El PP s’obre a abstenir-se ara amb el ‘decret Franco’ després de voler anar al TC

L’exhumació de Franco està incomodant el PP i Ciutadans tot i que, quan al maig del 2017 es votava al Congrés una proposició no de llei del PSOE sobre el mateix però sense efecte, els populars es van abstenir i els d’Albert Rivera hi van votar a favor. Després que el secretari general del PP, Teodoro García, alertés que estudia un recurs al Tribunal Constitucional contra el decret, el número tres del PP, Javier Maroto, va contradir el seu cap i va obrir la porta a abstenir-se en la convalidació al Congrés. “Si afecta solament l’exhumació de les restes de Franco i no ens colen cap altra qüestió en el decret, el PP s’abstindrà”, va afirmar ahir Maroto en dissonància amb el que Pablo Casado deia fins ara.

Si el PP de Casado no aconsegueix unificar el seu discurs sobre el destí de Franco, a Ciutadans l’excusa per no votar el que sí va votar el maig del 2017 és l’ús del decret. “Ni és urgent ni és prioritari”, rebat el secretari general de Cs, José Manuel Villegas. Si bé sosté que “no és normal que hi hagi un monument a un dictador i a una dictadura 40 anys després”, Villegas creu que Sánchez ha fet un “nyap”. La laxitud de no trobar urgent remoure Franco contrasta a Cs amb la croada de la neutralitat de l’espai públic si es tracta d’un llaç groc.

La vicepresidenta del PDeCAT, Míriam Nogueras, celebrava el pas per exhumar Franco i anticipava el vot a favor. “Sempre hem estat a favor de posar fi al llegat del franquisme; seria absurd que ara hi votéssim en contra”, va dir. Nogueras, però, no oblida la demora: “Celebrem que el PSOE, després d’haver governat durant quinze anys, ara comenci a fer tot allò que nosaltres reclamem.”

Des d’ERC, el portaveu al Congrés, Joan Tardà, es va mostrar satisfet perquè “després de tants anys de picar pedra” l’Estat espanyol accepti “encarar el repte” de remoure Franco i d’anul·lar les sentències dels judicis franquistes. Tot i que el PSOE i ERC ja donen l’acord per fet, Tardà insistia als socialistes que “compleixin la paraula donada” i recordava que la promesa del 2004 d’incloure l’anul·lació de les sentències no es va complir en la llei de memòria històrica del 2007. “Ara rectifiquen i estem d’acord amb el procediment”, elogia Tardà. Des de la Comissió de la Dignitat, el president, Josep Cruanyes, hi veu una “operació de màrqueting” de Sánchez i exigeix una estratègia global de “reparació de les víctimes del franquisme”. “Jo el que faria seria demolir el Valle de los Caídos. No es pot convertir en un Arlington”, va etzibar el portaveu del PNB, Aitor Esteban, en al·lusió al cementiri nord-americà. En un comunicat, l’Arquebisbat de Madrid va oferir “acollir en terreny sagrat les restes mortals d’un batejat” com el dictador Franco.