Lula, el candidat pres

En un clar desafiament a la justícia brasilera, el Partit dels Treballadors (PT) s’afanyava anit a inscriure

Luiz Inácio Lula da Silva com a candidat presidencial per a les eleccions del 7 d’octubre. És una jugada d’alt risc que posarà a prova la popularitat de Lula i tibarà al màxim la solidesa de les institucions brasileres. Lula és de lluny el favorit a les enquestes, però la seva candidatura probablement serà invalidada per la llei Fitxa Neta, aprovada quan ell era president, que barra el pas a qualsevol brasiler a aspirar a càrrecs públics si té una condemna en segona instància. El de Lula n’és el cas per la causa de corrupció Lava Jato, l’escàndol més gran de cobrament de suborns mai descobert al Brasil.

La inscripció electoral de Lula és un acte polític i fa palès fins on està disposat a arribar el PT perquè el seu líder històric torni al poder. Els sondejos preelectorals li atorguen més del 30% dels vots, el doble que al seu principal rival, el líder de la ultradreta Jair Bolsonaro, un xenòfob, ferri defensor de la dictadura brasilera (que va regir del 1964 al 1985) i de la tortura per combatre els delictes. Però la popularitat de Lula potser no serà tanta durant la campanya perquè és en presó. El PT ha analitzat durant mesos si presentar-lo com a candidat o si era millor passar el relleu a una altra figura del partit. L’opció existeix i l’han elegit com a número dos, com a company de fórmula. Serà el rostre de la campanya en cas que Lula finalment no pugui aspirar a la presidència. L’exministre Fernando Haddad es va presentar ahir a Brasília davant la justícia electoral i va parlar davant la multitud mobilitzada en favor de Lula. La inscripció “no és cap acte de desobediència a la llei, és d’obediència al poble i a la Constitució”, va dir Haddad. La justícia electoral té ara fins al 17 de setembre per decidir el futur polític de Lula. Haddad va demanar els jutges que analitzin el cas amb “criteri”, si bé és cert que la llei de Fitxa Neta deixa poc espai per a l’esperança a l’esquerra brasilera.

Amb la inscripció de Lula, el Brasil entra oficialment en campanya, un procés de final incert que enxampa la potència sud-americana en un mal moment. L’economia està pràcticament paralitzada i la política amb prou feines s’ha recuperat del cop que va significar la destitució parlamentària de la president Dilma Rousseff el setembre del 2016. El seu successor, Michel Temer, líder del centredreta, mai ha superat el 7% de popularitat. I els tribunals avancen sobre la classe política en el cas Lava Jato.

Lula està pres per haver acceptat un pis com a suborn d’una constructora, un fet que ell sempre ha negat. Però la xacra de la corrupció s’estén a tots els partits polítics, fins i tot de l’oposició, enfonsada en la trama de suborns muntada durant el govern del PT amb la petroliera estatal Petrobras.

Sense una renovació que convenci els brasilers, Lula promet un retorn als anys daurats, quan el món mirava el Brasil i n’admirava el creixement econòmic amb equitat. El perill d’aquest escenari de desencant és el creixement dels nostàlgics de la dictadura militar, que no s’amaguen i defensen el règim. Bolsonaro n’és el líder i té el 17% d’intenció de vot. Per una altra banda, hi ha un candidat popular però pres. Aquests són els dos pols del debat sobre el futur brasiler.