Política

L’onada Bolsonaro

El candidat de la ultradreta brasilera referma les possibilitats de victòria a una setmana de las eleccions

Augmenta el rebuig cap a l’esquerrà Fernando Haddad, l’home que va escollir Lula per substituir-lo

“Com pitjor, millor”, ha de pensar Jair Bolsonaro, favorit per guanyar amb comoditat la segona volta electoral del Brasil, diumenge vinent. Lluny de virar cap al centre per guanyar vots, des del seu triomf amb el 46% en la primera volta, el 7 d’octubre passat, el líder de la ultradreta ha radicalitzat el seu discurs cap a posicions cada vegada més extremes. Bolsonaro va dir, fa uns dies, que, si guanya les eleccions contra l’esquerrà Fernando Haddad, deixarà el Brasil “com era fa 40 o 50 anys”, és a dir els anys de la dictadura militar. Tampoc ha suavitzat els seus atacs contra les minories, mentre es nega a fer entrevistes i es reclou en les xarxes socials, amb l’excusa que encara no s’ha recuperat de l’atemptat amb un ganivet que va patir durant la campanya. L’estratègia ha enfortit la seva candidatura i ara té el 52% d’intenció de vot, contra el 37% del rival que va escollir Luiz Inácio Lula da Silva per enfrontar-lo.

L’onada Bolsonaro no deixa de créixer cada dia. Fa una setmana, els sondejos li donaven 47 punts. En cada nova mesura, suma seguidors i Haddad en resta. La setmana passada, fins i tot, Ibope va mesurar que el rebuig del candidat de l’esquerra havia superat per primera vegada el de Bolsonaro: 47% contra 35%. Lluny ha quedat el temps en què l’esquerra confiava que el repudi a l’exmilitar serviria com a mur de contenció. Malgrat els esforços de Haddad per guanyar vots, cada dia li va pitjor. I Bolsonaro s’exhibeix imparable, enfortit per declaracions més dures i políticament incorrectes.

Els sectors conservadors brasilers, silenciats durant anys quan governaven Lula i el Partit dels Treballadors (PT), han trobat una veu que els representa i han perdut la vergonya. El suport dels evangèlics, molt poderosos al Brasil, ha fet la resta. Confien que Bolsonaro desterrarà per sempre qualsevol idea de progressisme social i cultural i posarà en pràctica una agenda basada en els valors de família que defensen des de les esglésies. El Brasil pot esperar un retrocés en drets civils i de les minories.

Els mercats també donen suport a l’exmilitar. No es fixen en els seus discursos incendiaris, sinó en la persona que ha escollit per guiar l’economia, el liberal Paulo Guedes, un home format a l’escola de Chicago que ha promès equilibrar els comptes i reduir al mínim la intervenció de l’Estat. La fórmula Guedes és la contracara de l’intervencionisme estatal que impulsa Haddad,i que molts brasilers vinculen a la crisi econòmica actual, la pitjor de la història moderna brasilera.

Mentrestant, Haddad fa esforços per sumar vots amb durs atacs contra el seu rival en la segona volta. Confia que podrà capgirar el resultat del 7 d’octubre passat, malgrat els mals auguris. “Vaig passar del 4% al 42% en 30 dies. No crec que sigui impossible arribar al 50%. És possible, sobretot si els brasilers perceben els riscos d’escollir una persona amb una visió del món que fins Marine Le Pen considera extremista”, va dir, en una entrevista recent. Però el temps atempta contra l’optimisme del candidat de l’esquerra.

El triomf de Bolsonaro serà el resultat d’un llarg procés de deteriorament institucional del Brasil, coronat per la destitució parlamentària de Dilma Rousseff, fa dos anys. El seu successor, el fins llavors vicepresident Michel Temer, un representant de la dreta política, quasi no ha sobreviscut al càrrec gràcies a la imminència de les eleccions. Temer entregarà el poder amb el 2% de popularitat i assetjat per causes judicials que només l’han respectat perquè és aforat.

La corrupció ha estat l’altre catalitzador de la campanya. Lula empresonat per suborns és ara l’exponent més gran del deteriorament del PT, un partit que va arribar al poder enarborant la bandera de l’honradesa i va acabar enfonsat en el fang del descrèdit. Bolsonaro s’ha colat com un messies entre milions de brasilers que ja no creuen en els polítics tradicionals i han perdut la fe en l’esquerra. Tots estan disposats, ara, a donar el seu vot al militar, sense important les conseqüències que això tingui.

LES FRASES

Vaig passar del 4% al 42% en 30 dies. No crec que sigui impossible arribar al 50%
Fernando Haddad
Candidat del Partit dels treballadors
Deixaré un Brasil como era fa quaranta o cinquanta anys
Jair Bolsonaro
candidat de la ultradreta i guanyador de la primera volta de les eleccions al brasil

Un Congrés conservador

Dels vots de la primera volta electoral al Brasil ha sorgit el Congrés més conservador des de la tornada de la democràcia, el 1985. En diputats, els parlamentaris de dreta han sumat 63 seients, fins a 301 dels 513 que conformen la cambra. La força que més ha crescut ha estat el Partit Social Liberal (PSL), de Jair Bolsonaro, que, des de l’1 de gener de l’any que ve, passarà de tenir 8 escons a 52, quasi la dècima part del total de la cambra. El PSL serà la primera minoria, per darrere del PT, però amb el suport de la resta de les forces conservadores quedarà en condicions d’imposar la seva agenda. Els legisladors de Bolsonaro han superat en nombre fins i tot formacions tradicionals del centredreta, com ara el Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (PSDB), de l’expresident Fernando Henrique Cardoso, i el Moviment Democràtic Brasiler (MDB), històricament la força amb més representants i, fins a aquestes eleccions, àrbitre polític del Brasil. El primer va passar de 49 seients a 29 i el segon, de 51 a 34 escons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona