Aixequen el vol les àligues franquistes de Girona i Sarrià
Els operaris comencen a treure els quatre símbols dictatorials del pont de l’Aigua
Les tasques acabaran avui i tenen un cost de 1.600 euros, que assumiran entre els dos ajuntaments
Remolinaran i el repintaran el lloc per esborrar-ne qualsevol vestigi
Finalment les àligues franquistes del pont de l’Aigua aixequen el vol. Els operaris van començar ahir a retirar els quatre símbols de l’època franquista que hi ha a banda i banda del pont. El cost és d’uns 1.600 euros, que assumiran els ajuntaments de Girona i Sarrià. Es preveu que els treballs acabin molt probablement avui, després que els obrers esmicolessin els aligots, ja que no es poden treure d’una sola peça.
A peu del pont, i a les ribes del riu Ter, els alcaldes de Girona, Marta Madrenas, i Sarrià de Ter, Narcís Fajula, van fer declaracions al bon grapat de mitjans de comunicacions que es van aplegar a la convocatòria de premsa. “Avui és un dia molt important per als nostres municipis, després de molts anys podem eliminar un altre element de simbologia franquista”, assegurava l’alcaldessa, que va reconèixer que una neteja de vegetació de l’entorn fa uns mesos va posar “en evidència uns escuts de clara simbologia franquista, i que calia treure’ls de forma urgent”. En aquest sentit, la responsable municipal va explicar que la seva retirada no depenia únicament dels consistoris, sinó que la titularitat de la carretera és de la Generalitat i que, per tant, s’han hagut de fer uns tràmits que s’han allargat més en el temps. “A mi m’agradaria que la seva retirada s’entengués com un homenatge als represaliats pel franquisme, a totes aquelles persones que van viure la repressió franquista i postfranquista, i concretament a aquelles persones preses pel règim que van reconstruir el pont de l’Aigua”, sosté Madrenas. “Quan veus que a Espanya fan tantes propostes i reflexions sobre què passa amb el Valle de los Caídos, aquí a Catalunya aquest debat ja està superat en el sentit que cal eliminar i portar a l’oblit aquesta ignomínia que va ser el franquisme”, remarca. L’alcaldessa de Girona va assegurar ahir que els símbols no es conservaran perquè “no tenen cap valor artístic ni patrimonial ni res”. Si fos el cas, consideraven la possibilitat de portar-lo al Museu d’Història.
“S’ha fet justícia”
Per la seva banda, l’alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, va explicar als mitjans: “Era un anacronisme que tinguéssim quatre àligues aquí amagades.” Pel responsable municipal, “s’ha fet justícia” amb la seva retirada, “un element que no és contemporani en el temps que estem ara”.
Pel que fa al cost dels treballs, l’alcaldessa de Girona va dir que “és absolutament menor” i que “no té cap tipus de transcendència”. “Hem de fer autocrítica, ja que és una cosa que fa molt de temps que hauria de ser fora”, va dir Madrenas, que va manifestar: “Hem tardat molts, molts, molts anys.” A més de la retirada de les àligues franquistes, les obres també inclouen el remolinat i el repintat del lloc on es trobaven els escuts, per esborrar-ne qualsevol vestigi.
LES FRASES
També trauran l’àliga dels despatxos del mercat del Lleó
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va reconèixer ahir que “ja quasi no en queden”, de símbols franquistes. “N’hi ha molt poquets i, de fet, estan molt contextualitzats”, assegura, i reconeix que n’hi ha a la plaça del Lleó. Un d’ells està a la façana del mercat, tapat amb vidre i amb un escrit en què es contextualitza la seva conservació. D’altra banda, n’ hi ha un altre, una àguila de grans dimensions que hi ha dins d’un dels despatxos que hi ha al mercat. Fonts de l’Ajuntament van confirmar ahir que aquesta escultura, també de pedra, té les hores comptades com les àligues del pont de l’Aigua. La dificultat que hi ha aquí és que aquesta escultura és dins d’unes oficines. És per això que la seva retirada es farà en la mesura que no afecti la feina del dia a dia dels treballadors que hi són.
Madrenas explica que la Generalitat està treballant en una llei que estableix els criteris referents a la memòria històrica que aglutini les diferents normatives reguladores que hi ha actualment. “S’ha cregut convenient aglutinar-ho en un únic document i homogeneïtzar-ho arreu del territori”, va avançar l’alcaldessa.
Pel que fa al pont de l’Aigua, a banda de les àligues que es van començar a retirar ahir, a les dues entrades del pont hi havia fa un temps diversos símbols i inscripcions amb lemes que corejaven el franquisme. Concretament hi ha via quatre escenes bèl·liques de la Guerra Civil: Alto de los Leones, Alcàsser de Toledo, Batalla d’Oviedo i Vaixell Canarias. Cap d’ells no està ja a la vista.
Molts deures fets, però alguns de pendents, a tota la demarcació
Redacció
No només Girona van fent a poc a poc els deures per eliminar els símbols de la dictadura i honorar els seus represaliats. Per exemple, el monòlit que presidia el pont del Ter, a Torroella de Montgrí, va ser un dels símbols franquistes que més ràpidament van caure, amb l’arribada de la democràcia. Altres imatges es mantenen al Baix Empordà, com ara les característiques plaques d’habitatges protegits. Ara fa dos anys,i precisament a Torroella, l’’equip de govern de Torroella de Montgrí (ERC-Junts, UP i L’EST) va derogar els acords d’exaltació franquista que va adoptar el consistori entre els anys 1939 i 1975. En total eren deu, entre els quals hi havia el que feia referència al nom del pont del riu Ter, batejat com a pont del Tinent General Orgaz, o la contribució amb 50 pessetes a la construcció del Valle de los Caídos.
Al Pla de l’Estany, una campanya de la CUP i Arran ha reduït una mica en els darrers anys el nombre de símbols franquistes a Banyoles. Abans de començar-ne a retirar, el Memorial Democràtic calcula que a la ciutat n’hi havia 202, sobretot plaques del desaparegut Ministerio de la Vivienda, als barris de Sant Pere, el Pla de l’Ametller, Mas Palau i Canaleta. D’altra banda, es conserva el vell monòlit del cementiri dedicat als morts del bàndol franquista, però que des de fa uns anys està dedicat a totes les víctimes de la Guerra Civil.
A la Garrotxa, fa cinc anys a Olot es va executar el projecte de contextualització i senyalització dels espais de la memòria històrica relacionats amb la Guerra Civil espanyola d’Olot. Es van eliminar els símbols feixistes bàsicament del monument del cementiri municipal. En concret, es va intervenir en cinc espais, tres dels quals, al cementiri –el monument feixista, les sepultures dels republicans i les dels militars de Franco forans–, la creu del Triai i el monument als vençuts, entre les fonts de Sant Roc i l’antiga estació.
A Ripoll, l’any passat hi va haver una arrancada testimonial de plaques del Ministerio de la Vivienda franquista per reclamar l’eliminació de totes.
A la ciutat de Figueres, ja només hi queden algunes mostres identitàries feixistes en determinats espais particulars en què els propietaris no han volgut que les plaques amb el jou i les fletxes desapareguessin. Aquest és el cas d’una de grossa, ara pintada per fer-la menys visible, situada al carrer Sants Celi i Rústic que encara és visible. L’any 2009, les JERC van fer una campanya perquè s’anessin enretirant totes i el juliol del 2016 la majoria de grups municipals van donar suport a una moció de la CUP perquè se suprimissin totes.
A Blanes, hi havia hagut un monument als caiguts, de simbologia franquista, a l’antiga plaça del Buen Suceso, actual plaça Catalunya. Se’n van treure els elements feixistes i ara és al cementiri municipal.
