Política

L’èxode de veneçolans encén les fronteres a l’Amèrica del Sud

Les desenes de milers de persones que fugen del règim de Maduro causen el col·lapse

El Brasil desplega l’exèrcit per un brot de xenofòbia contra la immigració

Sumen un milió sis-centes mil persones des del gener del 2015. Els veneçolans que fugen del seu país ja no són un degoteig sinó una onada imparable, que s’ha amplificat en els últims mesos, al ritme de la desfeta econòmica del país petrolier. La xifra, donada per l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), és, però, conservadora, perquè només té en comptes els veneçolans que van aconseguir la residència legal en altres països. La pressió a les fronteres de l’Amèrica del Sud és enorme i la diàspora ha elevat les tensions. El Brasil va decidir aquesta setmana desplegar l’exèrcit per “oferir seguretat” a residents i als acabats d’arribar. L’Equador i el Perú exigeixen ara passaport. Colòmbia, per la seva banda, que comparteix 2.200 quilòmetres de frontera amb Veneçuela, ja acull a 600.000 ciutadans d’aquest país.

Els veneçolans fugen de la hiperinflació, l’escassedat d’aliments i la falta de medicines. El govern veneçolà de Nicolás Maduro ha fet front a la crisi amb mesures heterodoxes, com ara la quitança de cinc zeros a la moneda, però ha perdut el control estructural de la catàstrofe. Les inversions marxen de Veneçuela, les empreses tanquen i els veneçolans se’n van del país. Al principi ho feien els rics, molts amb formació universitària. Ara ja són els pobres. Ho fan en autobús i fins i tot caminant. Així arriben a les fronteres amb l’Equador, Colòmbia i el Brasil, on s’amunteguen a milers. Després continuen cap al Perú, Xile i fins a l’Argentina. A la solidaritat inicial s’ha afegit ara una creixent onada de xenofòbia, perillosa en una regió fins ara oberta a la immigració.

El Brasil va ser el primer escenari de conflicte. Aquesta setmana els habitants del poble fronterer de Roraíma van atacar un campament de refugiats veneçolans atiats per polítics que estan en campanya i critiquen la política “permissiva” del president brasiler, Michel Temer.

La resposta des de Brasília va ser el desplegament a la frontera amb Veneçuela de l’exèrcit per evitar possibles incidents xenòfobs.

Quant a Colòmbia, hi han entrat 870.000 veneçolans,. Les xifres són enormes també a l’Equador –540.000 des del gener– o el Perú, amb 420.000 veneçolans. No tots s’hi queden, n’hi ha que continuen cap al sud.

Però les xifres donen una idea de la magnitud del repte fronterer. Temer va parlar de “desastre humanitari”. El Perú i l’Equador, per la seva banda, exigeixen ara passaport als veneçolans, un bé car que només es troba al mercat negre. Així, aquests dos països han aconseguit reduir les entrades de veneçolans de les 4.000 diàries a menys de 1.500. Lima, a més, és dura quan es tracta de demanar asil: de les 1000.000 sol·licituds rebudes, en van aprovar menys de 100.

LES XIFRES

1,6
milions
de veneçolans aproximadament han emigrat del país des del 2015.
132
per cent
va augmentar la migració de veneçolans entre el 2015 i el 2017.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pla de govern i de República

barcelona
CARLES PUIGDEMONT
PRESIDENT DE LA GENERALITAT A L’EXILI

“L’objectiu del llibre no és blanquejar la UE”

brussel·les

Puigdemont no renuncia a la idea de la unilateralitat

Brussel·les
opinió
Lluís Falgàs

Municipals a la vista

Periodista

El PSOE continua primer i el PP de Casado recupera espai

madrid

Valls es ven com l’antídot a una Barcelona en retrocés

barcelona

JxCat i ERC traslladen al ple la substitució dels diputats

Barcelona

L’Estat promet 1.459 milions per a l’Estatut i els Mossos

barcelona

Trump, contra la globalitat

Washington