Més de 17.850 persones, als Cims per la Llibertat

Sota la pluja, malgrat la boira i amb el termòmetre més baix que dies enrere, més de 17.850 persones –segons Protecció Civil– van atendre ahir la crida de Cims per la Llibertat i van coronar 18 muntanyes del país en una acció solidària amb els presos polítics i exiliats i amb els encausats del sobiranisme; una acció que també volia representar el seu anhel de llibertat. La d’ahir va ser una iniciativa esportiva, solidària i reivindicativa en benefici de l’Associació Catalana pels Drets Civils.

Durant les primeres hores del matí (en algun cas, des de les cinc i d’altres a les nou), milers de persones van iniciar una ruta cap al cim en muntanyes escollides pels presos i exiliats i poc abans de les cinc de la tarda la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va donar per finalitzat l’ascens i el descens de tots els cims excepte els de la Gallina Pelada, el Canigó, el Carlit i la Pica d’Estats, de més dificultat. De fet, la participació en tots els cims va superar les expectatives dels organitzadors i la iniciativa va tenir també un gran ressò internacional, amb onze Cims Agermanats a Europa, Amèrica del Nord i Nova Zelanda. A més, un total de 41 centres excursionistes van apadrinar els cims i es van encarregar d’organitzar-ne l’ascensió.

A la iniciativa hi van participar membres del govern, entre els quals hi havia el president Quim Torra, que va pujar al Puigsacalm –cim triat pel president Carles Puigdemont–, o els consellers Miquel Buch, Laura Borràs, Chakir el Homrani, Jordi Puigneró, Àngels Chacón o Damià Calvet. A més, el president del Parlament, Roger Torrent, va fer l’ascens al Matagalls, al massís del Montseny.

La consellera de Cultura, Laura Borràs, va pujar al cim triat pel seu predecessor, Lluís Puig, el Tossal del Rei, de 1.300 metres, al Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit, “el lloc on s’ajunten els tres territoris: Catalunya, País Valencià i Aragó”, segons va remarcar en una piulada que recull l’ACN. “Va per tu, Lluís Puig, i per tots els presos polítics i exiliats”, va afegir. El mateix Lluís Puig va pujar un cim a Bèlgica i va penjar la fotografia a les xarxes socials.

En la mateixa línia, els consellers de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, van acompanyar la família de Josep Rull, que va encapçalar les dues conselleries, mentre pujaven la Mola, de 1.100 metres d’alçària, el punt culminant del massís de Sant Llorenç del Munt i del Vallès Occidental. “Avui pujarem amb vosaltres, presos polítics i exiliats, els vostres cims més especials. Encetem un nou dia reclamant la vostra llibertat”, va piular Calvet. També el conseller d’Interior, Miquel Buch, va pujar els 1.705 metres de la muntanya de les Agudes, al massís del Montseny, en record de Quim Forn; i el conseller de Treball i Afers Socials, Chakir el Homrani, va fer via fins al capdamunt del Montgrí, que havia triat l’exconsellera Dolors Bassa, a qui va dirigir un missatge via xarxes socials: “Hem pujat el teu Montgrí per reivindicar-te.” “No normalitzem la injustícia. L’empresonament i l’exili és un atac a la llibertat i l’estat de dret”, va dir. Familiars d’Oriol Junqueras, al seu torn, van coronar el cim de Sant Jeroni, que tantes vegades havia enfilat el vicepresident del govern amb la dona i el fill Lluc. I amics de la Tamara Carrasco i l’Adri van pujar al Sant Ramon tot i que no van fer el cim en no poder sortir de Viladecans.

De fet, el nivell dels cims va ser desigual i apte per a diferents resistències. Així, destaquen els 303 metres d’alçària del Montgrí, en contrast amb els més de 2.500 del Comabona, a la Cerdanya, on va pujar el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. Aquest era el pic escollit per l’exconseller de Presidència Jordi Turull. Un cop fet el cim, Puigneró va deixar un missatge escrit en una llibreta, on es llegia: “No hi ha terceres vies en la història dels pobles: o són lliures i sobirans o són dependents, però només els sobirans poden assumir els reptes del futur.”

Per la seva banda, el president del Parlament va fer els 1.600 metres que marca el cim del Matagalls, tot acompanyant la família de Marta Rovira.

I és que milers de persones es van adherir a la iniciativa esportiva i reivindicativa, amb l’objectiu de conscienciar de “la injustícia” que representa la situació dels presos independentistes. Tots els inscrits van pagar 10 euros per participar-hi, van rebre una samarreta i se’ls va subscriure una assegurança i el que quedi de la recaptació es destinarà a l’Associació Catalana pels Drets Civils, segons va explicar l’organització.