Fragilitat extrema
JxCat i ERC acaben acceptant, enmig de retrets, fórmules diferents per cedir els drets dels seus diputats processats
L’oposició apunta a una crisi de govern i els acusa de partidisme
El debat de política general s’ajorna
El nou episodi omple de dubtes l’estabilitat de la legislatura
Nova jornada inèdita al Parlament per salvar in extremis un principi d’acord entre Junts per Catalunya i ERC, que, tanmateix, va evidenciar la fragilitat amb la qual tots dos grups hauran d’afrontar la dotzena legislatura que tot just començava amb el debat de política general. Ahir aquesta va penjar d’un fill durant algunes hores en què davant la manca d’acord va sobrevolar la possibilitat de trencar el govern i convocar eleccions anticipades per la impossibilitat de garantir una majoria parlamentària pels vots en disputa. Ahir s’hi va cosir un pedaç, però en l’horitzó hi ha la necessitat d’aprovar un pressupost i una macrocausa general contra els membres de l’anterior govern per la celebració de l’1-O i la declaració simbòlica d’independència. I tot fa pensar que episodis d’inestabilitat com el d’ahir es poden repetir en qualsevol moment.
Ahir l’interès era un altre. El focus va estar tot el dia en la consecució d’un pacte entre les dues formacions que donen suport al govern per permetre, d’una banda, que els diputats processats pel magistrat Llarena no perdin els seus drets parlamentaris i, de l’altra, que els dos grups mantinguin la majoria i les votacions siguin efectives. L’acord finalment es va resoldre amb dues fórmules diferents per decisió de cada grup, tot i que, en el moment de tancar aquesta edició, no estava clar que pogués ser efectiu davant les impugnacions presentades per l’oposició i els dubtes dels serveis jurídics de la cambra.
L’anunci de l’acord, tot i que va ser presentat de manera conjunta pels portaveus de JxCat i ERC, va evidenciar la debilitat d’un pacte en què bàsicament les dues formacions es consentien dues maneres d’actuar. I mentre que uns, JxCat, feien gala de no acatar la resolució; els altres, ERC, s’acollien a una fórmula que permetés fer efectives les votacions, com és la substitució dels diputats. I, en joc, dues decisions polítiques: donar prioritat a la sobirania del Parlament que va optar per no suspendre els diputats o bé acatar la resolució judicial de Llarena, que va ordenar la suspensió automàtica dels afectats i que deixava en mans de la mesa del Parlament la substitució dels parlamentaris.
Creix la desconfiança
Les noves negociacions obertes ahir entre Junts per Catalunya i ERC es basaven en un acord aprovat en el ple de dimarts passat que els dos grups no van acabar de concretar i va donar lloc a fortes discrepàncies i interpretacions que no es van solucionar fins ahir al vespre, la qual cosa va obligar a ajornar el ple de debat de política general fins a nou avís. En suspens han quedat les votacions a les resolucions que haurien d’haver marcat el full de ruta de la legislatura.
Les relacions entre els dos socis de govern apareixien deteriorades i eren objecte de les crítiques més dures dels grups de l’oposició.
Sacsejada al Parlament
Les discrepàncies entre els dos socis de govern ja es van fer evidents al matí, quan Junts per Catalunya va presentar un text en què el portaveu del grup anunciava que es faria càrrec, tal com havien fet fins ara, de les delegacions de vot dels diputats Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull registrades al maig, abans de la resolució del magistrat Pablo Llarena. Amb aquest model, el grup volia evidenciar que no acatava l’ordre judicial i imposava la sobirania del Parlament que dimarts al matí havia acordat rebutjar la suspensió. JxCat evitava, però, acollir-se al segon punt de l’acord que havia estat introduït per ERC, la qual cosa va provocar que el president del Parlament, Roger Torrent, no acceptés aquesta fórmula si, a més a més, no anava signada pels diputats afectats.
La ferida quedava oberta. La decisió va provocar un recés de la mesa del Parlament i es van succeir les reunions entre els principals líders dels partits. El president Torra i el vicepresident Aragonès iniciaven els primers contactes que després remataven els consellers Elsa Artadi i Ernest Maragall amb el diputat Sergi Sabrià i membres del gabinet de la presidència del Parlament.
L’acord arribava a la tarda, els diputats processats signaven un paper, tal com reclamava Torrent, per ratificar la seva delegació de vot en el portaveu Batet alhora que també es feia referència a l’acord del ple de dimarts. Tot prou ambigu per generar dubtes. Torrent l’acceptava i ara s’obria un nou xoc a la mesa del Parlament amb Ciutadans i el PSC argumentant que l’acord vulnerava la resolució judicial i els lletrats expressant seriosos dubtes.
La polèmica i la suspensió del ple va obligar Junts per Catalunya i ERC a demanar disculpes a la ciutadania, si bé atribuïen a l’excepcionalitat de la situació política, amb diputats a la presó i a l’exili, l’enrenou ocasionat. “Ens aferrem a la defensa dels drets dels nostres diputats, no podem normalitzar aquesta situació”, replicava el portaveu de JxCat, Eduard Pujol. Conjuntament amb el republicà Sergi Sabria, es felicitaven per l’acord aconseguit que permetia continuar la legislatura.
Una legislatura, però, que començava amb peus de fang, ja que tots dos partits, si bé per un costat intentaven tancar ferides, per l’altre es llançaven retrets d’haver actuar en benefici propi. Per ERC, el seu soci de govern havia incomplert l’acord del ple i posava als peus dels cavalls el president del Parlament, Roger Torrent, empenyent-lo cap a la desobediència si donava per bo un acord que no respectava l’ordre judicial. Per JxCat, els republicans supeditaven l’actuació política a la salvaguarda del seu futur candidat electoral, Roger Torrent, i els acusaven de partidisme i d’acatar Llarena. Tot i que a la sala de premsa els portaveus de cada grup van evitar parlar de crisi, ja es van encarregar la resta de grups d’assenyalar la debilitat del govern. El president espanyol, Pedro Sánchez, a les 9 del vespre emetia una piulada en què demanava “superar el conflicte, construir convivència dins el respecte a la Constitució i l’autogovern català.
Una enrevessada fórmula que acaba permetent dues interpretacions diferents
El portaveu de JxCat, Albert Batet, va registrar poc abans de la reunió de la mesa del matí un text per anunciar que, atès que el ple de dimarts va rebutjar la suspensió dels diputats, ell “continuaria votant” en representació dels quatre afectats de JxCat (Puigdemont, Sànchez, Turull i Rull); és a dir, que seguiria utilitzant la delegació de vot que ja li havien atorgat tots quatre en mesos anteriors. Torrent, però, es va negar a acceptar cap escrit si no venia signat per ells mateixos, i això va obrir les hostilitats. L’acord a què van arribar JxCat i ERC a la tarda consistia en dos punts, que de fet ja es van complir tot seguit. El primer, que els quatre diputats de JxCat presentarien cadascun un escrit signat a la mesa per “verificar” que el document de Batet al matí “expressa” la seva “voluntat, d’acord amb la resolució del ple del Parlament” de dimarts. Així genèricament, tot i que aquella resolució tenia dos punts: el primer, que es rebutjava la suspensió dels sis diputats, i el segon, que se’ls facultava igualment a “designar” algú que fes les seves funcions, fórmula que equivalia de facto a la “substitució” suggerida pel jutge Llarena, i a la qual es van acollir de seguida Junqueras i Romeva. Això sí, en aquest segon punt JxCat interpreta que el terme designació de diputats és més ampli i pot encabir tant una “substitució” de les funcions com una “delegació” estricta del vot.
El segon punt de l’acord d’ahir a la tarda era que la mesa donés tràmit a aquests quatre escrits, fet que equivalia que Torrent acceptaria validar el vot dels quatre diputats. Aquesta enrevessada fórmula permetia a JxCat mantenir el discurs que els seus diputats no estan suspesos perquè continuen delegant el vot, tal com ho feien, i a Torrent li permet cobrir-se les espatlles en un possible contenciós judicial, ja que pot adduir que n’accepta el vot donant compliment a un acord de ple, i d’acord amb un escrit presentat per ells després. Com que els escrits de JxCat van entrar acompanyats de les delegacions inicialment concedides fa mesos, els lletrats van expressar dubtes jurídics, i, davant les crítiques de l’oposició, es decidiria deixar clar en un acord de mesa que els vots seran vàlids, un fet que van aprofitar Cs, el PP i el PSC per presentar escrits de reconsideració que obligaven a convocar una nova mesa per resoldre’ls. Una mesa que al vespre, després d’una junta de portaveus amb dures crítiques, es va suspendre segurament fins dimarts.
