Política

GEMMA GEIS

PORTAVEU DE LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA I DIPUTADA DE JUNTS PER CATALUNYA

“La Crida no pregunta d’on vens, necessitem a tothom”

“Els partits són necessaris en qualsevol democràcia, però a vegades hi pot haver dinàmiques més difícils de gestionar en determinats moments de màxima complexitat, i aquest n’és un”

“La unitat està bé si és per avançar, perquè si és per esperar deu anys no em passa pel cap”

“Si les sentències són molt dures, ens haurem de plantar”

Dona d’ordre
Es defineix com una dona d’ordre. Recorda que prové del món del dret, matèria en què és llicenciada per la Universitat de Girona, que és on va iniciar la seva activitat de professora, i també en va ser vicerectora. Aviat farà 39 anys i té clar que està en política només temporalment. Hi va entrar com a cap de llista de Junts per Catalunya a Girona després que li ho demanés Carles Puigdemont, a qui anys abans havia dit que no, i ara reconeix que té un compromís amb ell, amb la República, però que l’ha ampliat als consellers i als presos polítics.
Permetrem la quàdruple, la triple i la doble militància. No s’exigirà a la gent una única adscripció La Crida anirà agafant força. Surt de la zona de confort de molta gent i això sempre provoca un “ai, ai, ai...”

És una de les cares visibles de la Crida Nacional per la República, presentada el 16 de juliol i que dissabte vinent inicia la seva fundació amb una convenció a Manresa.

Per què es crea la Crida Nacional per la República ara?
Perquè és un moment excepcional i és quan fan falta instruments, propostes i solucions excepcionals. La Crida és una proposta concreta per a un moment concret, amb persones que, com va passar amb l’1 d’octubre, pensen de manera diferent, però que comparteixen l’objectiu de fer efectiva la República amb el compromís molt explícit que, un cop assolida, es dissoldrà. A través de la Crida, volem aconseguir una unitat d’acció estratègica, cosa que ara veiem que costa molt. I, sobretot, no preguntem d’on vens, sinó cap a on vas. Amb humilitat, perquè les coses s’han d’anar treballant. Ningú et regala res ràpidament; s’ha d’anar pas a pas.
Implantar la República és un dels objectius, però vostè està a Junts per Catalunya i al govern... No se suposa que hi estan treballant?
Sí. Les dificultats són grans, ja ho vam dir. Tenim un govern encotillat; ho veiem amb els Mossos, el 155 i amb qualsevol tipus d’acció. Tenim la força repressiva de l’Estat, fins al punt que si aprovem una moció contra el rei al Parlament, el president del govern espanyol la impugna al Tribunal Constitucional. Tenim un pla República. Portar debats republicans al Parlament; fer un procés constituent amb un debat fora de les institucions; desplegar l’Espai Lliure d’Europa, perquè cada dia al president Puigdemont li obren més les portes en qualsevol país... El govern ha de fer la seva feina, amb totes les dificultats, i és un context en què hem d’unir-nos, saber cap a on hem d’anar, fixar-nos un objectiu i treballar-hi.
Puigdemont, en un missatge en el web, diu que “per avançar cap a la República Catalana, sobre aquelles pedres fonamentals que vam posar entre tots l’1 d’octubre, hem de construir espais polítics que ho facin possible”. Els actuals no ho poden fer possible?
Els partits moltes vegades tenen una dinàmica molt positiva, perquè són necessaris en qualsevol democràcia, però a vegades hi pot haver dinàmiques més difícils de gestionar en determinats moments de màxima complexitat. I aquest n’és un. A la presó no tenim partits, sinó persones que van fer possible l’1 d’octubre, i articular moviments com aquests sempre és positiu.
I per què no s’aprofita la marca Junts per Catalunya?
JxCat és un grup parlamentari, tot i que la gent ens demana molt més, i és una marca registrada pel PDeCAT. Però és que la Crida desborda JxCat quan es veu la gent que s’hi inscriu i la que s’hi inscriurà. Perquè hi ha Jordi Sànchez, perquè han sortit manifestos de gent d’esquerres, de liberals... La Crida suposa un pas més respecte al que és JxCat en transversalitat i en unitat per aconseguir un objectiu en un moment concret.
Fan crides a la unitat i a fugir de la partitocràcia, però molts dels impulsors venen de JxCat i el PDeCAT, i s’hi han adherit consellers a la presó. Són tots d’un entorn concret. Entenen que hi hagi gent que tingui dubtes?
A la gent se la convenç amb fets.
Puigdemont sí que és del PDeCAT, però Jordi Sànchez no ho és, ni jo, ni Quim Torra, que és activista i va fer el salt en aquell moment i ara és president de la Generalitat. Que hi ha gent del PDeCAT que s’hi apuntarà és obvi, però és que la Crida permetrà la quàdruple, la triple i la doble militància. A les persones que formem part de diversos espais o moviments, no se’ls exigirà una única adscripció. En la mateixa configuració de la Crida estem articulant espais perquè hi hagi corrents ideològics diferents i la possibilitat de crear moviments ideològics per a moments concrets. Això no ens debilita, ens enforteix.
Vostè fa la ponència organitzativa. Com es coordinarà?
Hi ha molta gent que fa aportacions d’idees, que s’hi ha adherit i que ara és fundador. Hi ha els impulsors, que, malgrat les dificultats de Waterloo i la presó, es coordinen i dirigeixen la ponència. La voluntat és que sigui molt diferent. L’explicarem el dia 27 a Manresa, no estarà tancada i es basarà en la radicalitat democràtica, la dissolució quan s’assoleixi la República, la diversitat ideològica i l’adscripció de militància de molts llocs diferents. Després s’obrirà un procés participatiu telemàtic per presentar-hi esmenes. Tot plegat, sota el prisma de l’eficiència, perquè estem en un moment convuls i, si volem fer efectiva la República, hi haurà moments en què s’hauran de prendre decisions.
Això explica que s’organitzin com un partit més o menys tradicional?
Les característiques seran diferents, perquè això serà un moviment per a un moment puntual. Les estructures i els òrgans intentarem que siguin molt fàcils de comprendre. La Crida té una voluntat de somni, de lluitar, de no rendir-nos i de continuar avançant tot i les dificultats. Hi som molt més a prop que fa un temps. La Crida anirà agafant força i surt de la zona de confort de moltíssima gent, i això sempre provoca un “ai, ai, ai...”, però és el moment de canviar moltes coses. Sortiran noms de gent potent.
Com ara quins?
Héctor López Bofill, la Gallifantes, Ramón Cotarelo, Joan Massotkleiner, Josep Ferrer Llop...
Parlant d’unitat, no queda estrany que ERC i la CUP no hi siguin?
És que com que no va de partits... Potser hi ha gent de la CUP que s’hi inscriu, com algun alcalde que va sortir del socialisme que s’hi ha apuntat, també una exdiputada d’ERC, i sortirà més gent. O del PDeCAT, que hi seran o no. Ens interessa l’adhesió individual per a un moment concret. No preguntem d’on ve la gent, necessitem a tothom, perquè el moment és molt greu. Volem proposar, però amb cap imposició.
Ho deia perquè s’acosten les eleccions municipals i les europees, i potser alguna més, i hi seran vostès, Primàries per Catalunya, els partits tradicionals, abans Junts pel Sí, ara JxCat... No pot marejar la gent?
Confio molt en la gent i és veritat que hi ha hagut canvis, però el context ho provoca; no és una situació rutinària i és normal que apareguin nous actors i que després desapareguin. Aquí tot suma.
Les males llengües diuen que la Crida sorgeix per posar fi al PDeCAT.
No, al contrari: a nosaltres ens interessa que el PDeCAT existeixi per sempre més, com ERC i els altres. Ens aniria en contra si ens hem de dissoldre quan hàgim fet efectiva la República. Ens interessa que hi hagi uns partits polítics forts, perquè és l’essència de la democràcia.
Té un compromís amb la política temporal fins que restitueixin Puigdemont i s’implanti la República. Creu que va per llarg?
La situació és complicada i poden passar moltes coses. Si les sentències són molt dures, ens haurem de plantar, perquè quines garanties democràtiques tindrem per exercir la política si no sabem dir prou davant d’un procés judicial que no té garanties? No podem viure amb por; hem de poder pensar, votar i dir el que vulguem sempre en un estat democràtic. Hi pot haver unes eleccions, s’han de veure els resultats... Només tinc clar que, per fer efectiva la República, necessitem unitat d’acció. I ens costa trobar-la, perquè per això ens van aplicar el 155 i han empresonat la gent. La unitat està bé si és per avançar, perquè si és per esperar deu anys no em passa pel cap. Soc de les que van veure que això seria més llarg del que la gent es pensava. I no podria seure aquí si no veiés factible la República a mitjà termini, perquè si no plegaria. Serà difícil, sí, però ho hem d’intentar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona