La Guàrdia Civil implica el conseller Puigneró en l’activació dels webs de l’1-O
L’institut armat reconeix a l’informe que no s’ha pogut determinar la despesa que va ocasionar a l’erari públic el web del referèndum
La Guàrdia Civil ha implicat el conseller de Polítiques Digitals i exsecretari de Telecomunicacions, Jordi Puigneró, en la posada en marxa dels webs de l’1-O, i conclou que va desobeir “reiteradament” els mandats judicials una vegada es va tancar la pàgina, “entorpint” la labor de la justícia.
Així ho sosté la Guàrdia Civil en un nou informe, al qual ha tingut accés l’agència Efe, remès al jutge de Barcelona que investiga l’1-O, en el que l’institut armat apunta que l’ara conseller va ser responsable de les accions encaminades a posar en marxa el web referéndum.cat, “sabent la seva il·legalitat”.
A més, sosté la Guàrdia Civil, un cop tancat el web, el llavors secretari de Telecomunicacions “hauria desobeït reiteradament els mandats de l’autoritat judicial”, permetent que s’obrissin altres dominis i “entorpint dolosament l’acció de la justícia”.
Puigneró, que és conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat des de juny de l’any passat, va ser citat per la Guàrdia civil com a investigat el 9 d’abril del 2018, dos mesos abans de la seva presa de possessió, en una causa pels delictes de malversació, desobediència i revelació de secrets.
L’ara conseller, que va acudir a la comandància de la Guàrdia Civil acompanyat per una advocada, es va acollir el seu dret a no declarar, segons detalla l’institut armat en la seva documentació remesa al titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que encara no ha decidit si hi ha base per imputar-li, cosa que en tot cas correspondria al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), donada la seva condició d’aforat.
La Guàrdia Civil reconeix a l’informe que no s’ha pogut determinar la despesa que va ocasionar a l’erari públic el web del referèndum. Malgrat això, insisteix que “ha quedat patent” que, per mantenir-la activa en el temps, la Generalitat, a través de personal al seu servei, va allotjar en altres dominis, un cop clausurada, la pàgina, “desobeint així i de manera reiterada els mandats de l’autoritat judicial”.
