Política

L’abisme del ‘Brexit’ a què s’aboca May

L’amenaça de la primera ministra britànica de “cap acord és millor que un mal acord” seria el pitjor escenari per al país

La UE també en sortiria molt perjudicada si finalment es produís una ruptura total

Queden set mesos per a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea i sembla que la possibilitat de no arribar a un acord és cada cop més real per a Brussel·les i Londres, que han declarat que s’estan cobrint les espatlles en el cas que no arribin a una entesa. Ahir el comissari europeu d’Afers Econòmics i Financers, Pierre Moscovici, va dir, en declaracions en una ràdio francesa, que “no necessàriament” hi ha d’haver un acord. Va dir també que el Brexit podria revertir-se, tot i que aquesta possibilitat la veu molt llunyana, ja que, va afegir, ho va votar la gent en referèndum.

La primera ministra britànica, Theresa May, per la seva banda, defensa que cap pacte és millor que un mal pacte i assegura que la seva amenaça “no és cap bluf”. El mes passat el govern britànic va presentar un pla en què proposava crear una àrea de lliure comerç per a algunes mercaderies amb la regulació alineada per tal d’evitar una frontera física a Irlanda. Era una aposta clara per un Brexit suau, per mantenir vincles amb Brussel·les. Consideren que és el millor pla de sortida, però la major part del projecte va ser rebutjat per Brussel·les perquè va en contra dels pilars de la UE, i des d’aleshores que es parla de l’opció de trencar negociacions.

Però què significaria per al Regne Unit?

Si les dues parts han estat incapaces d’arribar a un acord de sortida abans de les onze de la nit del 29 de març de 2019, la data en què es materialitzarà el Brexit, aleshores no es produiria el període de transició de vint-i-un mesos que van acordar el desembre passat. Això complicaria força la vida de les empreses. L’hivern passat el sector empresarial va exigir a May un període de pas per poder-se adaptar a la futura relació comercial que acordessin.

Transició

Segons el tracte que hi ha ara mateix entre Londres i Brussel·les, a partir del 29 de març el Regne Unit podrà començar a negociar convenis comercials amb països de fora de la UE però sense poder-los implementar fins que acabés el període de transició, el desembre del 2020. En cas de no entesa, el govern britànic tampoc podria implementar acords immediatament perquè aquest requereixen anys per posar-los en pràctica. O sigui, que el període de transició és necessari per als britànics en qualsevol cas.

Relació comercial

Pel que fa al comerç, el Regne Unit es desvincularia de les lleis europees i passaria a sotmetre’s a la normativa de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). S’aplicarien aranzels als productes britànics i els preus podrien pujar considerablement. Dependre de l’OMC seria una opció que satisfaria els brexiters (partidaris d’un Brexit dur) del Partit Conservador però no les empreses que comercialitzen amb la UE cada dia. Molts productes britànics podrien ser rebutjats per la UE perquè caldria una nova autorització i certificat. Moltes empreses britàniques, especialment aquelles que comercien cada dia amb la UE, han estat fent lobby per evitar assumir les regles de l’OMC.

Control de fronteres

Un Brexit dur crearia una situació complicada per als 1,3 milions de britànics que viuen a països comunitaris i als 3 milions d’europeus que viuen al Regne Unit. El Regne Unit podria establir lliurement el seu control de les fronteres.

Això provocaria cues enormes d’entrada i de sortida del país i implicaria aixecar una frontera entre Irlanda del Nord (part del Regne Unit a l’illa d’Irlanda) i la República d’Irlanda, on es tornarien a instaurar els controls de mercaderies i de persones, trencant els acords de pau a la regió i provocant tensions de conseqüències imprevisibles en aquest territori. Aquesta és la part de la negociació més delicada per a May. També provocaria la ira dels govern escocès, que ja ha advertit que convocarà un nou referèndum d’independència si es queden fora del mercat únic i de la unió duanera.

En el cas de no arribar a cap acord, el govern britànic deixaria de pagar els 14.500 milions d’euros anuals de contribució al pressupost europeu, però perdria els subsidis de la Política Agrònoma Comuna (PAC) per als seus grangers, que pugen a 3.400 milions d’euros. El ministre del Brexit, Dominic Raab, ha avisat que no pagarien la factura de sortida acordada, que puja a 50.000 milions d’euros, si no arriben a cap acord comercial. “No pot ser que una part compleixi amb la seva part del tracte i l’altra no”, va declarar Raab.

Canvi de lleis

En l’àmbit legislatiu, el Parlament britànic ja ha aprovat la normativa que li permetrà transferir més de 19.000 lleis de Brussel·les a Londres, es desvincularia del Tribunal Europeu de Justícia però quedaria adherit al de Drets Humans. En els darrers mesos els brexiters del Partit Conservador han augmentat la pressió sobre May per assegurar-se que no hi hagi pacte, una situació que també seria el pitjor escenari per als 27. Segons una anàlisi de l’FMI, el trencament de les converses faria que el PIB europeu es reduís un 1,5%.

Amb un acord de lliure comerç, un 0,5% i si adoptés el model noruec i continués dins de l’Àrea Econòmica Europea, pràcticament no es notarien els efectes. El país comunitari més afectat amb un Brexit dur seria Irlanda, que veuria reduït el seu PIB un 4%. El seguirien Holanda, Dinamarca i Bèlgica, que tenen el pla de contingència més avançat.

LES XIFRES

50.000
milions d’euros
és la factura de sortida que deixaria de pagar el govern britànic.

LA DATA

19.000
lleis
europees seran transferides al Regne Unit quan es faci efectiu el ‘Brexit’.
29.03.19
És la data
fixada pel ‘Brexit’ si el govern no aprova que hi hagi un període de transició.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Anonymous Catalonia continua identificant els magistrats del suprem que ataquen l’independentisme

barcelona

Diverses entitats de la societat civil s’apleguen en la Plataforma 1 d’Octubre

barcelona

El PP celebra que la fiscalia esvaeixi dubtes sobre el màster de Casado i demana “prudència” als partits

barcelona

La Moncloa fa el primer pas per reduir els aforaments polítics i encarrega un informe al Consell d’Estat

madrid

L’AMI obre la porta a presentar una querella contra la fiscalia per la investigació dels alcaldes per l’1-O

La fiscalia desestima que s’imputi Aragonès per desobediència per l’1-O

barcelona

El Govern veu “insuficients” les explicacions de Sánchez sobre els jutges

Barcelona

Valls farà públic dimarts si finalment lidera una candidatura a l’alcaldia de Barcelona

Barcelona

Universitats per la República convoca una vaga l’1-O per “pressionar” l’Estat a respondre les “demandes catalanes”

barcelona