La Generalitat no deu res a Unipost per l’1-O
L’administradora concursal informa el jutge que les factures, que sumaven 980.313 euros, van ser “anul·lades”
Les cinc factures que Unipost va emetre al govern pel treball d’imprimir paperetes i notificacions per als membres de les meses electorals de l’1-O i que sumen 980.313 euros van ser “anul·lades” el mateix dia d’emissió per part de l’empresa, el 7 de setembre del 2017. Així ho afirma Eulàlia Folguera, de Jausas Legal, administradora concursal d’Unipost, en un escrit del 17 de setembre passat, enviat al jutge que investiga l’1-O. Això significa que aquesta quantitat s’hauria de restar dels 2,2 milions d’euros en què el jutge xifra la malversació de fons que imputa al govern de Puigdemont. La Guàrdia Civil eleva el frau a 3,2 milions.
En concret, l’administradora nomenada per un jutge per dirigir la liquidació d’Unipost declara al titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona: “Aquestes factures no figuren com a cobrades, ni compensades, ni tampoc s’han inclòs en la relació de crèdits de dubtós cobrament ni seran objecte de reclamació perquè són factures anul·lades i no figuren com a pendents de cobrament de la concursada.” Precisament, el jutge va decidir investigar la interventora de la Generalitat, Rosa Vidal, per no haver-lo informat abans que Unipost havia volgut cobrar una d’aquestes factures i que el sistema informàtic de la Generalitat i un treballador ho havien bloquejat.
D’altra banda, el jutge Juan Antonio Ramírez torna a reclamar a la interventora si el govern ha pagat tres partides del Diplocat relatives al referèndum. La Guàrdia Civil exposa tres partides sota sospita: anàlisi del context polític, de 206.371 euros (a l’entitat Helena Catt, de la qual s’assegura que Diplocat li ha pagat 5.733 euros de més); experts d’Europa, de 34.763 euros, i un programa de visitants internacionals, que puja a 65.226 euros.
LA XIFRA
La Guàrdia Civil insisteix en Aragonès i Salvadó
La fiscalia superior de Catalunya no veu indicis per investigar el vicepresident del govern, Pere Aragonès, per la seva implicació en l’organització del referèndum d’autodeterminació quan era secretari d’Economia. La Guàrdia Civil, però, en un nou informe, del 17 de setembre passat, enviat al jutge de Barcelona que investiga l’1-O, insisteix que Aragonès, des de la seva àrea, tenia la responsabilitat de desenvolupar “quatre projectes clau, amb tres estructures d’Estat”, com ara un banc central per a la futura República catalana. També assenyala que Aragonès va fer tres viatges a Irlanda, Londres i Eslovènia per “donar a conèixer el full de ruta” del govern.
En aquest informe, la Guàrdia Civil també posa en ordre la documentació comissada al llavors secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, investigat pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona i pendent de saber si el TSJC assumeix la seva causa perquè ara és aforat, ja que és diputat d’ERC. El jutge ja va descartar que se’l pogués investigar per desobediència. La Guàrdia Civil detalla que Salvadó “coneixia l’estratègia dissenyada per a la secessió” i “va dibuixar dos escenaris que va definir de guerra i guerrilla”. A més, precisa que en una paperera de la seu d’Hisenda van trobar documents esparracats, del setembre del 2017, en què Salvadó detalla les fases d’actuació en validar-se el referèndum, que és qualificat d’“argúcia”.
