Maragall ratifica ara l’aposta de mediació internacional

“Sempre he defensat la mediació exterior.” Amb aquestes paraules, el conseller d’Acció Exterior de la Generalitat, Ernest Maragall, matisava ahir en una entrevista a El Punt Avui Televisió les seves declaracions de la setmana passada a la BBC. A la cadena anglesa va indicar que, fins que l’independentisme no superi el 50%, no es podria demanar el “suport internacional”, però ahir remarcava que la defensa de la mediació exterior ha estat una constant. I per això insistia que aquesta és “imprescindible” per aconseguir crear “les condicions per fer un referèndum acordat i vinculant”, que haurà d’oferir un resultat “clar”. “Si no tenim el 50%, serà molt difícil que obtinguem un reconeixement internacional”, va exposar Maragall.

El conseller va denunciar que alguns només volen “crear confusió, soroll inútil i buscar diferències que no existeixen”, i és que la seva entrevista a la BBC va generar polèmica, ja que va ser considerada com una rèplica al president de la Generalitat, Quim Torra, que havia defensat, el dia abans de l’emissió, la mediació internacional. Unes declaracions que anaven en un sentit oposat a les de Maragall, però deixa clar que “l’entrevista amb la BBC va ser feta abans” de les paraules de Torra, tot i que es va emetre hores més tard. Tot i això, el canvi de rumb en la seva posició ja ha rebut l’agraïment del president a través de Twitter.

Maragall també va defensar la necessitat de continuar “treballant en la via del diàleg” amb el govern espanyol, tot i les dificultats per “avançar” en aquesta direcció, però assegura que això permetrà pressionar internacionalment per aconseguir una mediació. “Estem amb capacitat de tenir presència a Europa i de construir el missatge que necessitem per aconseguir la mediació”, va dir el conseller.

Una altra prioritat també exposada per Maragall en l’entrevista amb el director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, passa per “ser més” en el bloc independentista. Sobre això, va citar l’exconsellera Clara Ponsatí: “Amb el 47% no fem res.” Segons el conseller, cal eixamplar la majoria perquè hi ha una “exigència democràtica” que passa pel respecte “a la voluntat dels catalans”. Aquesta posició va remarcar que el president Torra també l’ha expressada en diverses ocasions.

Tot i això, el referèndum de l’1 d’octubre va ser, segons ell, un exercici d’“afirmació democràtica”. I va un pas més enllà. “És obvi que ni des del punt de vista de la nostra capacitat de convertir aquella voluntat en fets institucionals ni d’obtenir-ne el reconeixement internacional estem al final del camí”, diu Ernest Maragall, situant el referèndum vinculant com el següent pas, i assegura que l’1-O en “legitima” la demanda.

Els estira-i-arronses entre Junts Per Catalunya i ERC són “naturals”, al seu parer, sobretot tenint en compte que es produeixen arran d’una pressió de la justícia espanyola. La creació d’una “estratègia clara i precisa” és, a criteri seu, la recepta per fer front a aquesta diferència de posicions, i assegura que ja s’està treballant “activament i positivament per la definició d’un missatge comú i una acció compartida”, que a parer seu ha d’estar en coordinació amb els presos polítics i els exiliats. Finalment, Ernest Maragall aposta per “anar més enllà amb la claredat” i no carregar “tota la responsabilitat al president Torra”, sobre qui diu que “mai va emprar la paraula ultimàtum”, i fa una crida a “no regalar res, ni una data”.