“Els diferents actors han de ser capaços de tenir unitat estratègica”

Referència del dret alemany

Per a l’exconseller de Cultura Lluís Puig, la resolució alemanya que no acceptava prendre en consideració els delictes de rebel·lió i sedició va suposar una bombona d’oxigen per a ells però també per als “companys a la presó”. Perquè, afegeix, la sentència del tribunal alemany està molt ben fonamentada i argumentada en el dret jurídic alemany, un dret que considera probablement el de més referència a Europa tenint en compte que s’estudia a totes les universitats del continent. Puig insisteix en l’element que ja apuntava Comín. “És important pel retorn del president Puigdemont a Bèlgica, però sobretot per al judici que pugui venir aquesta tardor a Espanya.”

L’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret, per la seva banda, explica que estan tranquils perquè se senten lliures però, alhora, estan molt amatents a una tercera ordre d’extradició que considera inevitable, així com a l’evolució del judici als presos polítics per analitzar què poden fer ells per ajudar en la seva defensa. Serret admet la possibilitat que el seu exili sigui llarg, però adverteix que no hi ha cap seguretat que això hagi de ser obligatòriament així.

En aquest punt, Comín insisteix en el que qualifica de “rescat” dels dirigents empresonats. Des de Brussel·les treballaran perquè la sentència alemanya però també la belga tinguin influència pràctica en les imputacions dels dirigents empresonats a Catalunya i dependrà dels resultats obtinguts per aquesta estratègia el temps que ells hagin de continuar a l’exili. Puig sentencia: conviure amb el fet que tenen excompanys de govern a la presó és “el pa nostre de cada dia”. L’exconseller de Cultura considera el pitjor tràngol de l’exili quan reben informació de primera mà dels presos de persones que els han pogut visitar entre reixes.

Els exconsellers volen destacar el rebombori “entre els poders fàctics de l’Estat espanyol” que, segons ells, ha causat la seva demanda contra Llarena perquè ha aconseguit dividir-los sobre si s’ha de pagar amb diners públics la defensa d’un privat. Puig és molt clar. No han demandat ni la justícia espanyola ni el Consell General del Poder Judicial ni el Tribunal Suprem. Han demandant civilment un jutge per declaracions privades fetes fora del tribunal.

Previsió de sentència dura

Respecte a la reacció política i civil que cal esperar d’una sentència que, com moltes veus de l’independentisme, ells també preveuen condemnatòria i dura, deixen clar que la decisió l’hauran de prendre partits i entitats des de Catalunya, però Comín apunta que s’ha de basar a denunciar-la i deslegitimar-la, tenint en compte “que la justícia europea pensa el mateix que nosaltres”, conclou.

Pel que fa a la seva situació personal i familiar, Puig explica que la seva família continua a Catalunya, amb la seva dona portant el pes dels afers i la seva filla implicada en l’Associació Catalana pels Drets Civils i visitant-lo, quan poden, caps de setmana, ponts o mitges vacances. Una situació semblant a la de Serret, que reconeix que la situació ha trasbalsat les vides de pares i germans, mentre que el seu company, el diputat d’ERC Ferran Civit, també està implicat en l’associació de familiars que defensen els seus drets i se solidaritzen amb ells en la munió d’actes que es fan arreu del país. Comín, per la seva banda, destaca la voluntat del seu germà Pere, llargament malalt i recentment traspassat, de donar-li suport en el seu camí cap a l’exili fins al punt que va traslladar-se a Bèlgica per poder dir-li adeu i morir al seu costat. Respecte a la seva filla de sis anys, Comín explica que volia poder fer-li de “pare mare” en comptes de veure-la créixer per videoconferència més d’un any. La reunificació familiar la faran aquest nou curs escolar, en què ella ja viurà amb ell a Bèlgica. El seu company Sergi serà el que se sacrificarà anant i venint constantment des de Catalunya. “Hi ha gent que ens diu que ens faran un monument. Si volen fer algun monument que el facin a les nostres famílies”, conclou, amb l’assentiment de Serret i Puig.

Noves ocupacions polítiques

Respecte a les seves noves tasques polítiques, Lluís Puig és el director del programa de desenvolupament cultural internacional, un pla que, explica, pretén donar sortida internacional al patrimoni, la llengua i la cultura popular catalanes. Però també col·laborar amb les experiències internacionals d’ajuntaments, empreses i entitats que van patir les retallades del Patronat Català Pro Europa ja el 2011. Només aquest darrer any hi ha hagut noranta espectacles de circ, música, teatre o dansa a Bèlgica, Holanda i Luxemburg sense cap plataforma de suport del govern de la Generalitat.

Com a nova delegada de la Generalitat a la Unió Europea, Meritxell Serret explica que l’objectiu principal és ser-hi presents i reprendre l’activitat després de la suspensió de l’autogovern que va suposar la intervenció de l’article 155 aplicat pel govern del PP amb el suport del PSOE i Ciutadans, a l’oposició. D’una delegació, recorda, que porta més de trenta anys fent relacions estables amb les institucions europees però que, des del 2015, la diplomàcia espanyola li tenia vetats els contactes amb alts càrrecs d’Europa, un vet que espera que l’evolució de la situació permeti superar. Serret, però, reconeix que el seu nomenament és recent i caldrà esperar a l’actitud del govern socialista de Pedro Sánchez –el ministre Josep Borrell ha anunciat que recorrerà contra diverses delegacions a l’exterior, però no ha anomenat la de la UE.

Per la seva banda, Toni Comín espera participar com a diputat que no ha renunciat a l’acta en la feina parlamentària, que recorda que no consisteix a prémer un botó a l’hemicicle sinó a pensar, debatre, negociar, elaborar projectes, fer transaccions, etcètera. Espera que des de la represa de la rutina parlamentària –“però no la normalitat”– aquest setembre pugui fer la seva feina. “Tot això es pot fer perfectament a distància.” Per començar, recorda, és l’únic dels encausats que el jutge Llarena no ha suspès de funcions de diputat per l’estratègia jurídica que va utilitzar la seva defensa. Però, en tot cas, sosté que ni Puigdemont ni ell haurien d’acceptar la suspensió. El primer supòsit legal per a la suspensió és haver utilitzat armes i explosius, explica. Un supòsit que no es compleix ni en el cas dels presos polítics ni en el dels exiliats, i ironitza sobre si ara s’intentarà demostrar que van utilitzar-les. El segon supòsit, però, és trobar-se a la presó, afegeix, un supòsit que no pot implicar en cap cas els exiliats, defensa.

El Consell de la República

Respecte al futur Consell de la República i al fet que aquesta república sigui virtual més que real perquè es va proclamar però no es va fer efectiva, Comín defensa que s’explicarà bé per què és útil i per a què servirà aquest organisme que s’hauria de presentar a la tardor.

Si això no s’ha fet abans és, segons Puig, perquè s’havia de fer junt amb el president Puigdemont, que no va tornar d’Alemanya fins a finals de juliol. “Tot el que s’està preparant per al Consell de la República anirà bé. Tenim una allau de gent que s’ofereix a ajudar des dels seus coneixements personals i comptarem amb els que són aquí i amb els que són allà.” Comín sosté que la feina d’aquest organisme serà col·laborar per fer efectiva la declaració d’independència del 27-O fent propostes cap a l’interior de Catalunya, però, sobretot, buscant interlocució i suports internacionals. Per a l’exconseller de Salut, que també portarà la interlocució d’ERC en aquest organisme, caldrà més mobilització popular i un procés constituent, tot i admetre, però, que no es pot predir quant de temps durarà aquesta “nova fase del procés”. Comín atribueix al futur consell la negociació de la unitat estratègica, del full de ruta de l’independentisme al costat del govern de Catalunya tenint en compte que en l’executiu no hi poden ser les entitats civils però sí en el consell. En aquest espai a l’exterior, Comín deixa clar que també hi ha de ser la CUP –“Se li ha demanat que pensi, reflexioni i participi en el projecte”–, però, afegeix, també l’independentisme que no és ni a JxCat ni a ERC ni a la CUP. També els independentistes d’espais com Catalunya en Comú creu que hi han de ser representats d’una manera o una altra.

La nova Crida per la República

Interrogats sobre la Crida Nacional per la República, l’organització política que impulsen l’expresident Carles Puigdemont o l’expresident de l’ANC i diputat Jordi Sànchez i que el president Quim Torra considera l’eix futur de la unitat independentista, les opinions no coincideixen entre els tres exconsellers exiliats a Bèlgica. Mentre que Puig no dubta a considerar-la una oportunitat oberta a tothom per tal d’avançar, els exconsellers d’ERC posen l’accent en la necessitat d’una estratègia unitària de tots els partits i entitats més que en la unitat orgànica. Serret veu imprescindible una estratègia compartida, però adverteix que el projecte republicà sedueix més gent quan s’expressa en tota la seva diversitat ideològica. Veu totes dues condicions necessàries i complementàries.

Comín també comparteix aquest punt de vista però hi afegeix que iniciatives com ara el Consell de la República o l’experiència de JxSí el 2015 són necessàries. L’exconseller de Salut defensa que l’únic èxit possible del projecte independentista és la unitat estratègica i veu viable que l’acordin els diferents actors des de la pluralitat, però els fa una advertència: si no són capaços d’acordar un full de ruta comú, només quedarà l’alternativa d’impulsar una organització unitària.

“Prohibit competir”

“Prohibit competir”, insisteix Comín als partits independentistes, una frase que destapa les diferències amb Serret. Per a l’exconsellera d’Agricultura, és inevitable que els partits competeixin electoralment. Demana acceptar que hi ha tradicions diverses i una experiència històrica de divergències, i, al mateix temps, convida a assumir-ho com un fet positiu que ha de permetre eixamplar la base social republicana. Comín li respon afirmant que l’1-O ho va canviar tot i que les diferències de partit s’han de suspendre temporalment, si convé uns anys, per aconseguir l’objectiu comú.

El carro de la palla

És en aquest punt quan s’afegeix a la conversa sobre aquesta qüestió l’exconseller Puig, afí a les tesis de Puigdemont i Torra. Afirma que els “tics de la vella política” sempre hi són, però avisa als partits recelosos d’anar junts que, si la societat vol fer avançar el carro, el carro avançarà encara que ells dormin a la palla. I posa l’exemple de les primàries independentistes impulsades per Jordi Graupera i l’ANC i en les quals han anunciat que no hi participaran ERC i la CUP, mentre que el PDeCAT creu que perdran sentit si no hi són tots els partits.

Qüestionats sobre les diferències entre la nova legislatura de Torra i l’anterior de Puigdemont, Puig qualifica la situació d’“extraordinària perquè tenim dos presidents o a alguns ens van nomenar consellers però no es va publicar al DOGC”. Per a ell es tracta d’una situació inaudita i inimaginable en la història de la política, que considera que serà estudiada pels politòlegs. Celebra que, en comptes d’un president, n’hi hagi dos “pensant en el país”. En l’entrevista d’El Punt Avui TV als presidents Torra i Puigdemont, aquests recalcaven que els empresonaments i els exilis hauran servit si el procés acaba bé. Lluís Puig té una visió més optimista i assegura que el sacrifici haurà valgut la pena acabi com acabi aquest xoc amb l’Estat: “Si acaba malament, vol dir que és una mitja part.”

Visites d’amics del PSC

Comín, amb trajectòria històrica al PSC, és l’únic que reconeix que antics companys socialistes o de Catalunya en Comú amb càrrecs públics han vingut a Bèlgica a visitar-lo. “El primer que els vull explicar és que el seu partit és responsable, còmplice, que jo sigui aquí”, diu dels amics socialistes: “Només pots començar així una conversa si hi ha una relació de confiança personal.” Serret explica que no ha rebut cap visita de membres del PSC o de Ciutadans.

Puig no espera res del govern del PSOE perquè, diu, els fets concrets no demostren canvis més enllà del clima polític, que reconeix que ha millorat. Serret es mostra expectant perquè, tot i el diàleg iniciat, reconeix que serà difícil avançar. La nova delegada de la Generalitat a la UE diu que l’independentisme sempre ha de tenir la mà allargada i no ser el responsable de l’estancament o el bloqueig del diàleg. Per Comín, el problema del PSOE és històric: “S’acovardeix davant de la dreta neofranquista.” Segons ell, el partit que governa avui a La Moncloa manté aquesta actitud per motius electorals. A Espanya, defensa l’exconseller de Salut, hi ha un problema cultural respecte de Catalunya i, sabent això, el PSOE tem que el seu electorat se li escapi cap a la dreta.

Comín defensa que, si el govern de Sánchez manté la mateixa actitud de no voler pactar un referèndum d’autodeterminació, Catalunya haurà de continuar fent via, “per desgràcia sense acord amb l’Estat”. La via catalana, afirma, és precisament exercir l’autodeterminació pacíficament i democràtica davant la negativa de l’Estat a reconèixer-lo. I aquí, conclou, és on caldrà exigir al govern del PSOE que respongui si, com el PP, recorrerà a la repressió policial i judicial.

No retorn a l’autonomisme

En darrer terme, tots tres comparteixen que el govern de la Generalitat difícilment podrà fer passos unilaterals com l’anterior perquè s’ha de centrar a defensar l’autogovern. Mentre Comín sosté que és el Consell de la República l’organisme que podrà treballar amb plena llibertat fent-hi participar el govern català, Serret defensa que, tanmateix, l’executiu de JxCat i ERC no tornarà mai més a l’statu quo autonomista anterior a l’1-O perquè la reacció repressiva de l’Estat és una realitat que no es pot ignorar.