Madrenas no confia que l’Estat inverteixi a Girona
L’alcaldessa lamenta que la ciutat “està a la cua de totes les inversions històriques”
Assegura que és “dramàtica la situació” i que ja no saben “com reclamar” les millores, com ara la de l’N-II
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, no compta que el govern espanyol compleixi els seus compromisos i les inversions a la ciutat. En un esmorzar informatiu a Fòrum Europa. Tribuna Catalunya, a l’hotel Palace de Barcelona, va ser preguntada sobre si Girona necessita que s’aprovi el pressupost general de l’Estat perquè es realitzin més inversions a la ciutat. L’alcaldessa va contestar: “Som els últims que hauríem de voler que s’aprovi cap pressupost perquè no tenim cap confiança en aquest govern ni expectativa que es realitzin (les inversions).” Alhora va lamentar que la ciutat “és a la cua de totes les inversions històriques”, i hi va afegir: “Preguntin a qualsevol gironí si creu que les inversions es realitzaran.” L’alcaldessa de Girona afirma que, amb el canvi de govern, va sorgir “l’esperança de certs canvis”, però que el temps ha demostrat que “no és qüestió de partits”, sinó que és “l’Estat” el que no sap respondre a les reivindicacions.
En relació amb aquestes inversions que l’Estat ha de fer a Girona i de les quals la ciutat encara està pendent, l’Ajuntament va fer públic aquest estiu un informe tècnic que conclou que, si només tenim en compte les obres del tren, l’alta velocitat ha generat un greuge de prop de 5,2 milions d’euros. Uns diners que l’Ajuntament de Girona ha hagut de pagar i que toca reclamar a Adif. El document extern parteix de la base d’un retard clamorós en l’execució del projecte. Un projecte que es preveia que s’havia de dur a terme en 30 mesos, però la realitat és que en data d’avui han passat 110 mesos i encara no està enllestit. Entre els projectes que encara s’han de desencallar relacionats amb el TAV hi ha la reposició de la plaça Espanya, l’antiga estació i rematar la feina al parc Central. Per no parlar del pla d’emergències als túnels de l’alta velocitat, que encara no està enllestit perquè Adif no té la intenció d’instal·lar uns ventiladors d’expulsió de fums –en cas d’incendi o accident químic–, tal com demana Protecció Civil. També hi ha sobre la taula la restitució del riu Güell en la confluència amb el TAV a la zona de Mas Gri, on va entrar l’aigua que va inundar els túnels de l’alta velocitat dues vegades. A aquesta llarga llista del greuge de l’alta velocitat també hi ha la plaça Poeta Marquina, que és propietat d’Adif i la titularitat de la qual, junt amb la de la plaça Espanya, és un dels punts clau en les negociacions que s’han obrir entre el consistori i l’ens.
Arxiu històric, N-II, etc.
Sense deixar la ciutat, també hi ha una altra inversió esperada i reivindicada que mai arriba, que és la que ha de servir per desencallar la construcció de la nova seu de l’arxiu històric de Girona.
Fora de la ciutat de Girona, l’Estat espanyol “s’oblida” de les comarques gironines, i les reivindicacions venen de molt lluny, com és el cas de l’N-II. El pressupost general de l’Estat, any rere any, continua castigant la demarcació. “És dramàtica la situació, ja no sabem com reclamar”, conclou.
