Penes màximes
La fiscalia acusa els presos polítics de liderar una rebel·lió sense armes i demana 25 anys de presó per a Junqueras, mentre que l’Advocacia de l’Estat ho rebaixa a sedició
Torra i Torrent ho qualifiquen de “venjança” enmig d’un ambient d’indignació general
Els escrits, però, rebaixen el relat de violència que va fer Llarena
La fiscalia va confirmar ahir la desfeta. La xifra de 25 anys de presó ressonava al llarg de la jornada com una alarma, que l’Advocacia de l’Estat no va aturar amb una rebaixa de la condemna, i es constatava així la petició provisional de penes màximes. Els fets de l’octubre de l’any passat són constitutius, a parer del ministeri fiscal, dels delictes de rebel·lió i malversació, i els polítics que estan en presó preventiva són acusats de ser-ne els líders principals.
L’Advocacia de l’Estat, per la seva banda, feia oficial el seu primer pronunciament amb relació a l’episodi judicial i, si bé hi ha diferències respecte al ministeri fiscal tot i mantenir un relat semblant, les acusacions no deixen de ser menors, ja que qualifica els actes de sedició i reclama penes de presó de fins a 16 anys, la meitat de les sol·licitades per la fiscalia. Ja al vespre, el president Quim Torra, des de la presó de Lledoners, anunciava que retirava el suport a Sánchez per tirar endavant el pressupost. El terreny s’albira erm.
Els escrits d’acusació –dilluns es presentarà el de Vox– no per esperats van causar menys impacte, tant entre els membres del govern català com entre els representants de la societat civil i els partits polítics independentistes, als quals ahir es van afegir els comuns. Tots ells van apel·lar una vegada més a la unitat i a la mobilització per donar resposta al que molts ahir qualificaven d’“injustícia”, “desproporció”, “represàlia” i “càstig”.
Ja al migdia, els presidents de la Generalitat i del Parlament, Quim Torra i Roger Torrent, feien tàndem des de la cambra catalana. El cap de l’executiu expressava una “immensa indignació” i retreia al president Pedro Sánchez ser “còmplice de la repressió” i haver perdut una “oportunitat d’or” per resoldre el conflicte amb Catalunya. Torrent reblava el clau assenyalant un “anhel de venjança” per part de l’Estat. I el govern espanyol mostrava un “respecte escrupolós” per les acusacions de la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat.
Només Ciutadans es va pronunciar en direcció contrària. Enmig de la campanya electoral andalusa, va aprofitar per criticar durament el paper de l’advocacia i acusava el president Pedro Sánchez de “fer qualsevol cosa per mantenir-se a La Moncloa”. Així, Arrimadas insinuava que la rebaixa de pena de l’advocacia obeïa a un pacte entre les forces independentistes i Sánchez per tirar endavant el pressupost. Molt més prudent es va mostrar el PSC, que va apel·lar a la presumpció d’innocència fins que es dicti sentència.
Unitat i mobilització
Però el cas és que la petició de condemna va caure com una galleda d’aigua freda i les expressions d’indignació es van succeir al llarg de tot el matí fins a acabar en un gran clam d’enuig davant dels centres penitenciaris, on s’havien convocat mobilitzacions coincidint que fa un any que els membres de l’anterior govern estan en presó preventiva per decisió de l’Audiencia Nacional ratificada pel Tribunal Suprem.
Des de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric, milers de ciutadans van reclamar unitat i no fer ni un pas enrere davant l’acció dels tribunals. A l’escenari de Lledoners, Lluís Llach verbalitzava el missatge del sobiranisme i reclamava una resposta conjunta per fer front a l’embat judicial. Des de les xarxes socials, els comptes dels exmembres del govern, ara en presó preventiva, es reiteraven fidels a la seva causa i asseguraven que res ni ningú els faria canviar les seves idees, per les quals tots ells consideren que estan a la presó.
El pròxim pas serà conèixer els escrits de les defenses, que hauran de contrarestar els de les acusacions donats a conèixer ahir, com el de la fiscalia, un document de 127 pàgines en què demana les penes màximes que recull el Codi Penal per al delicte de rebel·lió, sense armes però sí amb violència, tot i que les referències que s’hi fan no són tan contundents com les que va relatar el jutge instructor Pablo Llarena en els seus escrits. Amb tot, la fiscalia assenyala el llavors vicepresident, Oriol Junqueras, com a màxim responsable i demana 25 anys de presó per a ell. En el segon esglaó de comandament, i amb una petició de penes de 17 anys de presó, hi situa l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els presidents del moviment social, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La fiscalia acaba de configurar l’equip que va liderar la rebel·lió amb els cinc exconsellers que també estan en presó preventiva. Per a tots ells demana 16 anys. La fiscalia, a més a més, referma l’acusació de rebel·lió amb un segon escrit a l’Audiencia Nacional, que ha de jutjar la cúpula dels Mossos d’Esquadra, i ara imputa també al major Josep Lluís Trapero un delicte de rebel·lió i li demana 11 anys de presó.
