Política

Sis mesos,un dia i 32 nits

Ahir va fer mig any que Llarena va interferir de nou en la democràcia al país enviant cinc líders més a la presó, entre ells Jordi Turull en ple debat d’investidura

La resolució, que prova el judici polític, ha anat seguida de la regressió de drets

El 24 de març passat, avui fa mig any, s’havia de celebrar al Parlament la segona jornada del ple d’investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat. El candidat, però, no va poder assistir-hi perquè va ser enviat a presó preventiva la vigília pel jutge del Suprem Pablo Llarena, junt amb quatre polítics més: Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa. El ple es va reiniciar amb els discursos dels grups, però a l’hora de la votació es va haver de suspendre. No se’n recorden precedents en el món occidental. Sis mesos després, encara són a la presó.

Conscient del que l’esperava l’endemà, Turull s’havia sotmès el dia 22, amb un patent desànim, a una investidura convocada a corre-cuita amb l’esperança que la CUP li donés el vot a favor i el jutge no s’atrevís l’endemà a engarjolar un president ja elegit. Els cupaires, però, anunciaven minuts abans que mantenien l’abstenció que ja havien avançat si s’hagués fet el ple per Jordi Sànchez, que, aquest sí, no va arribar a començar mai perquè Llarena no el va deixar sortir de Soto del Real. Això feia impossible que Turull fos elegit en primera votació, tot i que dos dies després hi podia aspirar amb la majoria simple de JxCat i ERC, per bé que estava enlaire perquè, com ara, Carles Puigdemont i Toni Comín no tenien el vot delegat en ser lliures a Bèlgica. Quan es va acabar aquell primer ple, Forcadell, Bassa i Rovira, citades també l’endemà pel jutge, anunciaven que deixaven l’acta de diputada, es llegia que com una maniobra de defensa. Això sí, les tres seguirien camins ben diferents en sortir de la Ciutadella. Rovira marxava directament i de sorpresa cap a l’exili suís. Les dues primeres, en canvi, anaven cap a Madrid amb Romeva, Rull i el mateix Turull. No hi va haver sorpreses, i Llarena les va enviar a elles a Alcalá-Meco i a ells a Estremera. Alhora, per cert, exigia al govern destituït una fiança solidària de responsabilitat civil de 2,1 milions per la possible malversació relatada als atestats policials, i reactivava l’euroordre de detenció dels exiliats, que havia retirat al desembre per por del fracàs, i que va provocar la detenció a Alemanya, al cap de dos dies, del president Puigdemont. Mesos després, arran dels cops de porta primer de la justícia belga i després de l’alemanya, les va tornar a retirar.

Canvi inusual de criteri

Els cinc nous presos polítics, que s’unien als Jordis, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, havien passat ja 32 nits entre reixes al novembre –amb l’única excepció de Forcadell, que hi havia estat un sol dia–, però els havien alliberat, amb el previ pagament de fiança, el 4 de desembre, a l’inici de la campanya del 21-D. Sense que haguessin incomplert ni objectivament hagués canviat res, però, ara el mateix jutge decidia arbitràriament que tornessin a la presó, cosa molt poc usual, segons els juristes. En la resolució justificava que el procés “no està del tot desactivat” i hi havia “risc de reiteració delictiva”, perquè fins i tot havent deixat l’acta podien “seguir col·laborant” en l’objectiu, tot i que no va citar aquell dia els consellers Carles Mundó i Meritxell Borràs justament perquè havien deixat la política. A més, Llarena usava l’exili de Rovira per dir que ells podrien fer el mateix, ja que la “temptació” davant una pena tan alta augmenta “a mesura que també ho fa la proximitat legal i temporal de patir-ne les conseqüències”.

El tuit de Turull

“Avui fa mig any que, enmig d’un debat d’investidura, van tornar a empresonar els que no vam voler deixar la política activa. Igual que l’1-O la repressió no va poder aturar la democràcia, la presó no aturarà el nostre compromís i conviccions, que són nobles, pacífiques i democràtiques”, piulava ahir Turull, al costat d’una foto de la Diada. Una declaració, de fet, que entronca amb la que ja van fer tots el mateix 23 de març –quan li van deixar clar a Llarena que no els faria renunciar a la seva ideologia– i amb la que van fer el 17 d’abril quan els va notificar el processament i li van retreure la seva manca d’imparcialitat. Un canvi de tàctica que venia després de comprovar que al jutge tant li feia el que diguessin perquè ja tenia decidit que “en la seva esfera psicològica interna” no apreciava que respectarien de manera “permanent” el que deia ni que acceptessin la “presumpta il·legalitat” de la seva conducta. Perles aquestes que incloïa la resolució del dia 23 i que, entre altres, es fan i es faran servir de prova per demostrar que tant la presó preventiva com el procés judicial sencer són polítics.

Des de llavors, els cops de porta als seus múltiples recursos demanant la llibertat ha estat constant; és més, els seus drets han anat cada vegada a pitjor. El 9 de maig se’ls va ratificar la presó provisional, tot i que alhora els obrien la possibilitat d’acusar-los de sedició o conspiració per a la rebel·lió, amb penes menors. El 25 de maig Rull i Turull van presentar recurs d’empara al TC, que el 6 de juny el va acceptar a tràmit, i allà es troba sine die. El recurs també demanava que els deixessin ser consellers, ja que havien estat nomenats pel president Torra, però el govern espanyol es negava a publicar-ho al DOGC. El Constitucional, però, va dir que no era “possible” com a mesura provisional ni deixar-los en llibertat ni obligar a publicar res al DOGC. El seu processament, i el dels altres acusats, va ser considerat ferm el 10 de juliol, quan Llarena va decretar que suspenia la seva acta de diputat en una molt discutible aplicació de la llei d’enjudiciament criminal, suspensió que JxCat i ERC encara no s’han posat d’acord com l’ha d’entomar el Parlament.

Enmig de totes aquestes bufetades, només una petita bona notícia, i no perquè depengués dels tribunals, sinó del nou govern espanyol: el seu trasllat a presons catalanes, completat entre el 5 i l’11 de juliol. El problema és que el 80% no els vol més a prop: els vol a casa.

Rovira, discreta

A diferència de la UE, on les euroordres es tramiten directament entre jutges, cal un vistiplau governamental previ a Suïssa, que des del principi les autoritats van deixar clar que no donarien en el cas català en veure-hi un procés polític. Ni tan sols quan va semblar que les autoritats espanyoles oferien a canvi el perseguit enginyer informàtic Hervé Falciani. Tot i això, o potser per no aixecar la llebre, Marta Rovira ha mantingut un paper molt discret des que fa mig any va arribar a Ginebra. Allà ha hagut de refer la vida des de zero amb la família, i a això s’ha dedicat sobretot. Va concedir una única entrevista fins ara, a l’ACN, setmanes després, i ha anat fent piulades amb comptagotes. Això sí, en privat ha seguit manant al partit. Ella mateixa va comunicar als afectats els últims canvis en l’executiva i segueix participant en les principals reunions, inclús les permanents dels dilluns.

Fins dissabte, amb tot, no va veure la situació prou estabilitzada per reaparèixer en públic, en una connexió en directe amb el consell nacional. Rovira aprofitava el retorn a primera línia mediàtica per reivindicar la “mobilització pacífica” que sempre ha caracteritzat el sobiranisme i demanar que continuï així. “Ni un bri de violència davant la provocació”, reclamava. Com també han fet la resta d’exiliats, la número 2 d’ERC va situar el focus en la denúncia de la “causa general” contra l’independentisme en què s’ha convertit el judici que ve. “Ho haurem de saber explicar alt i clar els propers mesos”, postil·lava. “No és en l’àmbit d’un judici penal on s’han de definir els límits de la política i la democràcia”, subratllava Rovira, un missatge que sap que Europa entén.

Proposició al Congrés per l’1-O

El PDeCAT registrarà avui al Congrés una proposició no de llei per instar el govern espanyol a determinar les “responsabilitats polítiques i operatives” de les càrregues policials efectuades l’1-O a Catalunya, “a fi d’aclarir el relat dels fets”. En concret, reclama que l’executiu expliqui “amb celeritat” quines directrius i quins protocols d’actuació es van acordar en l’operació policial i quins responsables polítics les van adoptar, així com quins van ser els responsables polítics i operatius que van ordenar les càrregues policials en diversos col·legis i seus on s’havia convocat el referèndum.

La moció, a què ha tingut accés El Punt Avui, considera que el relat que es va elaborar sota mandat de l’anterior govern “no és neutre ni objectiu, i no té res a veure amb el que va passar”, i aquesta “tergiversació política” dels fets ha traslladat un “debat i problema polític de primera magnitud a l’esfera d’un contenciós judicial amb les cartes marcades”. “Cal aclarir que el govern Rajoy no va tenir inconvenient a vulnerar drets fonamentals de la societat catalana”, s’assegura, ni a transferir a la justícia el que corresponia a l’àmbit polític. “El Congrés no pot tancar els ulls respecte a la manipulació del relat que ha rebut de mans de l’anterior govern, sinó que ha de contribuir a aclarir políticament el que va passar”, ja que “la transparència i la veritat és l’única via que permetrà obrir processos sòlids de diàleg”, recorda. En aquest sentit, denuncia que s’hagi imputat la violència policial a qui no la va exercir per tenir l’excusa per imputar càrrecs de rebel·lió i tenir nou líders a la presó des de fa mesos.

El PDeCAT, que al novembre ja va demanar junt amb ERC la creació d’una comissió d’investigació sobre el que considera una “brutal i desproporcionada” de les forces de seguretat de l’Estat l’1-O, insisteix ara a més en aquella petició, que està pendent d’aprovació al ple.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona