Política

Narcís Saurina

Alcalde de Bàscara

“Molts pobles amb variant han quedat aïllats”

Manté que és indispensable per a la majoria dels negocis locals

La situació econòmica s’ha redreçat tot i el deute que hi havia

Narcís Saurina es va estrenar en la política municipal de Bàscara en les eleccions del 2015, quan la seva llista, sota la sigla d’ERC, va aconseguir la majoria absoluta. Va posar fi així a un govern tradicionalment de CiU que tenia en Lluís Lloret el seu màxim representant. Afirma que té ganes de tornar a repetir en les eleccions de l’any vinent.

Q

uan van entrar a l’Ajuntament se’l va trobar en una situació econòmica dolenta.
No podíem ni comprar bombetes per a l’enllumenat públic, quan es fonien les havíem de canviar d’un carrer a un altre. Així de clar.
Com es gestiona una situació així?
D’entrada amb paciència, perquè és una situació que no s’arregla en un dia, sinó que t’ho planteges a anys vista. Però la paciència que pots tenir tu a vegades no lliga amb la de la gent a qui se li deuen diners. El primer que vam fer és retallar despesa i pujar ingressos, intentant que no fos a costa dels veïns. Vam aconseguir en mig any que els números quadressin i, partir d’allà, vam fer un pla d’ajustament i acudir als organismes oficials. Ens van concedir un préstec a l’1% que hem de tornar en 10 anys i a partir del 2016 l’Ajuntament va tenir un balanç positiu. Des de llavors anem tornant el que es deu. No es poden fer grans obres però comencem a veure la llum.
Retallar despesa és una d’aquelles decisions que ningú vol prendre. Què ha significat a Bàscara? Ha implicat deixar de prestar serveis?
El primer que vam fer és parlar amb els proveïdors, buscar preus i treure algun servei a concurs. Hi havia preus desfasats, contractes de 20 anys, empreses que per un mes ens cobrava el que hem negociat que sigui per un any... Hi havia un descontrol i una deixadesa terrible. La retallada ha estat per exemple amb l’hipòdrom i que de cara als veïns no s’afectés cap servei bàsic. També vam tenir la sort que l’autopista ens pagués l’IBI i això ens ha permès tornar més ràpidament els diners. Si no hagués estat així, teníem una previsió que per eixugar el deute tardàvem cent anys. Una cosa exagerada.
Costa d’entendre com s’arriba a una situació com la que descriu.
Del 2009 al 2015 l’Ajuntament pràcticament no va pagar cap servei i l’Estat va donar 1,5 milions per pagar deute. I en dos anys s’hi va sumar 1 milió més. Aquí sobretot hi ha un descontrol, també, de l’administració, que no va controlar res. Algú ha de dir “T’estàs passant”. No es va fer. L’altra opció era un pla d’ajustament i una possible intervenció. En aquell moment l’Ajuntament no ho va voler fer i hem estat al 7% d’interessos molts anys i tot i així no hi hem arribat. Va ser un desgavell, però gràcies al pla que es va tardar vuit mesos a fer i per al qual ens va ajudar molt Xaloc, ara tenim una situació en què, almenys, sé que l’Ajuntament tanca bé l’any.
Així, doncs, la prioritat del mandat ha estat fer quadrar números?
Exacte. Fins al 2017 la prioritat ha estat l’econòmica. Com si no anéssim prou malament, també hem estat un any sense secretari, i a partir d’ara i el proper mandat –tant si hi soc jo com un altre– es podrà començar a fer obra.
Què hauria fet que no ha pogut fer al poble?
Per exemple la reestructuració del parc de la Resclosa, una planta per a l’aigua a Orriols –la farem l’any vinent–, la depuradora està malament, els carrers i les voreres estan aixafats... Durant molts anys el manteniment ha estat zero. Tots els elements de fusta dels parcs urbans estan malament i ho anem fent quan tenim algun diner... A partir de l’any vinent intentarem posar-nos al dia en inversió i temes més socials.
Deia que tant si hi és vostè com un altre... Vol dir que es torna a presentar?
En principi sí. Aquest mes ho decidirem amb la gent i acabarem de lligar-ho tot.
S’ha creat una plataforma contra la variant.
Sí, durant aquest setembre es farà una convocatòria i la gent que es va decidir a participar-hi serà convocada per posar les bases de la nostra protesta.
En quin punt es troba el projecte?
Estem esperant el projecte definitiu, que m’havien dit que estaria fet aquest setembre. Em van sobtar molt les declaracions del delegat del govern en què deia que estava d’acord en les variants però no en desdoblar la carretera. Si mirem què ha passat en altres pobles que tenen variant t’adones que han quedat aïllats, excepte Besalú, que la gent hi va expressament. Però a Bàscara, si ens treuen la carretera, ningú hi vindrà expressament. Hi ha molts negocis que viuen de la gent que passa per aquí. A banda que no veiem la necessitat de fer una variant, perquè si la gent ja va per l’autopista, qui passarà per la variant? Quatre cotxes? La variant de Bàscara només la farà servir la gent que va d’Orriols a Pontós. Per mi és llençar els diners. Bé, llençar no perquè sempre van a parar a la butxaca d’algú. El 10 de juliol passat vaig demanar una reunió al conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i encara no hem rebut contestació. Si el tarannà del nou país que volem fer és aquest, a mi que no m’hi comptin.
Llavors no és un problema amb el traçat sinó amb la idoneïtat que es faci.
Si el 2021 s’acaba la concessió de l’autopista, què pensen fer? La variant no deixa de ser un peatge a l’ombra. Generalitat i Estat estan pagant una quota perquè el trànsit a l’autopista no arriba a un mínim. Què faran? Els cotxes que passen per l’autopista passaran per la variant i pagarem un peatge a l’ombra? I pagarem més a l’autopista? Diuen que no hi ha diners per a les pensions, per a la sanitat i per a l’ensenyament, que són serveis de primera necessitat, i després hi ha diners per fer una variant?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els presos polítics ingressaran a Soto del Real i les preses a Alcalá Meco durant el judici de l’1-O

Barcelona

Brussel·les avisa que cal “una majoria” a Westminster “a favor d’una alternativa” per evitar un ‘Brexit’ sense acord

Brussel·les

L’Audiència de Barcelona reobre la investigació per l’actuació de la policia espanyola el 20-S davant la seu de la CUP

Barcelona

El Suprem comunica a Interior que és “previsible” que el judici de l’1-O comenci en “dates properes” al 5 de febrer

Madrid

Pel Suprem no existeix dret a votar en una consulta “convocada al marge de la llei”

Albiach reclama uns pressupostos socials a Torra per tenir el vot dels comuns

Barcelona

El president culpa el dèficit fiscal de les condicions del sector públic i reclama la “plena sobirania” financera

Barcelona

Torra portarà a la Taula pel Diàleg de l’1 de febrer els 21 punts que li va oferir a Sánchez

Barcelona

Torra i ERC apel·len a la unitat de l’independentisme

Barcelona