Mas veu venjança de SCC en el Tribunal de Comptes pel 9-N

La malversació que no van voler ni veure tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com el Tribunal Suprem –que va jutjar i inhabilitar Francesc Homs– en el procés participatiu del 9-N del 2014 va ser objecte ahir de judici al Tribunal de Comptes, que jutja ara la pretesa responsabilitat comptable d’Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs en els preparatius de la votació. Després de declarar en un judici que pretén dilucidar si es van gastar 5,2 milions de fons públics, Mas va denunciar que el doble judici sobre el mateix fet és una “venjança” de Societat Civil Catalana, que obeeix el desig de l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría d’arruïnar personalment els convocants i les seves famílies.

L’últim judici pel 9-N té com a presidenta del tribunal Margarita Mariscal de Gante, ministra de Justícia amb José María Aznar del 1996 al 2000. Les preguntes de l’advocat de SCC Manuel Zunón Villalobos, del fiscal Miguel Ángel Torres Morato i de l’advocat de l’estat Javier Borrego Borrego van burxar en la legalitat o il·legalitat del 9-N –un afer ja jutjat al TSJC i al Suprem– i tant Mas com els consellers van defensar que no cometien cap il·legalitat. Repetint el relat que ja van exposar al TSJC i al Suprem, la Generalitat va aparcar el propòsit inicial de la consulta en favor d’un procés participatiu organitzat per voluntaris en conèixer el vet del Tribunal Constitucional. “Si tan delictiva era, per què cap jutge i cap fiscal van intervenir per aturar-la ni aquell dia ni els 15 dies posteriors en què es va continuar votant?”, va demanar Mas al tribunal.

Amb l’afany de trobar una pistola fumejant, l’advocat de SCC va buscar la malversació en la compra de 7.000 ordinadors –per un import de 2,8 milions– utilitzats durant la jornada de votació i distribuïts com a material escolar a partir de l’endemà, segons els acusats. “És casualitat la compra de 7.000 ordinadors quan hi havia 6.695 meses?”, va exigir el lletrat. Si Rigau va evocar que el 2014 es vivia l’estretor d’una crisi i “si haguessin calgut 6.500 n’haurien comprat només 6.500 per què calia ajustar les partides”, Mas va sostenir que era “irrellevant” si els diners venien d’una partida del decret anul·lat pel TC.

Quan el lletrat de SCC i l’advocat de l’estat Javier Borrego Borrego van voler buscar nous indicis en una modificació pressupostària d’aquell any, tant Mas com Homs van precisar que en l’exercici del 2014 la Generalitat va fer 1.414 modificacions pressupostàries per import de 1.250 milions.

Al final del primer dia d’un judici en què el Tribunal de Comptes vol trobar un delicte que dos tribunals espanyols ja han descartat, Mas va identificar l’autoria de la maniobra que els manté amb 5,2 milions embargats (4,9 del suposat cost del 9-N més els interessos). “SCC és la que ha presentat aquesta demanda, no van quedar satisfets que ens condemnessin per la via penal a desobediència i multes, volen més càstig i més pena perquè ens volen arruïnats i Sáenz de Santamaría va dir allò de «Lo pagarán ellos y sus familias de sus bolsillos»”, va etzibar l’expresident Mas. “L’embargament és real i els aquí presents tenim el pis embargat”, va reblar.