Buch i Lloveras, citats el dia 6 a declarar pel referèndum

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat pel 6 de novembre el conseller d’Interior, Miquel Buch, i l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, per haver promogut el referèndum de l’1-O entre els alcaldes quan eren presidents de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), respectivament.

El TSJC havia enviat al febrer la causa al Tribunal Suprem –derivada de la querella per desobediència que la fiscalia va presentar el setembre de l’any passat–, però el jutge instructor Pablo Llarena va rebutjar la seva competència per investigar-la.

L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú va insistir ahir, per mitjà d’un missatge a la xarxa social Twitter, que es tracta d’una “querella per fer política, per haver expressat públicament el suport al referèndum”, i el va acompanyar d’una imatge de la citació judicial en qüestió.

Segons l’exposició raonada que el magistrat instructor de la sala civil i penal Jordi Seguí va enviar al jutge Llarena (a les 23.31 hores del 6 de setembre, minuts després d’haver-se aprovat la llei del referèndum), Lloveras i Buch van enviar un correu electrònic al conjunt d’alcaldes de Catalunya en què se’ls indicava que havien de procedir a confirmar la disponibilitat de locals de votació, i els facilitaven un model de decret d’alcaldia per mostrar el seu suport polític a la convocatòria electoral de l’1-O.

Després que el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre el referèndum, el 10 de setembre, Lloveras va enviar un altre correu electrònic als associats amb un informe elaborat pel col·lectiu Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local per la Independència (SITxCAT) sobre l’1-O, que concloïa que el dret internacional empararia l’actuació dels funcionaris que desobeïssin el TC i complissin el marc legal català acabat d’aprovar.

Dos dies més tard, Lloveras i Buch van enviar una tercera comunicació electrònica sota el títol de Material de campanya pel Referèndum de l’1 d’octubre, que contenia el model de dos cartells per fomentar la participació ciutadana i, en el cas de l’AMI, un altre que demanava el vot afirmatiu a la independència de Catalunya.