2-N: el dia que l’Estat es va començar a venjar
Avui fa un any que van enviar a la presó els vuit membres del govern que no es van exiliar, dels quals Junqueras i Forn no n’han sortit en cap moment
L’advocat de l’Estat els podria acusar també de sedició, a part de malversació
Avui fa 365 dies de les últimes imatges en públic del vicepresident Oriol Junqueras i del conseller d’Interior Joaquim Forn. Tots dos, junt amb els companys de govern Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó –destituïts sis dies abans per Rajoy en una molt discutible aplicació del 155–, entraven caminant al matí a l’Audiencia Nacional per declarar davant la jutgessa Carmen Lamela, investigats per presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. Cap d’ells ja no en sortiria al vespre, ja que serien enviats, directament i sense fiança, a Estremera i Alcalá Meco, en considerar que hi havia risc de reiteració, de destrucció de proves i de fuga. Tant és que els líders recordessin que no hi havia hagut violència i que mai van animar que n’hi hagués, i que Forn, Bassa i Borràs haguessin tornat expressament des de Brussel·les, on s’havien desplaçat dies abans amb el president Carles Puigdemont i els companys encara avui a l’exili Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Aquests cinc, que també estaven citats aquell dia, es van oferir a declarar per videoconferència, però Lamela s’hi va negar i l’endemà en va dictar la primera euroordre de detenció de les dues que mai han arribat a reeixir. Era l’inici de la revenja contra els líders polítics que l’1-O havien desafiat l’Estat.
D’aquells vuit presos polítics, que ampliaven a deu la trista llista encetada 17 dies abans pels Jordis, només Mundó i Borràs, ja retirats de la política activa –com Forn, de fet–, romanen avui en llibertat provisional. La resta –protagonistes centrals en l’estratègia actual dels seus partits, tant a través d’articles i entrevistes com de les visites constants que reben dels companys– romanen a la presó, si bé tots, tret de Junqueras i Forn, enmig van “gaudir” d’un període de tres mesos i mig de gràcia. El jutge del Suprem Pablo Llarena, a qui poques setmanes després ja s’havia derivat la causa, els va alliberar la vigília de l’inici de la campanya del 21-D amb una fiança de 100.000 euros; però, tot i que complirien totes les mesures cautelars, ell mateix va decidir tornar a engarjolar-los el 23 de març, l’endemà que Turull s’hagués sotmès a una sessió fallida d’investidura.
Aquell 2-N també entraria a l’Audiencia Nacional, sol i sense crits de suport, l’exconseller Santi Vila, que havia dimitit just feia una setmana, hores abans de la declaració d’independència. Vila va passar la nit a la presó “en solidaritat” amb els companys, i l’endemà va pagar els 50.000 euros de la fiança per sortir-ne. També havien de declarar aquell dia, en aquest cas davant Llarena, els sis exmembres sobiranistes de la mesa del Parlament, però a ells sí que se’ls va concedir una setmana més per preparar la defensa, i no hi anirien fins al 9 de novembre. Als consellers, en canvi, Lamela els havia citat tot just dos dies abans, amb Tots Sants entremig, però no els va prorrogar ni un minut els terminis. La setmana següent, la presidenta Carme Forcadell, acusada també de rebel·lió, d’entrada va poder esquivar la presó després de la primera nit amb una fiança de 150.000 euros, però no se’n deslliuraria al març. La resta de la mesa (Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Joan Josep Nuet), imputada per desobediència, sortiria a canvi de 25.000 euros. Tots ells, i l’exdiputada cupaire Mireia Boya, integren la llista ja unificada de 18 imputats –dels set exiliats se’n va obrir peça separada– que sabran tot just avui les penes que se’ls demana.
També sedició
Tot indica que la fiscalia de l’Estat mantindrà l’acusació de rebel·lió als dirigents empresonats. L’advocacia de l’Estat, en canvi, que també presenta l’escrit avui, sembla que els reclamarà malversació, delicte pel qual s’havia personat inicialment a la causa, però també sedició, fet que el PP ja va criticar ahir. L’advocat de l’Estat depèn del ministeri de Justícia. També avui se sabran les peticions contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els tres membres de la cúpula que aniran a judici, que segurament serà de rebel·lióUn any després, tot i veus discrepants com ara la de Ponsatí, per a qui s’hauria d’haver exiliat el govern en ple, en general s’entén encertada la tàctica que una part sigui a la presó i una part a l’exili perquè ha permès una major ressonància de la denúncia catalana al món, que tindrà en el judici un nou i decisiu capíol
Un any d’actes i concentracions
En aquest any, les mostres de suport i la mobilització popular per la llibertat dels represaliats han estat constants a Catalunya. El mateix vespre de l’empresonament, desenes de milers de persones ja van sortir als carrers per demanar una vaga general que arribaria el 8-N. Els mesos següents, els familiars de presos i exiliats formarien l’Associació Catalana pels Drets Civils, i després s’han organitzat centenars d’actes i sopars grocs arreu per recaptar fons que els ajuden a sufragar els costos de la repressió.
Després d’un primer gran acte de record ahir a Lledoners, avui a les set les Assemblees en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC), dels funcionaris afectats pel 155, organitzen un nou homenatge unitari a l’exterior de Lledoners, Mas d’Enric i Puig de les Basses, els tres centres on es reparteixen els nou presos. A la mateixa hora s’organitza un acte a Sant Vicenç dels Horts per Junqueras.
