L’Estat confia en els Mossos pels llaços grocs

Treva entre l’Estat espanyol i el govern català pel que fa a la seguretat ciutadana i l’artificiosa polèmica dels llaços grocs, sumat al compromís de lleialtat institucional i col·laboració mútua, tot respectant les competències de la Generalitat. Aquest és el missatge que van voler donar ahir el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el conseller de l’Interior, Miquel Buch, en una roda de premsa conjunta (feia temps que no es veia), ahir, en acabar la Junta de Seguretat de Catalunya, presidida pel president Quim Torra, al Palau de la Generalitat.

El primer punt de l’ordre del dia de la junta , sota el títol La convivència en l’espai públic, que va entrar amb calçador el ministeri a última hora per poder tractar els incidents de treure i posar llaços grocs, que reclamen la llibertat dels presos polítics, es va resoldre amb l’entesa de totes dues administracions que l’espai públic és de tothom, i que no es pot posar una cotilla a la llibertat d’expressió, si no hi ha incidents. “L’espai públic és de tots els ciutadans. És un espai de trobada, de convivència. S’ha de garantir que sigui un espai neutral. Confiem amb els Mossos per garantir l’ordre públic, i si cal nosaltres els ajudarem”, assegurava el ministre Grande-Marlaska, que va recordar que ja va poder comprovar “l’efectivitat” de la policia catalana quan era magistrat a l’Audiencia Nacional. El ministre va esquivar la pregunta d’una periodista que li demanava si la neutralitat volia dir treure els llaços grocs de la Generalitat. “És clar que em preocupen la violència o els enfrontaments, però els representants polítics no hem de generar problemes sinó resoldre’ls”, va tallar. I pel que fa als agents espanyols implicats en incidents, Grande-Marlaska va assegurar que són “esporàdics i que la majoria estan judicialitzats” per no parlar-ne.

El conseller Miquel Buch va ser més directe. “No tenim problemes de convivència. Els Mossos garantiran la seguretat de tothom, com sempre, i amb mediació per resoldre un conflicte”, va declarar el cap d’Interior, que va recomanar “no caure en provocacions, com ha fet un partit polític”, referint-se a Ciutadans, i preguntant: “Fa vuit mesos que es van posar els llaços grocs, quan els polítics van ser empresonats, per què ara es busca l’enfrontament?”

Ahir, ni el ministeri ni la Generalitat van voler donar xifres de la percepció o no d’inseguretat al carrer provocada pels llaços grocs. No obstant això, el conseller Buch va comparèixer el 2 d’agost passat per mostrar públicament la seva “preocupació” pels episodis d’intolerància política i ideològica registrats a Catalunya entre partidaris i detractors de la independència, a raó de gairebé dos al dia l’últim trimestre: 93 al maig, 52 al juny i 33 al juliol.

Pel que fa als 600 agents de la policia espanyola que vindran a Catalunya per la Diada, i que és previst que s’hi estiguin fins a finals d’octubre, el ministre no va voler aclarir el nombre i hi va treure importància, tot assegurant que “és una mesura normal de reforç, com quan hi ha un partit de la Champions”. Pel que fa a aquest reforç, el conseller Buch també va ser transparent: “Agraïm aquestes efectius policials de més, però estem convençuts que, pel que fa a la seguretat ciutadana, els Mossos d’Esquadra tenen les competències i ho poden assumir tot.”

Miquel Buch també va explicar que van mostrar als representants del ministeri la seva preocupació per l’alta accidentalitat a les carreteres catalanes, i que hi treballaran plegats. I, assumit per les dues parts que l’espai públic és de tots els ciutadans, van arribar els acords concrets en la Junta de Seguretat, que va durar dues hores cronometrades.

Així, el principal acord en la junta d’ahir és que, finalment, els Mossos d’aquí a un mes formaran part del Sistema de Coordinació d’Investigacions del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme (Citco). “Els ciutadans no entendrien que no col·laboréssim en la lluita en qüestions tan importants com són el terrorisme o el crim organitzat”, insistien tant Grande-Marlaska com Buch. Tots dos també van agrair als seus respectius equips “el treball seriós i de camp” realitzat perquè la voluntat de treballar plegats es faci realitat. Per millorar aquesta comunicació, Buch i Grande-Marlaska van explicar que també es farà efectiva la constitució del Comitè de Coordinació Policial, que és l’òrgan permanent de coordinació entre cossos de seguretat presents a Catalunya. L’acord de creació d’aquesta comissió està pendent des de l’any 2007. A més, van detallar que, abans del 30 de novembre, es reunirà la comissió mixta de la Junta de Seguretat de Catalunya, que és l’òrgan que ha de fer el seguiment del compliment dels acords presos en les juntes i impulsar el seu compliment.

En la junta, a més, es van tractar altres acords, com ara la certificació dels efectius actuals de la policia de la Generalitat; la implementació del conjunt d’acords que es van adoptar a la junta del juliol del 2017 i que han estat aturats durant un any. I, finalment, s’ha constituït la comissió tècnica de seguiment de l’acord pel qual s’estableix la interconnexió entre els sistemes de la Generalitat i el govern espanyol pel que fa a la lluita contra la violència masclista i la protecció a les víctimes, a més de compartir-ne les dades.