Kirchner veu persecució política en un cas de suborn

Vuit llibretes escrites per un xofer del poder han provocat un terratrèmol polític a l’Argentina. Durant deu anys, Óscar Centeno va apuntar amb obsessió els viatges que va fer amb bosses farcides de milions de dòlars pagats amb suborns per empresaris vinculats a l’obra pública. Vuit ex-alts funcionaris del kirchnerisme fa dues setmanes que són a la presó per aquest cas, al costat de set executius d’empreses contractistes de l’Estat. Ahir era el torn davant dels tribunals de l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner.

El jutge Claudio Bonadio la va interrogar com a presumpta cap d’una associació il·lícita que des del govern es dedicava a enriquir-se amb diner negre. Kirchner es va presentar d’hora davant del magistrat i va entregar un escrit en què es considera víctima d’una persecució política orquestrada des de la Casa Rosada.

Les “llibretes de la corrupció”, com es coneixen a l’Argentina, van arribar al gener a la redacció del diari La Nación. Un grup de periodistes les va analitzar durant quatre mesos i en va enviar una còpia al jutge Bonadio. L’onada de detencions va provocar un terrabastall polític que va colpejar amb força el cor del kirchnerisme. Centeno hi detalla noms, adreces, dies i hores. Hi explica que portava el seu cap, el número dos del Ministeri de Planificació, Roberto Baratta, a les empreses per recaptar els suborns. I que després el portava a la residència oficial de Los Olivos, on viuen els presidents argentins, i a la casa particular dels Kirchner, situada al centre de Buenos Aires, on entregava els diners recaptats.

Després de les detencions ordenades pel jutge Bonadio, hi va haver un seguit de declaracions d’empresaris penedits, entre els quals destaca el cosí del president Mauricio Macri, Ángelo Calcaterra, un gran beneficiari dels contractes de l’Estat durant el kirchnerisme.

D’aquestes confessions, en va sortir un esquema de corrupció que involucrava tant ex-alts càrrecs del govern anterior com empresaris. Els dos grups integraven el que es coneix com “el club de l’obra pública”, un grup de constructores que van obtenir, sense concurs previ, contractes molt sucosos a canvi d’aportar el 20% del pressupost total de l’obra. Tots els delators van coincidir que Cristina Fernández de Kirchner estava al cas d’aquest sistema de recaptació.

En un text llarg que va difondre a través de les xarxes socials, l’exmandatària argentina va acusar Bonadio de ser el “braç executor” d’un pla contra els presidents que “durant la dècada passada van treure de la pobresa milions de persones”. Kirchner es va comparar amb Luiz Inácio Lula da Silva, empresonat des de l’abril per corrupció en el cas Lava Jato, la causa que investiga una xarxa de recaptació de diners a través de la petroliera estatal brasilera Petrobras.

Kirchner no pot anar a la presó com Lula perquè està aforada, ja que té un escó com a senadora. Però va denunciar que, darrere de la maniobra de persecució, hi ha el govern de Macri, que pretén fer-la fora de la cursa per la presidència. L’any que ve hi ha eleccions generals a l’Argentina i Kirchner no ha descartat la possibilitat de tornar a aspirar a la Casa Rosada.