Un policia que va anteposar les ordres governatives als manaments judicials

Durant la tardor del 2017, Cèsar Puig, com a secretari general del Departament d’Interior; Pere Soler, com a director dels Mossos d’Esquadra, i Josep Lluís Trapero, major del cos, van dirigir una policia que va actuar complint les ordres que donava el govern abans que els manaments judicials, i tot plegat amb la finalitat que es pogués dur a terme el referèndum de l’1 d’octubre. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat el ministeri fiscal i que li serveix de fonament per acusar-los a tots tres del delicte de rebel·lió, amb una petició d’11 anys de presó. Per fonamentar l’acusació que requereix l’ús de la violència, el ministeri públic converteix en un acte violent la concentració del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia i sosté que els incidents que hi va haver el dia del referèndum van ser de ciutadans que van agredir policies i guàrdia civils, i no a la inversa. En tots dos dies sosté que la policia de la Generalitat, seguint les ordres de la cúpula, va actuar amb passivitat sense auxiliar els cossos i forces de seguretat de l’Estat. Com a exemple d’actitud hostil contra la policia, l’escrit de la fiscalia cita el cas de l’IES Pau Claris de Barcelona, aquell institut on la policia va agredir brutalment els ciutadans que s’havien assegut a l’escala del centre. La fiscalia sosté que la passivitat dels Mossos el dia 1 d’octubre es va planificar en el pla operatiu Àgora, elaborat per Trapero, que “tenia com a finalitat aconseguir facilitar la votació”.