Ni el ‘pare’ de la rebel·lió compra el relat de la fiscalia

El catedràtic de dret constitucional Diego López Garrido, que en el seu moment va ser el jurista encarregat de definir la rebel·lió al Codi Penal, rebutja que els líders independentistes hagin comès aquest delicte. L’endemà que se sabés que el ministeri fiscal demanarà més de dos-cents anys de presó acumulada per als dirigents polítics i socials del procés, en imputar-los aquest i altres delictes, l’artífex d’establir en el marc legal els condicionants necessaris per formular l’acusació de rebel·lió encara no entenia com es pot intentar atribuir aquest contrafur a Junqueras, Forcadell, els Jordis i la resta d’encausats.

“És incomprensible”, va dir López Garrido. “Segons la redacció del Codi Penal, no hi va haver ni rebel·lió ni alçament violent públic per declarar independent una part del territori espanyol. Aquesta és la definició legal, i el que va passar a Catalunya no s’hi ajusta”, va argumentar el jurista en declaracions a Catalunya Ràdio.

El catedràtic de dret constitucional va insistir, com ja havia fet amb anterioritat, que “un delicte de rebel·lió és un dels més greus i requereix violència”. Per evitar deixar marge d’error, també va aclarir que la violència a la qual fa referència l’article del Codi Penal que va redactar “no es refereix a accions individuals o puntuals”, sinó a una acció violenta “insurreccional d’un conjunt de persones que pugui arribar a posar en compromís l’Estat”. “Aquesta és la gran diferència. Es va redactar pensant en una insurrecció pseudomilitar que representés un risc de desintegració per a l’Estat, i en aquest cas no hi va ser”, hi va afegir.

López Garrido va recordar que inicialment la jutgessa Lamela no va imputar aquest delicte, que tampoc va ser apreciat pel tribunal de Schleswig-Holstein en examinar l’ordre d’extradició sobre Carles Puigdemont, de manera que no s’explica el canvi de rumb i la interpretació “molt forçada” del ministeri fiscal.

Tot i haver estat acusats més per una “hipòtesi que per fets constatats”, el reconegut jurista i exdiputat socialista sosté que els líders del procés tindran un judici just. “No crec que siguin presos polítics. Hi ha persones a la presó, incorrectament segons la meva manera de veure, però els jutges són independents i, per tant, el sistema judicial espanyol és correcte i adequat a l’estat de dret. En tot cas, és homologable al dels altres països europeus: amb jutges independents amb els quals podem estar en desacord. Al judici hi haurà la possibilitat de defensar totes les opinions i la decisió es podrà recórrer en contra”, va argumentar.

En aquest mateix sentit també es va expressar la portaveu de Jutges per la Democràcia, Montserrat Comas, que veu la qualificació de rebel·lió “tècnicament errònia”, si bé recorda que el ministeri fiscal “no forma part del poder judicial i no té el principi d’independència, perquè el fiscal general de l’Estat depèn d’un nomenament del govern espanyol”. En canvi, Comas també sosté que el judici el resoldran “magistrats independents de la resta de poders de l’Estat”.

No hi està d’acord l’advocat Benet Salellas, que dubta de la netedat del procés judicial, atesa la “maniobra molt descarada” per fer que aquest procediment fos jutjat pel Tribunal Suprem i, per tant, “fos controlat per la part mes alta de la judicatura per tenir controlat el resultat”. El jurista i exdiputat de la CUP accepta que “en la base del sistema judicial hi ha jutges amb una certa pluralitat ideològica i independència”, però en canvi considera evident que “el Tribunal Suprem i l’Audiencia Nacional no són òrgans independents perquè el sistema d’elecció dels seus membres està contaminat per la intervenció dels partits polítics a traves del Consell General del Poder Judicial”. “Que creguin que un judici a Madrid tindrà un resultat diferent que a Barcelona és la prova que no hi haurà independència, i l’òrgan que decidirà és el menys independent dels que hi ha en el sistema judicial. Això és el que més preocupa”, hi va afegir.

Per Salellas, la clau no és si hi va haver violència o no, ni si s’acusa de rebel·lió o de sedició, sinó que “s’està atacant el sistema de drets i llibertats mínims que ha de tenir un estat democràtic”.