Política

Memorial del 17-A en pau

Barcelona ret un sobri homenatge a les víctimes dels atemptats amb protagonisme exclusiu dels familiars

La politització per la presència del rei passa a segon terme i només es deixa veure en gestos de protesta o suport

Visques al rei i a la Guàrdia Civil van ser els únics crits de l’acte

“Ningú és una illa, complet en ell mateix. Cada humà és un bocí del continent, una part del tot. Si el mar s’emporta una porció de terra, tot Europa queda disminuïda, tant li fa si és un promontori, o la casa d’un dels teus amics, o la teva pròpia casa. La mort de qualsevol persona m’afebleix perquè estic lligat a la humanitat. Per això, mai preguntis per qui toquen les campanes. Toquen per tu.”

Aquests versos del poeta anglès del segle XVII John Donne, llegits en els vuit idiomes de les víctimes del 17-A, van substituir els habituals parlaments oficials en l’homenatge que ahir Barcelona va dedicar als prop de dues-centes víctimes i familiars que van tornar a la capital catalana un any després de la tragèdia per recordar els éssers estimats que hi van morir atropellats pel jove gihadista veí de Ripoll.

Preocupat per la politització i la polèmica que es va generar fa un any en la manifestació contra l’atemptat del 17 d’agost, l’Ajuntament de Barcelona va dissenyar per ahir una commemoració sense símbols polítics ni protagonisme per a les autoritats. Centrat en l’acompanyament emotiu i musical de víctimes i familiars, l’acte senzill i sobri va funcionar. Ni les pancartes silencioses de protesta per la presència del rei Felip VI ni els crits fora de lloc a favor del rei, d’Espanya i de la Guàrdia Civil en un moment de silenci pels familiars van desvirtuar un memorial ben pensat i ben resolt. Poc abans de les deu del matí, els caps dels Mossos, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, els bombers i emergències mèdiques arribaven al Pla de l’Os de les barcelonines Rambles, on hi ha el mosaic de Joan Miró i on, fa un any, el jove homicida va aturar la furgoneta després d’haver atropellat desenes de persones amb el resultats de catorze morts i més de cent ferits.

Ofrena floral

En unes Rambles tallades al trànsit, víctimes i familiars encapçalaven una comitiva que va ofrenar flors en record dels morts en uns recipients de colors situats sobre el mosaic. Enmig del silenci o dels aplaudiments dels ciutadans assistents. Després de l’ofrena, autocars de TMB amb el lema de la celebració –“Barcelona, ciutat de pau”– van conduir a la plaça de Catalunya els familiars i les autoritats catalanes encapçalades pels presidents Quim Torra i Roger Torrent i l’alcaldessa Ada Colau junt amb la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera.

Davant de l’escenari de la plaça de Catalunya es trobarien amb les màximes autoritats espanyoles encapçalades pel rei Felip VI i el president Pedro Sánchez, així com per la presidenta del Congrés, Ana Pastor. El president Quim Torra, que es va fer acompanyar en tot moment per la dona del conseller empresonat Joaquim Forn, presentava Laura Masvidal al rei, Sánchez i Pastor en l’encaixada de protocol.

Les autoritats es van situar en una segona línia, darrere de víctimes i familiars, aquests asseguts al davant de l’escenari. Vuit persones de diferents països i religió llegien el poema de John Donne en català, alemany, neerlandès, anglès, francès, portuguès, italià i castellà –les vuit llengües que parlaven les víctimes mortals de les Rambles.

Condol musical

Alumnes i professors del conservatori municipal van interpretar El cant dels ocells de Pau Casals i van cantar Over de rainbow, del film El mag d’Oz; l’Imagine, de John Lennon; l’Hallelujah, de Leonard Cohen, i Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa. El silenci general només va ser trencat per un grup de persones amb banderes espanyoles als crits de “Felipe”, “Viva el rey”, “Viva España” o “Viva la Guardia Civil”. Crides de la resta del públic a respectar el silenci i ni una sola estelada.

La periodista Gemma Nierga va fer una crida a “no deixar de creure” en un món millor: “Només un món d’iguals viurà en pau.” Després d’oferir Barcelona a les víctimes com a ciutat que acull i els acompanya en el dol, Nierga va tancar l’acte amb una crida a la solidaritat: “Volem la pau però no volem la indiferència. El que li passa a la meva veïna, em passa a mi.”

Abans de dirigir-se a l’Ajuntament per afegir-se a la comitiva de víctimes i autoritats, el govern català s’havia reunit a Palau per acompanyar la declaració institucional del president. Torra va assegurar que Catalunya ha sortit reforçada dels atemptats del 17-A com a societat “democràtica, pacífica, plural i tolerant”, i va fer una crida a bastir un país de pau i d’acollida “davant d’aquells que fan ús de la violència”. Després de mostrar el condol i la solidaritat amb les víctimes de la “barbàrie” de fa un any, Torra va voler agrair l’actuació de l’agost passat als servidors públics i als responsables “que van dirigir el complicat dispositiu d’aquells dies, amb el major Josep Lluís Trapero i el conseller Joaquim Forn, avui injustament empresonat, al capdavant”. El president de la Generalitat va visitar a la tarda l’exconseller a la presó de Lledoners, on també es va afegir a l’homenatge a les víctimes i als servidors públics organitzat per l’ANC i Òmnium.

Les dues entitats sobiranistes havien decidit organitzar el seu homenatge al peu de la presó per posar en evidència els grans absents forçats de l’acte del matí: els expresidents del govern i el Parlament i els exconsellers empresonats. Però, a més, l’ANC va rebutjar participar en l’acte barceloní per la presència del rei.

El mateix van fer les persones convocades pels CDR en un acte alternatiu a les Rambles. Mentre es feia l’ofrena floral de familiars i autoritats al Pla de l’Os, desenes de persones es reunien al capdavall de les Rambles, a tocar de Colom. Acabada l’ofrena floral oficial, a mig matí, eren ja un miler de persones les que enfilaven en silenci Rambles amunt per realitzar també la seva ofrena al mosaic de Miró, entre les quals algun representant de la CUP i JxCat. L’acte es donava allà per acabat, però unes desenes de membres dels CDR van decidir avançar en silenci però portant cartells en què es denunciava la venda d’armes de l’Estat espanyol a dictadures com la d’Aràbia Saudita amb la mediació del rei. En arribar a Canaletes van ser escridassats i insultats per membres de la Unió Monàrquica Nacional i Vox, que havien fet els visques al rei durant l’acte de la plaça de Catalunya. Un cordó dels Mossos va acabar separant els dos grups per evitar enfrontaments després dels insults.

LES FRASES

Davant d’aquells que fan ús de la violència, bastim un país de pau i d’acollida
Quim Torra
president de la generalitat
La unitat de tota la societat espanyola ens fa forts contra el terror i la barbàrie. Espanya és país de pau
Pedro Sánchez
president del govern espanyol
Escoltem els familiars, acompanyem-los. Avui l’homenatge era per a ells
Roger Torrent
president del parlament
L’únic rebuig que calia demostrar avui de manera unànime és contra el terrorisme
Inés Arrimadas
presidenta del grup parlamentari de ciutadans

Una de les tres pancartes contra el rei ja porta cua

Sense crits de protesta ni estelades als actes barcelonins dedicats a les víctimes, l’independentisme es va fer ahir present amb tres grans pancartes. En una cantonada abocada al punt de l’ofrena floral del mosaic de Miró una llarga pancarta vertical denunciava en anglès “les seves guerres, els nostres morts”, amb una imatge de Felip VI encaixant amb el monarca saudita. Sobre una estelada, el text afegia que “Catalunya se solidaritza amb les víctimes”. Una segona apareixia poc més tard Rambles amunt amb l’eslògan “Llibertat preses i presos polítics. Sense ells aquest acte és una estafa.” Però la més polèmica i que ja porta cua política és la que es va penjar la nit abans a la plaça de Catalunya i que va ser ben visible durant la celebració del matí. Amb la imatge del monarca de cap per avall afirmava en anglès que “el rei espanyol no és benvingut als Països Catalans”. Precisament durant la matinada, un equip dels Mossos va despenjar-se per la façana i va aconseguir-ne deslligar dos extrems. Finalment no va ser despenjada i els Mossos informaven al matí que estava ben fixada i no representava cap perill per a la seguretat, per la qual cosa no la podien retirar si no era “per via d’urgència” perquè, a més, tenia el permís del domicili particular. Però la delegada en funcions del govern espanyol –no pas Cunillera– va demanar ahir explicacions als Mossos i a l’Ajuntament en considerar que constituïa “un punt cec de seguretat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una dura sentència que revolta el país

barcelona

Astorament i rebuig per les condemnes i crítiques a l’Estat i a la Unió Europea

barcelona

La sentència, farcida de trets polítics, veta el dret a decidir

barcelona

Dos anys de drets suspesos per una rebel·lió inventada

GIRONA

L’Estat no veu “cap efecte” a una immunitat per a Junqueras

Luxemburg

Girona s’alça contra la sentència

girona / figueres

Les Marxes per la Llibertat sortiran dimecres al matí

barcelona
Santi Vila

Eludeix la presó

La semillibertat i els permisos, a tocar

barcelona