Política

Adeu per liquidació

Sáenz de Santamaría deixa la política reivindicant el seu paper “en defensa de la unitat d’Espanya”

L’exvicepresidenta va quedar encara més desubicada després de ser derrotada per Casado en el congrés del PP

Soraya Sáenz de Santamaría va dir ahir adeu a gairebé dues dècades en política. L’any 2000, una jove advocada de l’Estat va presentar el seu currículum al llavors vicepresident Mariano Rajoy i es va quedar a La Moncloa com a assessora. Quatre anys més tard, va fer el salt al Congrés i el 2008 es va convertir en la portaveu del PP. Però el poder li va arribar el 2011, quan se li va encarregar dirigir el traspàs de poders entre l’executiu sortint de José Luis Rodríguez Zapatero i el govern entrant del PP. Va esdevenir aleshores la mà dreta del nou president espanyol. La seva carrera política, doncs, va anar sempre lligada a la figura de qui fins al juliol va presidir el PP.

Derrotada per Pablo Casado en una pugna interna en què es presentava com la successora natural de Rajoy, ahir l’exvicepresidenta –actualment diputada rasa– llançava la tovallola i anunciava que abandona l’escó “per emprendre una altra etapa” vital, explicitava ahir en un comunicat, després de reunir-se amb Casado per fer-li saber la seva decisió.

La número dos de La Moncloa, que feia i desfeia al govern del PP –amb el vistiplau de Rajoy, que havia dipositat en ella el pes de l’estratègia contra el procés–, i que en vigílies de les eleccions del 21-D va arribar a presumir que el seu executiu havia deixat l’independentisme en fase de “liquidació” i havia “decapitat” les cúpules d’ERC i de JxCat, se’n va ara de la política després d’haver encaixat un revés polític intern, tot i tenir el suport implícit de Rajoy i l’explícit de destacats exministres i dels principals aparells territorials.

El paper que va tenir Sáenz de Santamaría en el combat estatal contra el procés, de fet, va ser un dels fronts d’atac que van usar els seus rivals –tant Casado com María Dolores de Cospedal–, els quals li criticaven que no s’hagués aplicat abans el 155 i amb més contundència. En la carta de comiat, si més no, reivindicava el fet d’haver format part d’un govern que “va treure el país de la crisi econòmica més greu” i al qual, sobretot, “no li va tremolar el pols a l’hora de defensar la unitat d’Espanya i els drets de tots els espanyols”.

L’ús d’aquest argument com a credencial per ser candidata a les primàries, però, no la va salvar de la derrota en la votació dels compromissaris el 21 de juliol. I aquesta batalla pel lideratge va ser tan cruenta que les promeses d’integració de Casado van quedar en no res. O, en tot cas, Sáenz de Santamaría no acceptava cap de les propostes del nou líder, que la situaven lluny dels llocs destacats de l’actual organigrama del partit.

Malgrat que la formació insinuava que Casado tenia previst desterrar-la a la comunitat o a l’Ajuntament de Madrid, el cas és que la ja exdiputada sempre havia fet palès que no tenia cap interès a encapçalar unes eleccions autonòmiques o locals i és per això que a hores d’ara només podia aspirar a guanyar temps i confiar que Casado surti malparat judicialment del cas del màster o, políticament, de les batalles electorals de l’any vinent. La nova direcció del PP, en tot cas, temia que la seva presència en política li servís per establir un corrent crític dins del partit.

Incompatibilitats

Tot i els rumors dels darrers temps que la situen al Banc Santander, Sáenz de Santamaría està sotmesa a un règim d’incompatibilitats pel qual durant dos anys se li farà molt difícil fer el salt a l’empresa privada, sobretot si es tracta d’entitats sobre les quals ha pres decisions durant el temps que ha estat a La Moncloa.

LES FRASES

He tingut el gran honor de treballar en un govern al qual no li va tremolar el pols a l’hora de defensar la unitat d’Espanya

LES DATES

Casado disposa dels militants més lleials, entre els quals sempre hi seré
Soraya S. de Santamaría
exvicepres. de l’executiu espanyol
21.07.18
Cau derrotada
com a rival de Casado després d’haver guanyat la primera volta de les primàries.
13.05.04
S’incorpora
com a diputada al Congrés després d’haver treballat com a assessora a La Moncloa.

Montón, un altre màster sospitós

Després de Cristina Cifuentes i de Pablo Casado, ara és la ministra de Sanitat, Carmen Montón, la que s’ha vist esquitxada per presumptes irregularitats en la concessió d’un màster a la Universitat Rey Juan Carlos. La dirigent socialista va sortir ahir a donar explicacions: va negar cap tracte de favor i va deixar clar que no té intenció de dimitir, al·legant que té el suport del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, si bé el cap de La Moncloa ahir no es va pronunciar. “No tots som iguals”, reblava en resposta a les revelacions d’Eldiario.es, que assenyalava que Montón no havia dit la veritat en assegurar que havia anat a classe, i alhora relatava altres aspectes de la titulació que podrien coincidir amb el tracte de favor rebut pels dirigents polítics del PP i que ara estan sota investigació. Ahir la ministra insistia que la poca assistència a les aules es va deure al fet que la direcció li va permetre seguir el curs a distància, si bé reiterava que es va desplaçar a la universitat en les ocasions que va poder, i també mostrava documentació sobre els treballs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

May alerta de les “conseqüències” que tindria no respectar l’acord

barcelona

La Fiscalia demana una multa de 19.200 euros per a Toni Albà per uns tuits contra la policia i la jutge Lamela

Vilanova i la Geltrú

Creix la revolta dins del partit conservador per desbancar May

londres

Brussel·les es manté al marge de la crisi de govern de May pel Brexit

Brusel·les

Tajani beneeix el principi d’acord pel Brexit però avisa que l’Eurocambra avaluarà “línia per línia” l’esborrany

Brusel·les

May defensa el principi d’acord pel Brexit tot i l’allau de dimissions al seu govern i la manca de suport de l’oposició

Londres

Lluc Salellas deixa el secretariat nacional de la CUP

girona

El president de la Comissió (Cs) evita aplicar el vot ponderat en dues votacions empatades

Tardà rebutja el front comú de Torra a les europees