Política

Sis anys i 420 quilòmetres per fer el cim

Des de la Diada massiva per demanar la independència el 2012, l’ANC ha procurat que les manifestacions tinguin molt impacte visual als ulls de tot el món

En la Via Catalana del 2013, Barcelona va deixar de ser el centre reivindicatiu i el 2016 es va traslladar a Lleida, Salt, Berga i Tarragona

El passeig de Gràcia, la Gran Via, la Diagonal i la Meridiana han estat escenaris recurrents de la Diada

Directes al cim! és un dels lemes que lluiran a la samarreta aquesta Diada centenars de milers de persones pels carrers de Barcelona, concentrades, bàsicament, en sis quilòmetres de l’avinguda Diagonal. La capital catalana torna a ser l’epicentre d’una commemoració de l’Onze de Setembre que des del 2012 té un caràcter exclusiu de reivindicació de la independència de Catalunya. I el simbolisme del cim que ha promogut en les samarretes l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) deixa clar que l’ascensió no està exempta de dificultats, ni es fa a un ritme que acontenta tothom. De quilòmetres fets en massa els últims sis anys per aconseguir-ho, exposant al món la voluntat d’emancipar-se d’Espanya, ja n’hi ha un munt d’acumulats; tants com uns 424, des que l’ANC va decidir unir-se a les mobilitzacions que tradicionalment feia l’esquerra extraparlamentària i convocar la primera gran manifestació el 2012, que es va convertir en multitudinària, amb un milió i mig de persones segons els organitzadors (600.000 segons la delegació del govern) i amb un lema inequívoc: Catalunya, nou estat d’Europa.

Per trobar xifres similars d’una Diada tan concorreguda, ens hem de remuntar al 1977, un any després que la manifestació deixés de ser il·legal un cop passada la dictadura i l’Assemblea de Catalunya la convoqués a Sant Boi. En aquella primera, hi van assistir 100.000 persones, però al cap d’un any la participació es va multiplicar fins a arribar a un milió de persones, que van fer el recorregut des del passeig de Gràcia per la ronda de Sant Pere fins al monument de Rafael Casanova al crit de “Llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia”. Una al·lusió a l’Estatut que va ser precisament el que va fer sortir en massa molts catalans a Barcelona 32 anys després. Va ser el 10 de juliol del 2010 arran de la decisió de l’executiu de Madrid, i posteriorment del Tribunal Constitucional, de passar el ribot a la proposta de nou text aprovat pel Parlament català i ratificat en referèndum. La mobilització convocada per Òmnium Cultural va donar el tret de sortida a la cursa per la independència, a la puixança del sobiranisme i al que alguns també han batejat com a processisme, però el que va significar sens dubte és l’abandonament de peticions autonomistes. Fins a 1,5 milions de persones van fer sentir la seva veu d’enuig darrere el missatge Som un nació. Nosaltres decidim.

Però la Diada d’aquell any i la del 2011 no es van acostar a aquells registres d’assistents –30.000 i 50.000 persones, respectivament, segons els organitzadors–, i no va ser fins a la del 2012, convocada per una ANC constituïda pocs mesos abans i amb el lema Catalunya, nou estat d’Europa, que es van tornar a omplir els carrers de Barcelona en el que també va ser el punt de partida per buscar reconeixement internacional. El que havia de ser una marxa des de la cruïlla entre el passeig de Gràcia i la Gran Via es va convertir ja des de molta estona abans de l’hora d’inici prevista, les sis de la tarda, en una aglomeració de gent vinguda d’arreu del país que també omplia els carrers adjacents al recorregut oficial, que abastava poc més de dos quilòmetres i que passava per Pau Claris, Via Laietana i el passeig d’Isabel II fins a l’avinguda Marquès de l’Argentera, davant del parc de la Ciutadella, on hi havia l’escenari.

Oberta la caixa dels trons, a partir d’aleshores la Diada va créixer també en organització i planificació, i va començar a buscar un gran impacte visual als ulls del món. Les 17.14 hores va passar a ser l’horari d’inici de la màxima expressió reivindicativa. El 2013 es va optar per emular la Via Bàltica del 23 d’agost del 1989, en què uns dos milions de lituans, estonians i letons van reclamar la independència de la Unió Soviètica. Per fer la Via Catalana, l’ANC disposava de més de 5.000 voluntaris, que van distribuir en 778 trams al llarg de 394 quilòmetres, des d’Alcanar fins al Pertús –i més enllà–, els més d’1,6 milions de ciutadans que hi van participar. La cadena humana va enllaçar 86 municipis resseguint el traçat de l’antiga Via Augusta per reclamar al govern català una data i una pregunta per al referèndum sobre la independència del 2014.

I amb la intenció de pressionar per blindar la consulta convocada el 9 de novembre perquè els catalans poguessin decidir el seu futur, la Diada del 2014 –la del 300è aniversari dels fets de l’11 de setembre del 1714– va tornar a Barcelona a través de la plataforma Ara és l’Hora (Òmnium, l’ANC, l’AMI i altres entitats) i va suposar un nou cop d’efecte visual: la configuració d’una V gegant –de voluntat, de votar i de victòria– en 73 trams distribuïts al llarg de la Diagonal per un extrem, i per la Gran Via de les Corts Catalanes per l’altre, fins a unir-se a la plaça de les Glòries. Ara és l’hora va ser el lema escollit per a les samarretes grogues i vermelles per confeccionar el mosaic d’una gran senyera en els onze quilòmetres d’itinerari. Més d’1,8 milions de persones van participar (segons la Guàrdia Urbana) en el recorregut, des de la plaça Pius XII i des de la plaça Sarah Bernhardt, en un acte que va tenir el punt àlgid en la votació simbòlica de deu adolescents de 16 anys en una urna a l’escenari principal, situat al vèrtex de la V.

Tot i que la consulta popular va acabar sent un procés participatiu per la suspensió cautelar de la convocatòria inicial i la llei de consultes pel Tribunal Constitucional, la convocatòria d’eleccions que va anunciar Artur Mas per al 27 de setembre del 2015, amb un plantejament de plebiscit, va fer que la Diada –coincidint amb l’inici de campanya– encara fos més multitudinària. L’avinguda Meridiana va ser l’escenari escollit per la plataforma, amb el lema Via lliure cap a la República Catalana. Un total de 5,2 quilòmetres dividits en 135 trams, un per cada escó del Parlament, i agrupats en deu colors i temes clau per al futur de la República, que els nous representants parlamentaris havien d’entomar. A les 17.14 hores, un punter gegant va fer tot el recorregut, des de la cantonada del carrer Rosselló fins al parc de la Ciutadella, mentre els dos milions d’assistents segons els organitzadors (1,4 milions segons la Guàrdia Urbana) aixecaven els punters de colors.

Descentralització: ‘A punt’

Menys visual, però més diversificada i descentralitzada. Aquest va ser l’esperit amb què es va organitzar la Diada del 2016. L’ANC i Òmnium van decidir, a petició de moltes territorials, no fer un acte únic a Barcelona i, amb el lema A punt, van optar per mostrar la transversalitat del moviment independentista portant la reivindicació a cinc escenaris del país, en els quals, i de manera simultània, es van alçar els punts grocs –com els que es podien visualitzar en les samarretes blanques–, que representaven el batec conjunt de la República Catalana. Les ciutats escollides van ser Lleida, Salt, Berga, Tarragona i Barcelona, que simbolitzaven, respectivament, els eixos de l’anhelada República: equilibri territorial, solidaritat i diversitat, cultura, progrés i llibertat. Fins a 30 manifestacions van confluir en les concentracions a cada municipi, amb actuacions de les colles castelleres dividides en un total de 44 trams per un total de gairebé nou quilòmetres, que van reunir més d’un milió de persones segons els organitzadors i unes 800.000 segons les autoritats locals. A la llera del Segre de Lleida, s’hi van aplegar unes 120.000 persones; a l’avinguda dels Països Catalans de Salt, 200.000; al passeig de la Pau de Berga, 80.000; a la rambla Nova de Tarragona, fins a 100.000, i entre el passeig de Sant Joan i el de Lluís Companys de la capital catalana la Guàrdia Urbana en va comptabilitzar 540.000. Amb l’espasa de Dàmocles de la justícia espanyola per l’encausament de polítics catalans, el president Carles Puigdemont es tornava a agafar a la possibilitat de pactar un referèndum amb l’Estat, però deixava oberta la via unilateral si no s’hi avenia.

I només quinze dies va esperar per anunciar la data prevista per fer-lo: l’1 d’octubre del 2017. L’anunci va anar seguit de l’aprovació de la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica i fundacional de la República, que es van aprovar al Parlament pocs dies abans de l’Onze de Setembre del 2017. El referèndum en va ser el clar fil conductor, començant pel lema: La Diada del sí. Un milió de persones van configurar un gran símbol positiu de tres quilòmetres i 412 trams, amb el punt d’unió a la cruïlla entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó, amb dos eixos des del carrer Casanova fins al passeig de Sant Joan per una banda, i des dels jardins de Salvador Espriu fins a la plaça Catalunya per l’altra, on es va instal·lar l’escenari. Una altra Diada festiva i de calma, preludi de la tempesta posterior que ha acabat amb exiliats i presos polítics.

L’inici: el 2012, amb el lema ‘Catalunya, nou estat d’Europa’
L’ANC va aconseguir reunir dos milions de persones al crit d’“independència” en una marxa des de la cruïlla entre el passeig de Gràcia i la Gran Via, en el que va ser el preludi d’un seguit de manifestacions més organitzades i també amb més impacte visual


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Ajuntament de Barcelona, entitats veïnals, universitats i empreses pacten l’estratègia de futur del 22@

barcelona

El 44% dels fiscals de Catalunya secunden la vaga conjunta amb els jutges

barcelona

Cosidó diu que s’ha interpretat malament el seu whatsapp sobre el repartiment al CGPJ

barcelona

El Suprem torna a denegar la petició de llibertat de l’exconseller Forn

barcelona

Almenys una quarta part dels jutges catalans fan vaga per reclamar millores laborals i més independència judicial

barcelona

El Suprem dona deu dies als advocats dels encausats per l’1-O per presentar els escrits de defensa

barcelona

Els comuns s’obren a aprovar el pressupost català encara que ERC i PDeCAT no avalin el de Sánchez

barcelona

Citen a declarar tres CDRs pel tall de l’A-2 a Abrera durant la vaga del 8-N

martorell

El PSC no donarà suport als pressupostos perquè el Govern es declara “explícitament” independentista

barcelona