestes forces, que dependran del Departament de Defensa i que portaran per nom US Space Force (Força Espacial dels EUA). El pla és que comencin a operar el 2020, d’aquí a no res.

Per tirar endavant les noves forces, Trump ja ha demanat al Congrés una assignació de 7.000 milions d’euros en cinc anys per crear la que serà la sisena branca de l’exèrcit, tal com va indicar el vicepresident nord-americà, Mike Pence.

“No n’hi ha prou amb la presència nord-americana a l’espai”, va precisar el vicepresident en un discurs al Pentàgon. “Hem de tenir el domini nord-americà a l’espai. I així ho farem, perquè l’espai s’ha convertit en el nou camp de batalla”, va emfasitzar. La iniciativa de controlar la guerra de les galàxies de Trump té com a objectiu primordial garantir el “domini” nord-americà del cosmos i contrarestar els avenços de la Xina i Rússia en la cursa de l’espai.

Formació de tropes

L’estratègia és establir en primer lloc un comandament de l’espai, que serà en última instància el responsable del nou exèrcit. En segon lloc, es començarà a treballar en la formació de les tropes, que tindran l’origen en les diverses branques de l’exèrcit i que tindran com a objectiu la seguretat espacial. A més, s’establirà una agència espacial, que tindrà com a eix “la investigació i la innovació” per dotar el Pentàgon dels recursos necessaris per executar la missió global.

Aquesta agència gestionarà la majoria de satèl·lits (classificats i no classificats), l’advertència de míssils, el sistema de posicionament global, i sensors i programes que ara depenen d’altres agències. I, per acabar, es nomenarà un nou subsecretari de Defensa per a l’espai, un civil que vetlli perquè es compleixin els terminis i els objectius marcats.

“Els nostres adversaris ja han transformat l’espai en un camp de batalla”, va justificar Pence, que va posar com a exemple la destrucció per part de la Xina d’un vell satèl·lit meteorològic amb un míssil, una demostració de força de la capacitat de neutralitzar satèl·lits, una tecnologia per bloquejar les infraestructures espacials que també té Rússia.

Tot i la controvèrsia sobre la creació d’una nova branca de les forces armades –moltes veus assenyalen que serà una nova trava burocràtica per dur a terme una missió de la qual ja s’encarrega l’exèrcit de l’aire–, Pence en va defensar la necessitat. “Altres administracions van descurar la seguretat a l’espai –va assegurar–, però el president Donald Trump ha deixat clar que és un escenari tan important com la terra, l’aire i el mar. Hem de preparar-nos per a aquest nou camp de batalla”.

El secretari de Defensa, James Mattis, que també era present en l’acte celebrat al Pentàgon juntament amb Pence, va coincidir en la necessitat de garantir la “capacitat de dissuasió” dels EUA a l’espai, perquè és un escenari vital per als interessos estratègics nord-americans.

La capacitat satel·litària d’un país és una de les seves claus en matèria de defensa. Per tant, no és estrany que una administració tan proteccionista (no només en l’àmbit econòmic) com la de Trump defensi un projecte com l’exèrcit de l’espai i el vulgui fer visible. “Hem de mantenir el domini nord-americà a l’espai, i així ho farem”, va reblar Pence, que d’aquesta manera pressiona el Congrés, l’encarregat d’aprovar-ne el pressupost i la creació.

LA FRASE

Hem de tenir el domini de l’espai, perquè s’ha convertit en el nou camp de batalla
Mike Pence
vicepresident dels EUA

Surt de la Casa Blanca la hispana de més alt rang

Helen Aguirre Ferré, assessora del president Donald Trump i directora d’Afers de Premsa a la Casa Blanca, ha deixat el càrrec. “Apreciem molt la seva feina, el seu servei i la seva dedicació. Continuarà treballant per a l’administració en un àmbit diferent”, va assenyalar un funcionari des de l’anonimat, que no va detallar si va dimitir o va ser destituïda. Segons el funcionari, “per ara” serà Mercedes Schlapp (directora de Comunicacions Estratègiques) qui la rellevarà i es farà càrrec de les peticions dels mitjans en castellà. D’ascendència nicaragüenca, Aguirre Ferré era la hispana de més alt rang del cercle pròxim a Trump i una de les dones més influents a la Casa Blanca. El seu pare va fundar el Diario Las Américas, el rotatiu en castellà més antic de Miami.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La CUP demana explicacions a Interior per les “execucions extra judicials”

El diputat Carles Riera recorda que la funció de la policia “no és matar el delinqüent” sinó “impedir que cometi el delicte” i portar-lo davant la justícia

Defensa que les pistoles elèctriques no són la solució

Barcelona
 

Investiguen si l’assaltant Cornellà va buscar seu “suïcidi a mans de policia”

Barcelona
 

Barcelona farà un inventari de solars buits per expropiar-los si continuen inactius

Barcelona
 

La família del presumpte terrorista de Cornellà estudia denunciar els Mossos d’Esquadra

Cornellà de Llobregat
 

El govern espanyol recorre al decret llei per poder exhumar Franco

Madrid
 

Camil Ros veu “difícil” arribar a acords polítics mentre hi hagi dirigents independentistes a presó

Barcelona
 

Arrimadas critica que els Mossos “només identifiquin” als qui retiren llaços grocs

Barcelona
 

El PP ofereix a Sánchez la seva majoria absoluta al Senat per a una possible activació de 155

Barcelona
 

L’SPC afirma que davant l’atac de Cornellà “no hi havia una altra reacció possible” que disparar

Barcelona