Brussel·les nega més “flexibilitat” fiscal a Itàlia
Juncker adverteix Roma que els socis europeus no estan disposats a acceptar més dèficits excessius
Els Vint-i-set estan oberts a ampliar el període transitori del ‘Brexit’ per facilitar l’acord
Itàlia torna a ser focus de preocupació a la Unió Europea (UE). Amb permís dels britànics, els italians van ser els protagonistes secundaris de la cimera europea celebrada ahir a Brussel·les. Malgrat no estar a l’agenda oficial del dia, el pressupost del govern italià estava ahir en boca de tothom. Els socis europeus, en especial Holanda, estan preocupats per la intenció de Roma de tirar endavant uns comptes que preveuen un dèficit del 2,4%, una xifra que queda molt lluny de l’1,6% que ha demanat l’executiu europeu en el marc del pacte d’estabilitat pressupostària.
Si bé oficialment la Comissió Europea afirma que encara “no ha discutit l’esborrany” del pressupost italià, ahir el seu president, Jean-Claude Juncker, va recordar que Itàlia ha estat “l’únic estat membre” de la UE que “ha utilitzat tots els instruments de flexibilitat” fiscal al seu abast. “No volen afegir flexibilitats a flexibilitats existents”, va remarcar el luxemburguès en referència a les cancelleries europees. Juncker, a més, hi va afegir amb to burleta: “Hem estat molt amables amb Itàlia perquè Itàlia és Itàlia.”
Roma ja espera que arribi una carta aviat de la CE en què demana explicacions sobre el dèficit excessiu, però el primer ministre italià, Giuseppe Conte, diu que no el preocupa perquè també ho farà amb els estats espanyol, francès i portuguès. No ho van veure igual ahir alguns dels seus socis europeus. En la reunió bilateral amb Conte, el primer ministre holandès, Mark Rutte, li va traslladar la seva preocupació per un deute que el canceller austríac Sebastian Kurz veu “perillós”.
Els italians, però, no van poder arrabassar totalment el protagonisme dels britànics en aquesta cimera. Si bé abans-d’ahir el cap negociador del Brexit, Michel Barneier, va fer una crida a la calma dient que hi ha temps de marge per pactar un acord, la falta de propostes noves concretes de la primera ministra britànica, Theresa May, manté el clima d’inquietud sobre un escenari de divorci sense papers.
De moment, en l’únic que sembla que es posen d’acord és a estirar els terminis. May va confirmar ahir que està considerant ampliar el període transitori del Brexit “uns mesos” a partir del 2021. Brussel·les i Londres preveien fins ara que la sortida efectiva del Regne Unit seria el 31 de desembre del 2020, però arran de les dificultats per pactar un pla de contingència per evitar “una frontera dura” a Irlanda del Nord en cas que no hi hagi un acord comercial entre la UE i els britànics, May optaria per “ampliar” terminis de tal manera que tot el Regne Unit es quedaria a efectes pràctics dins del bloc europeu més temps del que fins ara estava previst.
Per la seva banda, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va afirmar que, si els britànics “decideixen que una extensió del període transitori pot ajudar a aconseguir un acord”, els 27 estats membres “estaran disposats a considerar-ho positivament”.
La UE evita enfrontar-se a Rússia
Brussel·les no s’atreveix a apujar el to contra el Kremlin. Els caps d’estat i de govern de la UE van pactar ahir crear un règim de sancions per respondre a les ciberamenaces arran de l’atac rus frustrat contra l’Organització per a la Prevenció de les Armes Químiques (OPAQ) amb seu a la Haia. Tanmateix, les conclusions del Consell Europeu d’ahir van ometre cap referència directa a Rússia respecte a aquests atacs, malgrat la insistència d’Holanda per reaccionar de manera més dura contra Moscou. Els líders europeus, però, hauran de decidir en la cimera del desembre si renoven les sancions pel conflicte de Crimea.
