Comín creu que el Consell de la República ha d’assumir “les funcions de l’estat major del procés”
L’exconseller creu que cal fer un anàlisi “cas a cas” a cada municipi per decidir si cal confeccionar llistes unitàries
L’exconseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Toni Comín, s’ha mostrat partidari que el Consell de la República assumeixi el paper de l’estat major del procés, que ha definit com l’espai “on es construïa la unitat estratègica entre les entitats sobiranistes i els partits i es prenien les grans decisions del procés”.
En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, l’exconseller ha afirmat que la nova institució tindrà una relació directa amb el govern de la Generalitat i serà qui liderarà “la continuïtat del procés”. El conseller serà el màxim representant d’ERC en la nova institució, que es finançarà amb fons privats.
Comín també ha fet una crida a la “unitat” dins de l’independentisme però, de cara a les properes eleccions municipals, ha apuntat a l’anàlisi “cas a cas” a l’hora d’avaluar la necessitat de confeccionar llistes unitàries.
Durant l’entrevista, Comín ha afirmat que la funció del Govern de Torra ha de ser “defensiva” i no pot “anar a l’ofensiva” com “podia fer” el de Puigdemont. Per aquesta raó, des del seu punt de vista, creu que el Consell de la República ha de ser l’actor encarregat de “passar a l’acció”, ja que l’estat major, ha afegit, “no existeix com el curs passat”.
L’exconseller ha reconegut que la nova institució decidirà sobre l’executiu català però que, a hores d’ara, encara s’ha de concretar el com. Començarà a funcionar a l’inici del nou curs polític amb finançament privat i serà “un dels primers fruits del mandat de l’1 d’octubre”.
“Si ens encongim de res servirà la unitat”
Comín ha apel·lat a un moviment independentista “transversal i unitari”. Per aquesta raó, davant les veus que han sorgit a l’entorn d’ERC i del PDeCAT criticant la inviabilitat d’executar el mandat de l’1-O, l’exconseller ha instat a la “lleialtat”. “Si ens encongim de res servirà la unitat”, ha dit, tot apuntant a la necessitat de “parlar molt i refer les confiances, que és el que fem cada dia a l’exili”.
L’exconseller ha posat com a exemple la sinergia entre França i Anglaterra per tombar Alemanya durant la guerra mundial com a exemple de la importància de les aliances malgrat les diferències existents.
“Estem en un combat brutal contra un estat que utilitza tots els mitjans legals i no legals”, ha assegurat, tot afegint que “les trifulgues només malmetran a l’independentisme” pel que ha apel·lat a “construir ponts i unitats”.
Llistes per a les municipals
Davant dels propers comicis municipals, Comin ha preferit apuntar a l’anàlisi “cas a cas” de si és necessari constituir una llista única entre ERC i PDeCAT i apuntar a la unió “on hi ha perill de pèrdua”. “Els partits són instruments i s’ha d’analitzar en clau instrumental”, ha afegit.
Després que el Tribunal Suprem hagi ratificat la suspensió dels diputats, Comín apunta a que hi ha diferències entre els polítics empresonats i els que estan a l’exili. Malgrat que en el primer dels casos ha qualificat la decisió d’il·legal perquè “la llei diu que els rebels seran suspesos mentre duri la presó, però ells no són rebels”, en el seu cas i el de Carles Puigdemont creu que “és doblement il·legal perquè no som a la presó” i, per tant, “la decisió no hauria de ser igual que la dels presos”.
Comín ha reconegut que li va costar prendre la decisió de marxar a l’exili, però que en veure com “el conflicte polític s’ha judicialitzat” té la certesa que va perdre la decisió correcta. “Per guanyar el combat polític has de guanyar la batalla judicial”, ha dit, tot afegint que les euroordres resoltes al seu favor ha afavorit que a Europa es vegi el Tribunal Suprem “amb vergonya i estupor” i “si no haguéssim marxat no seria així”.
L’exconseller ha assegurat que manté molt bona relació amb els polítics empresonats. De fet, ha explicat que ha rebut “tres cartes en només deu dies” d’Oriol Junqueras, i ha constatat que la relació “no s’ha refredat”. Ha explicat, però, que en les cartes eviten parlar de “temes polítics per prudència”.
