9-N: segon judici al govern
Mas, Ortega, Homs i Rigau s’enfronten a una nova vista, ara al Tribunal de Comptes, per la despesa del procés participatiu
El fiscal vol que tornin a la Generalitat 5,2 milions, ja aportats per l’ANC i el seu patrimoni
La defensa dels polítics interpreta aquest segon procés com un “càstig”
Segon judici contra el govern per haver promogut el procés participatiu del 9-N del 2014. Aquest cop al Tribunal de Comptes, a Madrid. L’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega, l’exconseller de Presidència Francesc Homs, l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau i sis alts càrrecs de la Generalitat seran jutjats dimecres, acusats de ser responsables comptables de la despesa pública de 5,2 milions d’euros (que ja han hagut d’abonar amb una aportació de l’ANC i el seu patrimoni) per a l’organització d’aquesta votació ciutadana suspesa pel Tribunal Constitucional.
La demanda va ser presentada l’estiu de l’any passat per les entitats unionistes Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució, i després s’hi va afegir la fiscalia. Els advocats dels polítics sostenen que els pagaments van ser legals i aprovats per la intervenció de la Generalitat, i que aquest segon judici s’interpreta com un “càstig per la defensa d’unes idees polítiques” i perquè alguns van trobar massa tova la condemna que els va imposar el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) i el Tribunal Suprem (TS), els quals van descartar jutjar-los per malversació de fons públics pel 9-N i només els van castigar amb inhabilitacions pel delicte de desobediència.
Els mateixos fets
Ara tothom es pregunta si es poden tornar a jutjar els mateixos fets i les mateixes persones. El Tribunal Constitucional assegura que és “compatible” que la jurisdicció penal i la jurisdicció comptable (el Tribunal de Comptes) puguin jutjar els mateixos fets, ja que tenen diferents àmbits d’actuació: la primera aborda delictes i la segona, el detriment del patrimoni públic. L’article 18 de la llei orgànica del Tribunal de Comptes també avala aquesta compatibilitat.
Rafael Entrena, advocat de Mas, Ortega i Josefina Valls, directora de serveis de Governació, exposa en la seva extensa resposta de la demanda al Tribunal de Comptes que aquesta compatibilitat té uns límits, segons fixa la jurisprudència. El punt fonamental és que els tribunals penals són preferents, ja que determinen uns fets provats, que cal respectar. I, com a exemple, Entrena cita una sentència del Tribunal Suprem del 1999, que assegura: “Uns mateixos fets no poden existir o no en funció de les jurisdiccions que hi intervinguin, i tampoc poden ser qualificats en cadascuna de manera diferent o contradictòria.” És a dir, si ni els fiscals ni els magistrats del TSJC ni del Suprem van veure malversació de fons en el cas del 9-N, tampoc hi hauria d’haver responsabilitat comptable, tot i que els requisits de cada concepte no són els mateixos.
Les acusacions
Els arguments de la fiscalia són que la conducta dels polítics i dels funcionaris que van signar contractes de serveis per al 9-N té “una connexió directa amb la producció del detriment econòmic causat”. El fiscal assegura que “el canvi de nom de consulta a procés de participació ciutadana no canvia l’actuació administrativa que va culminar en el 9-N”.
Les defenses discrepen i consideren un “error” barrejar els dos processos. Fins i tot, Entrena alerta la fiscalia del Tribunal de Comptes que no pot trencar “el principi d’unitat d’actuació” amb què treballa la seva institució, ja que els fiscals del cas penal del 9-N van descartar barrejar la consulta i el procés com volia Vox per tal que prosperés l’acusació de malversació de fons.
“En aquest punt, cal ser rigorosos: no té res a veure, pel que fa a concepte i característiques, el que es va convocar a l’octubre i es va suspendre al novembre amb el que es va convocar al setembre, que va ser suspès pel Constitucional i en aquest cas sí que es va acatar”, afirmaven els dos fiscals del TSJC en la instrucció del 9-N. Afirmació que l’advocat Entrena reprodueix i recorda al fiscal del Tribunal de Comptes, que ha de mantenir el mateix criteri i no barrejar els processos, com recull l’informe del Consell d’Estat.
Encara més: la consulta i els seus contractes van ser suspesos pel govern de Mas en rebre la notificació del Constitucional, el 29 de setembre del 2014, segons sosté el TSJC. I el govern va deixar en mans dels voluntaris el procés de participació quan va rebre la segona notificació per aturar-lo, el 4 de novembre del 2014. És per això que en el judici penal es va analitzar només el que va fer el govern entre el 4 i el 9 de novembre del 2014, termini fixat pel magistrat instructor del TSJC. I el jutge Francisco Valls va descartar la malversació adduint que tots els contractes de serveis eren anteriors al 4 de novembre, malgrat que hi ha pagaments que es van fer posteriorment perquè estaven compromesos, i les empreses els podrien haver reclamat.
La Generalitat
Una mostra evident que aquest segon judici és, en part, una revenja impulsada pel govern de l’Estat espanyol és el paper de la Generalitat. El govern català ha expressat des del principi que no s’ha sentit perjudicat econòmicament i no va presentar reclamació. Amb la intervenció del 155, el govern del PP, amb Enric Millo com a màxim responsable, va ordenar als serveis jurídics personar-se com a part afectada, acció que el govern de Quim Torra va retirar el 3 de juliol passat en refermar que les despeses van ser legals.
Les partides
La fiscalia sosté que els demandants han de tornar 4,9 milions d’euros a la Generalitat, 20.214 euros al CIRE, 28.915 euros al CTTI i 11.785 euros a l’Estat espanyol, ja que assegura que es van usar uns fons transferits a les autonomies. La partida més elevada és la compra dels 7.000 ordinadors, xifrada en 2,8 milions d’euros, que es van fer servir per a la votació. La Generalitat ha reiterat que aquesta compra ja estava programada per Ensenyament per dur els aparells a les escoles, que és on són actuament, segons la documentació aportada. És a dir, no hi ha cap dany a l’administració. El fiscal, però, sosté que el que és “determinant a efectes comptables és que es va atendre la necessitat i la cobertura econòmica” de cedir els 7.000 ordinadors per al 9-N.
El Tribunal de Comptes, amb la seva resolució, demostrarà si ha estat instrumentalitzat o no.
El Suprem revisa la condemna per desobediència
La via penal contra els promotors del 9-N no està tancada. El 6 de novembre està prevista la vista al Tribunal Suprem per analitzar els recursos presentats per l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau contra la seva condemna per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
En concret, el 13 de març del 2017 el TSJC els va condemnar per un delicte de desobediència a dos anys d’inhabilitació en el cas de Mas, a un any i nou mesos en el cas d’Ortega i a un any i sis mesos en el cas de Rigau. També va imposar multes de 36.000 euros a Mas, 30.000 a Ortega i 24.000 a Rigau. El tribunal els va absoldre del delicte de prevaricació i l’acusació per malversació va decaure abans d’arribar a judici.
Quant a Francesc Homs, a finals d’abril ja va complir la pena d’un any i un mes d’inhabilitació (i una multa de 30.000 euros) que li va imposar el Suprem per desobediència, ja que la sentència era ferma. Un dels motius que expliquen que el Suprem hagi trigat tant a fixar data de revisió de la sentència del TSJC és que no tenia prou magistrats, ja que els set que van jutjar Homs no podien revisar la de Mas, Ortega i Rigau.
