Torra reitera el compromís del govern amb el mandat de l’1-O
Celaá no creu que el primer d’octubre hi hagi res a celebrar i coincideix amb Dastis que “moltes” imatges de l’1-O eren “falses”
Puigdemont es desmarca de “la via de l’acció directa” dels CDR
Igual que per l’1-O, unes vies de tren van tornar a servir de metàfora per a l’anunci difós ahir pel govern per commemorar el primer aniversari del referèndum, amb una veu en off que deia“Hem votat i tots hem guanyat”. El president de la Generalitat, Quim Torra, va reafirmar el compromís de l’executiu amb el mandat sorgit de les urnes el primer d’octubre d’ara fa un any, que va dur a la proclamació de la República, i va reiterar el seu suport a tots els represaliats per haver organitzat o donat suport a aquella votació. En una declaració institucional llegida davant de l’ajuntament de Sant Julià de Ramis, flanquejat pel govern en pes i emmarcat per una senyera i una estelada onejant al balcó consistorial, Torra va descriure l’1-O com un moment en què “la democràcia en estat pur” va derrotar la por, l’amenaça i la violència. “Aquest govern es declara orgullós d’un poble madur que actua democràticament i de manera no violenta per defensar uns drets que no s’haurien de veure qüestionats a l’Europa del segle XXI”, va lamentar.
El govern es va reunir a Sant Julià perquè és el municipi on havia de votar Carles Puigdemont l’any passat i perquè va ser un dels primers escenaris on van aparèixer les forces policials espanyoles per intentar reprimir violentament el referèndum. “Aquest govern reitera el seu compromís amb el mandat democràtic del primer d’octubre i el suport absolut a tots els represaliats per haver defensat el principi democràtic fonamental de l’autodeterminació”, va voler subratllar Torra en un moment en què l’independentisme no fa gala de la unitat amb què va arribar a l’1-O. El president va descriure la situació com “de gravetat absoluta”, amb dos líders socials, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la presó de manera provisional fa gairebé un any, “una mena de condemna sense judici ni garanties”.
Una vegada més, Torra va exigir la posada en llibertat immediata dels presos polítics, el retorn dels exiliats i l’arxivament de la causa general contra l’independentisme. Però el que arribava ahir des de Madrid no era precisament la cara amable del diàleg, sinó imatges de la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, somrient amb un tricorni al cap, o les declaracions de la portaveu del govern de Pedro Sánchez, Isabel Celaá, assegurant en una entrevista a la Cadena SER que l’1-O és “un dia de trista memòria” on no hi ha “res a celebrar” i on es van veure imatges “penoses” que van danyar greument la imatge de l’Estat a l’exterior, malgrat que “moltes eren falses”. El mateix que va dir l’exministre d’Afers Estrangers del govern de Mariano Rajoy, Alfonso Dastis, a la BBC, davant l’astorament del periodista.
Sánchez va superar l’infaust record de la violència policial esquivant referir-se a la commemoració de l’1-O, centrat en un acte de cooperació hispanofrancesa sobre la lluita contra ETA a La Moncloa al costat del primer ministre francès, Édouard Philippe. Sí que en va parlar el ministre de Foment, José Luis Ábalos, que es va limitar a dir que la jornada estava transcorrent de manera “assumible”.
La caverna política i mediàtica espanyola i l’oposició a Catalunya treien foc pels queixals per un discurs de Torra pronunciat a primera hora, abans de la reunió del Consell Executiu, en què va animar els Comitès de Defensa de la República (CDR) a mantenir les reivindicacions: “Pressioneu, i feu bé de pressionar.” Agafat a aquest ferro roent, el president del PP, Pablo Casado, va relligar Torra, els CDR, la kale borroka i la revolució cubana en un mateix còctel dialèctic, va flirtejar amb la il·legalització de partits independentistes i va aprofitar per tornar a demanar l’aplicació de l’article 155 de manera urgent, immediata, “amb la durada que calgui i amb l’amplitud competencial que es requereixi”.
Atiant la confrontació territorial, el president de la Comunitat de Madrid, Ángel Garrido, va arribar a demanar la dimissió de Torra per “haver encoratjat fets delictius”, mentre que el president de Melilla, Juan José Imbroda, es va afegir a l’aquelarre antiindependentista amb l’exigència de més 155.
La cap de l’oposició, Inés Arrimadas, va trobar “intolerable” i “indignant” que el president atiés els CDR. “Que els comandos separatistes tallin carreteres, ocupin edificis públics i paralitzin Catalunya és molt greu”, va opinar.
Junqueras, al ‘The Times’
Mentrestant, l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller d’Afers Exteriors Raül Romeva van defensar ahir en dues entrevistes als diaris Le Monde i The Times, que són “presos polítics” i que no es penedeixen del que van fer la tardor de l’any passat per fer possible el referèndum. “Soc innocent, estic aquí perquè soc un pres polític”, assegura Romeva al rotatiu britànic. Junqueras es mostra “obert al diàleg amb tots els demòcrates”, però avisa que “mai” es podrà tenir una relació “normal” amb el govern espanyol mentre hi hagi presos polítics i exiliats. “La presó podia ser part de la nostra lluita, i ho sabíem”, afirma l’exconseller al diari francès.
Des de l’exili belga, Carles Puigdemont es va desmarcar dels que aposten per “exercir la via de l’acció directa” promoguda pels CDR: “No és la meva opció.” En una entrevista a RAC1, el 130è president de la Generalitat va assegurar que “mantenir la posició per esperar que hi hagi noves oportunitats no és una mala decisió”, en contrast amb qui va ser la seva consellera d’Educació, Clara Ponsatí, exiliada a Escòcia, que va criticar l’excés de “retòrica” del govern i que no veu clar que l’executiu estigui avançant cap a la República. En canvi, el president del Parlament, Roger Torrent, creu que el govern “ha fet passos i en farà més” i que aquests passos seran “evidents”.
LA FRASE
Un exregidor de la CUP, a Drets Civils
El govern va fer ahir una picada d’ullet a la CUP amb el fitxatge d’Adam Majó com a director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics. Regidor de la formació anticapitalista a Manresa entre el 2008 i el 2015 i antic membre del secretariat nacional, Majó no milita a la CUP des del novembre de l’any passat. L’executiu va aprovar al juny la creació d’aquesta oficina, que depèn del Departament de la Vicepresidència.
D’altra banda, el govern també va nomenar ahir Ferran Requejo director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. El catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra, que va anar a la llista de Junts per Catalunya per Barcelona, substituirà en el càrrec Carles Viver i Pi-Sunyer, fulminat pel 155.
