Sota l’ombra de l’article 155
Sánchez no es planteja aplicar-lo però adverteix Torra que “ja sap on porta” la via unilateral
Mantenen la cita a l’octubre
El líder espanyol li retreu “parlar a la minoria” i ofereix votar un Estatut i el president “obeirà el poble català”
L’article 155 era el botó nuclear que els pares de la Constitució van copiar de la llei de Bonn del 1949 per no haver de ser utilitzat mai, però desprecintar-lo a l’octubre ha tingut per als seus valedors l’efecte nou de poder atemorir amb un mer recordatori. Davant la represa del curs polític que a Catalunya vindrà marcat per la Diada i pel primer aniversari de l’1-O, el president espanyol, Pedro Sánchez, sosté que “en cap moment” s’ha plantejat aplicar un nou 155, però, al mateix temps, alerta el president Quim Torra que “ja sap on porta” el desacatament i el retorn a la via unilateral i li reprotxa parlar només a l’independentisme, que és “una minoria”.
Tot i que a La Moncloa ja no hi ha Mariano Rajoy, el Senat no ha canviat i el PP hi continua tenint la majoria absoluta que el 155 exigeix, i Pablo Casado ja ha ofert al president els seus vots –Ciutadans també, però és irrellevant, perquè té només tres senadors– si vol iniciar el requeriment previ que activa la suspensió de l’autogovern. Des de Colòmbia i ahir de nou des de Costa Rica, Sánchez no cita mai explícitament el 155, però l’article del botó nuclear està latent en els missatges que envia a la Generalitat. “Nosaltres advertim perquè ja es va recórrer aquest camí l’any passat, advertim simplement de quines son les conseqüències de tornar a la unilateralisme, de tornar a trencar la legalitat”, va reiterar ahir des de San José en una compareixença amb el president de Costa Rica, Carlos Alvarado.
“Crisi de convivència”
En una setmana àlgida al voltant dels llaços grocs, Sánchez va rescatar el seu diagnòstic que Catalunya viu una “crisi de convivència”, una expressió que ell havia fet seva el 2016, que ell va desterrar més tard quan Carles Puigdemont li ho va retreure i que ara de nou recupera. El retret que Sánchez fa a Torra és el fet d’adreçar-se només als independentistes, que, segons ell, no són majoria. “A Torra li diria que obri un diàleg entre catalans, Catalunya ha de parlar amb Catalunya. Torra únicament es dirigeix a una part, a una minoria majoritària, però no a la majoria. La majoria s’ubica en l’autogovern, no en la independència”, va esgrimir el president espanyol. La concreció del que Sánchez vol com a solució a Catalunya l’oferia la portaveu, Isabel Celaá. “No acceptem un referèndum. Una altra qüestió és que volem treballar per l’acord sobre l’Estatut i aquest és el que es podria votar”, va dir la portaveu. El més concret que va dir Sánchez és que “dins la Constitució hi ha un espai enorme” per solucionar al conflicte.
Des de Perpinyà, on va inaugurar l’exposició 55 urnes per a la llibertat, el president Torra va instar Sánchez a exposar “d’una vegada per sempre” la seva proposta per a Catalunya, en lloc d’“amenaçar amb l’article 155”. On Sánchez veu el perill de desobeir i rebobinar a l’octubre del 2017, Torra hi veu un punt de partida que neix l’1-O. “Almenys confio que en la pròxima reunió a l’octubre se’ns expressi quin és el seu projecte per a Catalunya, tenint en compte que venim d’un referèndum d’autodeterminació i d’una declaració política d’independència. Aquest és el punt de partida que nosaltres posem sobre la taula”, va advertir. Torra, a més, va fer saber a Sánchez que el trobarà “en la via d’obediència al poble de Catalunya, el diàleg, la convivència i la no-violència”.
Per sota de l’escalada de declaracions i l’amenaça velada de reeditar el 155, Sánchez i Torra estan determinats a celebrar una segona reunió a Barcelona a l’octubre que continuï el desglaç iniciat el 9 de juliol. Si bé des de Costa Rica el president espanyol va ubicar la cita “abans d’acabar l’any”, les dues parts no posen en dubte que la cita se celebri a pesar del que a Madrid es bateja com a “tardor calenta”. Sánchez, de fet, va presumir d’exemplificar el compromís del govern d’Espanya amb els catalans” tant acudint a la cita amb Torra a Barcelona com deslocalitzant el Consell de Ministres de Madrid per celebrar-lo un divendres d’aquest any per primera vegada a la Ciutat Comtal.
Durant una visita a la Segarra, la consellera de Presidència, Elsa Artadi, es va referir a aquests gestos i va exigir a Sánchez “més fets, més accions i menys paraules i tarannà”, a més de receptar “més pausa” i “pensar una mica més en solucions polítiques per a una situació política”. Justament, Artadi es va reunir .es va reunir dimecres a Madrid en secret amb la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo. La trobada va ser de treball intern.
Bilateral i llaços grocs
Una de les primeres cites del curs i prèvia a la Diada serà la Junta de Seguretat que aplegarà dijous que ve el conseller d’Interior, Miquel Buch, i el ministre del ram, Fernando Grande-Marlaska, amb els llaços grocs a l’ordre del dia perquè així ho ha imposat el govern espanyol. Des d’Olot, el conseller Buch va afirmar que no s’oposa a parlar de la polèmica dels llaços grocs en la Junta de Seguretat, tot i considerar que “no és l’espai idoni”. Per Buch, tant la col·locació de llaços com la seva retirada per part de brigades ciutadanes convocades per Ciutadans son un afer de convivència que “no s’ha de tractar en una taula policial” sinó en altres àmbits com ara les taules socials. El conseller d’Interior va fer una crida a la ciutadania perquè, en cas de possibles discussions pels llaços en espais públics, s’avisi els Mossos perquè facin de mediadors i s’eviti així que “ningú s’enfronti amb ningú”. La Moncloa ha agraït que el líder del PP, Pablo Casado, renunciï a portar la tensió al carrer com fa Albert Rivera en aquest front.
Boularbah, l’advocat del mig milió
Ahir, l’endemà de la comunicació del Ministeri de Justícia que ha contractat el bufet belga Liedekerke per defensar el jutge Pablo Llarena a Bèlgica davant la demanda civil de Carles Puigdemont, es va conèixer la identitat de l’advocat que portarà el cas. L’advocat a qui tots els contribuents de l’Estat pagaran 545.000 euros és Hakim Boularbah, de 45 anys.
Especialista en dret privat i dret processal civil i alhora professor a la Universitat de Lieja, el lletrat té la doble nacionalitat marroquina i belga i és soci al bufet Liedekerke. La direcció del cas en què el govern de Sánchez uneix l’Estat i la persona de Llarena continua sent de l’advocacia de l’Estat, però la llei 52/1997 d’assistència jurídica a l’Estat i institucions públiques no preveu la intervenció d’advocats de l’Estat davant els tribunals ordinaris estrangers. La paradoxa del dispendi de mig milió d’euros públics en la defensa de Llarena pel que ell va dir en un acte privat i remunerat el febrer a Oviedo és que és un procés que el jutge està decidit a boicotejar no acudint a la citació de dimarts que ve a Brussel·les.
