Política

Marxa fins a la sentència

Torra proposa l’inici avui mateix d’una mobilització permanent per les llibertats i confia en el poble per fer junts el “tomb” cap a la República

Diu que no acceptarà cap condemna i que, si n’hi ha, deixarà al Parlament la decisió sobre futurs passos

Es crearà un fòrum civil i social constituent

“No acceptaré menys que els quebequesos o els escocesos”, avisa

Del “referèndum o referèndum” de Carles Puigdemont al “llibertat o llibertat” de Quim Torra. El president de la Generalitat va reclamar ahir, per reprendre el pas cap a la República, que avui mateix s’iniciï i es focalitzin els esforços en una mobilització permanent amb “accions continuades”, que bateja com a Marxa pels Drets Civils, Socials i Nacionals de Catalunya –si bé fins i tot feia una crida als republicans espanyols perquè s’estengui arreu de l’Estat–, que duri fins al dia que es facin públiques les sentències del judici que ha de començar aquesta tardor als líders del procés independentista. L’endemà, si la decisió no és absolutòria (cosa que Torra va deixar molt clar que no acceptarà), la pilota la passarà ell mateix a les institucions, ja que es posarà “a disposició del Parlament”, i es comunicarà amb els representants sobiranistes a les Corts de Madrid i el Parlament Europeu, perquè “s’actuï en conseqüència”, sense entrar en més detalls. I és que, si la sentència contra l’Estatut, que va desencadenar el procés, va ser “un greu error”, l’Estat “encara en podria cometre un altre” amb la sentència contra el govern i la mesa del Parlament, creu. La proposta és la de buscar un altre moment, a partir de crear “amb determinació” una “dinàmica d’apoderament”, com ara la que va conduir a l’1-O.

Això sí, d’aquí a llavors, i sempre amb la insistència del diàleg amb el govern de l’Estat per mirar d’acordar un referèndum d’autodeterminació, les institucions s’han de centrar a fer polítiques socials i a defensar les llibertats fonamentals per mirar d’eixamplar la base, i el Consell de la República ha de ser el pal de paller d’una via d’internacionalització on, assegura, cada cop detecta una millor predisposició davant processos estrictaments democràtics com el català. En aquest mentrestant, Torra també va situar la creació d’un fòrum civil i social constituent que debati com ha de ser la futura república, ja que el cop de gràcia final, més que en les institucions, el president el va confiar a la ciutadania, a la qual va arengar perquè des d’ara planifiqui accions, s’organitzi des d’una “disciplina no violenta” i defensi “aferrissadament” les llibertats. “Si veiem clar que hem de fer aquest tomb, l’hem de fer tots alhora”, tancava.

Aquest és, a grans trets, l’escenari en el camí cap a la República que Torra va dibuixar ahir per als pròxims mesos, en la solemne conferència El nostre moment, que va pronunciar en un Teatre Nacional de Catalunya ple amb 800 convidats de la societat civil, agents socials, alcaldes, diputats i dirigents de les forces sobiranistes –no hi havia ningú dels comuns, però sí la portaveu del grup del PSC, Eva Granados–, en què va desgranar les línies d’actuació a seguir ara, les quals, després d’uns mesos de certa desorientació del moviment, ha consensuat en les últimes setmanes amb els membres del govern, començant pel vicepresident, Pere Aragonès, amb ERC i el PDeCAT, els presos polítics i els exiliats.

Torra va proclamar que el “punt de partida” de la “proposta, que no protesta” són les fites de l’1-O, el 3-O i el 27-O (l’única referència que hi va fer), però també va deixar clar que basteix el projecte sobre els tres grans consensos que veu al país: el 80% que està a favor d’un referèndum d’autodeterminació, contra la repressió i contra la monarquia espanyola. El president apel·lava aquesta àmplia majoria social, sigui favorable o contrària a la independència, perquè promogui i s’impliqui en el “debat constituent” a través del nou fòrum, per construir els nous grans consensos.

En paral·lel, això sí, Torra va fer apel·lacions constants al govern espanyol, al qual va fer una crida a una “negociació de bona fe”, ara que té “l’oportunitat de canviar diàleg per repressió”. El president va admetre que “no deixa de ser interessant” la proposta de Sánchez perquè es voti una sortida, però li va recordar que a Catalunya el debat “no és l’Estatut”, i va reclamar que el referèndum vinculant sigui d’autodeterminació, com ja van fer els escocesos i els quebequesos. “No acceptaré menys que això, perquè tenim els mateixos drets”, proclamava, mentre recordava que treballa per fer efectiu l’1-O, però que tan sols un referèndum “pactat, vinculant i reconegut internacionalment pot renovar” aquell mandat. En aquest sentit, Torra també va fer una crida a espolsar-se “les pors i amenaces” constants que arriben des del PP i Cs, que volen tornar al 155, però també des del PSC, que ha vinculat el resultat del judici a l’acció de govern, un fet que, segons ell, és una prova més que és un procés “polític”. “De les decisions que emprenguem només nosaltres en serem responsables”, subratllava. Més enllà de la defensa de la unitat entorn dels drets fonamentals, això sí, el president situava la “prioritat absoluta” de l’executiu en la recuperació de les lleis socials que ha tombat el TC els últims anys, les quals avançava que s’analitzaran i es comprometran a fer efectives en el debat de política general a l’octubre. “Les polítiques socials i de progrés s’han de convertir en motor de canvi republicà”, resumia.

L’última pota és la internacional. Torra assegura que Catalunya compleix les tres grans bases que fan factible el reconeixement: és una nació amb història i cultura pròpies, té una majoria social al darrere i pot apel·lar a una vulneració de drets i llibertats que no li donen cap més sortida, ja que la reacció de l’Estat no ha fet res més que “eixamplar” el camí. Torra creu que la causa catalana “ha avançat” a fora mentre era víctima de la “repressió més aguda”, i creu que la “inquietud” per la democràcia que recorre el món li fa guanyar punts, pel suport ja rebut de tribunals estrangers o comitès de l’ONU, i que es confirmarà en altes instàncies internacionals com ara el Tribunal d’Estrasburg. I és que ja ho resumia amb una frase: “Ningú ha fugit de la justícia; ben al contrari, l’hem hagut d’anar a cercar a fora.”

Pastor repta Torra a anar al Congrés

La presidenta del Congrés, Ana Pastor, va instar ahir Quim Torra a acudir a la cambra baixa a defensar els seus plantejaments. La representant del càrrec institucional més important que queda al PP va emular l’exvicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, que l’any passat havia fet el mateix oferiment a l’expresident Carles Puigdemont perquè posés sobre la taula la seva reclamació de celebrar el referèndum de l’1-O, amb el benentès que s’enduria un no rotund. Pastor no va especificar el format, si bé ella també havia negat fa poc més d’un any a Puigdemont una sala de la cambra per pronunciar una conferència adduint que s’havia de presentar amb un projecte que es pogués votar.

Ahir mateix, la portaveu del govern, Elsa Artadi, no va tancar la porta a acceptar el repte, però va insistir a conèixer més detalls de l’oferiment abans de pronunciar-se. Això sí, ja avisava que, si la fórmula és similar a la de l’any passat, tot plegat serà “estèril”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JOSEP MIQUEL ARENES, VALTÒNYC
MÚSIC RAPER

“L’Audiencia Nacional és un tribunal feixista”

“Serà una victòria quan tots els exiliats puguin tornar a casa, no només uns quants”

 

Va per llarg

Barcelona
 
opinió

Felip contra Felip

 

L’alcaldessa de Figueres declara per desobediència

FIGUERES
 
Josep Manuel López
Alcalde de Colomers (CUP)

“El parc del Ter és el gran projecte de futur”

DATACIÓ
 

Aznar en estat pur

Madrid
 

L’amenaça de la justícia no frena l’obertura de les delegacions

Barcelona
 

Merkel “retira” el polèmic cap de l’espionatge intern

Berlín
 

Cs salva la moció per suprimir aforaments tot i els dubtes del PSOE i el PP

Madrid