Per un diàleg que s’ha d’anar concretant

La nostra aposta és el diàleg. Hem anat 18 vegades a Madrid a portar propostes concretes, sovint avalades per àmplies majories parlamentàries, amb voluntat de diàleg. Ara de nou, com bé han dit el president Torra i el president Puigdemont, i malgrat la repressió, l’exili i la presó, apostem responsablement pel diàleg. Donem-nos entre tots una oportunitat. Crec que és la nostra obligació.

Amb Mariano Rajoy el diàleg era impossible. Ara que sembla possible, cal esperar que no sigui estèril. Pedro Sánchez haurà de decidir si prefereix tocar el violí i fer veure que governa sense arremangar-se ni calçar-se les botes, o si vol liderar la recerca de solucions, sabent que això sempre incomoda a curt termini i fructifica a mitjà i llarg termini. Estic esperançat que ell també apostarà, com nosaltres, pel diàleg i la negociació, per donar veu al poble de Catalunya. Sap que esperem propostes per conèixer els seus escenaris de solució. A partir d’aquí, buscarem vies d’aproximació que ens acostin a acords concrets.

L’1 d’octubre, els ciutadans hauríem volgut que fos un referèndum acordat. El gest de defensar les urnes contra els que volien impedir la votació és la imatge icònica de la nostra voluntat democràtica. Si algú ha donat mostres de dignitat, fortalesa i compromís, al carrer i a les urnes, han estat els votants sobiranistes. Tenim la voluntat d’implementar el mandat de l’1 d’octubre, i si aquesta implementació es pot fer mitjançant la celebració d’un nou referèndum, no la deixarem passar. Ningú que conegui aquest país pot fer creure que un referèndum acordat va contra la voluntat del mandat de l’1 d’octubre. El sentit comú i el sentiment democràtic de la ciutadania catalana són molt grans, els votants independentistes n’han donat mostres particularment. El Quebec ha votat en dues ocasions, Escòcia es planteja un segon referèndum. Per quin motiu nosaltres l’hauríem de menysprear, tenint presents les condicions en què es va celebrar l’1 d’octubre?

Sincerament, si arriba la solució d’un referèndum acordat, no crec que es vegi o percebi com tornar a una pantalla passada. No hi haurà res més efectiu i democràtic per resoldre l’actual crisi política. En tot cas, nego la major: un referèndum acordat no pot ser pantalla passada perquè mai el govern d’Espanya l’ha reconegut.

Desaprofitarà Pedro Sánchez el moment? Cal resoldre qüestions de fons que Espanya té pendents de fa moltes dècades. El model territorial està esgotat i l’Estat ha quedat deslegitimat a Catalunya. Tindrà capacitat Pedro Sánchez d’avançar sota la seva presidència cap a un acord històric que aporti solucions democràtiques a aquesta crisi? Ara com ara, només he constatat algunes poques bones paraules. S’agraeixen. Però amb bones paraules i 84 diputats no n’hi ha prou per resoldre la crisi política més gran que té Espanya des dels inicis de la democràcia.

El que és imprescindible per començar a dialogar és que Pedro Sánchez concreti la seva recepta per sortir del conflicte. Si d’entrada la seva proposta no és satisfactòria, no passa res. Ja treballarem de valent per buscar acords satisfactoris! La solució s’ha de basar a fer possible que els catalans decidim la nostra relació política amb Espanya mitjançant un referèndum acordat. Acabarà traspassant Pedro Sánchez a les generacions futures els problemes no resolts, amb el risc que aquests es tornin més grans i de més difícil solució?

Actuarem sempre democràticament i pacíficament. S’acabarà escoltant la veu del poble i fent valdre la voluntat de la majoria. No renunciarem mai a l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Ja parlarem de què fer i com fer-ho si, lamentablement, aquest diàleg acaba sent estèril, si no dona fruits. No ens quedarem de braços plegats, com no ho vam fer l’1 d’octubre.