Política

Matança a trets en un bar de Califòrnia

Dotze persones moren assassinades, a més de l’assassí, en l’enèsim tiroteig massiu als Estats Units

L’agressor de l’establiment, que es va suïcidar després dels fets, era un exsoldat amb una possible malaltia mental

El bar Borderline de Thousand Oaks, un municipi a uns 60 quilòmetres de Los Angeles (Califòrnia), vivia una nit de música country en viu quan Ian David Long, un exsoldat de 28 anys, va entrar poc abans de la mitjanit vestit de negre i, amb una pistola Glock de calibre 45, comprada legalment i modificada per poder tenir més bales a la recambra, va començar a disparar. Primer va matar l’agent de seguretat de fora del local. En entrar-hi va girar a la dreta, i va començar la massacre: va matar onze persones que eren al bar, en una de les jornades tradicionalment dedicades als estudiants universitaris de la zona. Alguns dels testimonis van assegurar que abans de començar a disparar havia llançat pots de fum per crear confusió.

La policia va respondre de forma immediata, en menys de tres minuts. Quan el sotsxèrif del comtat, Ron Helus, va entrar per enfrontar-s’hi, va rebre diversos trets mortals. “Va morir com un heroi, no hi ha res més heroic que fer el que va fer”, va dir un dels seus companys, Eric Buschow. Poc després de l’intercanvi de trets amb la policia, Long es va suïcidar, deixant enrere dotze morts i una desena de ferits de bala. És el quinzè tiroteig més mortal de la història dels EUA.

“Era un caos, la gent saltava per les finestres”, deien els testimonis dels fets. Els qui eren a dins el bar van intentar amagar-se a sota les taules i darrere la barra del bar; uns altres van trencar vidres per provar d’escapar. “No em podia creure que fos real”, confessava un altre dels qui eren al bar, Tim Dominguez.

El tiroteig de dijous a la matinada és el número 307 que els EUA han viscut en 312 dies, segons el recompte de Gun Violence Archive, que considera “tiroteig” qualsevol encontre amb armes de foc que acaba amb un mínim de quatre ferits o morts. La xacra de la violència de les armes és encara lluny d’acabar. Els fets a Califòrnia van produir-se quan encara no han passat dues setmanes de la massacre en una sinagoga de Pittsburgh, on van morir onze persones.

L’FBI es va posar al capdavant de la investigació dels fets de Califòrnia. El xèrif del comtat, Geoff Dean, va explicar que l’autor de la massacre era un exsoldat que havia estat en actiu entre els anys 2008 i 2013, i que havia tingut “diversos contactes” amb la policia per incidents menors, com un accident de trànsit i una baralla en un altre bar. “No tenim ni idea de quin va ser el motiu”, va confessar. No obstant això, el mes d’abril passat se’l va interrogar després que alguns veïns es queixessin d’aldarulls i que haguessin detectat que “actuava d’una forma una mica irracional”.

El xèrif va insinuar que, tot i que durant aquell fet un equip mèdic no va considerar que fos necessari fer-li un examen mèdic, podria ser probable que Long patís de síndrome posttraumàtica, molt comuna en exsoldats que són enviats a la guerra i tornen als EUA amb severes conseqüències mentals. “Òbviament tenia coses al cap que van causar que fes una cosa com aquesta”, va sentenciar Dean. Si es confirmés, tornaria l’etern debat de si cal posar límits a la venda d’armament als diagnosticats amb malalties mentals.

Els investigadors van interrogar la mare de Long, amb qui vivia, mentre esperaven els permisos per escorcollar la casa i el vehicle amb el qual va desplaçar-se fins al bar, amb la idea de trobar pistes sobre els motius per cometre la matança. Mentrestant, els ferits van ser traslladats a hospitals, en una jornada en què la informació apareixia amb comptagotes. Molts familiars de les possibles víctimes es van concentrar a l’exterior de centres mèdics, el bar i altres llocs.

El tema de la música country porta el record del pitjor tiroteig de la història del país, el de fa un any i escaig en un festival a Las Vegas, on van morir 58 persones, un crim del qual encara no se sap el motiu. De fet, algunes de les víctimes van dir que també havien viscut aquella massacre.

El president dels Estats Units, Donald Trump, va expressar el condol a les víctimes de la matança i va agrair la feina dels cossos de seguretat i d’emergències. Minuts més tard va ordenar que totes les banderes dels edificis públics onegessin a mig pal en senyal de dol.

LES XIFRES

307
tirotejos
massius hi ha hagut aquest any als Estats Units, segons el recompte de Gun Violence Archive.
15è
tiroteig
més mortal de la història del país. Fa més d’un any van morir 58 persones en la matança de Las Vegas.

Dubtes sobre la investigació de la trama russa

Després de la derrota parcial en les eleccions legislatives, el president Donald Trump necessitava desviar l’atenció mediàtica. D’una banda ho va intentar revocant la credencial de premsa a un periodista de la CNN, Jim Acosta, amb qui té un llarg historial d’enfrontaments i a qui dimecres va titllar de “terrible” i “groller”. La decisió va despertar la ira de tot el gremi, i Reporters Sense Fronteres va exigir revertir la decisió recordant que, des que Trump és en el govern, els Estats Units han caigut en la classificació de llibertat de premsa mundial, i se situen en la posició 45 de 180 països.

No obstant això, el que va fer virar l’atenció va ser el comiat del fiscal general Jeff Sessions, i especialment la implicació que té això en la investigació sobre la trama russa dels vincles entre Trump i el Kremlin. Supervisant el cas ara hi haurà Matthew Whitaker, qui obertament ha declarat que està disposat a deixar sense fons el fiscal especial Robert Mueller per obligar-lo a tancar la investigació.

Els demòcrates, que acaben de recuperar el poder a la Cambra de Representants, ja estan amenaçant d’iniciar investigacions sobre l’acomiadament de Sessions. Ahir al vespre, centenars de persones es van concentrar davant de la Casa Blanca i diverses ciutats dels EUA per exigir protecció a un Mueller que, segons la CNN, ja ha començat a redactar l’informe final del cas.

També en l’àmbit judicial, ahir va jurar el càrrec de forma oficial el nou jutge del Tribunal Suprem, Brett Kavanaugh. A l’acte no hi va assistir Ruth Bader Ginsburg, l’octogenària jutgessa del Suprem convertida en icona del progressisme i el feminisme: la nit anterior va caure i estava ingressada a l’hospital amb tres costelles fracturades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Jordi Turull assegura que l’independentisme no li deu res a Pedro Sánchez 

Barcelona

El Nobel Muhammad Yunus diu que “tot el món coneix” la situació a Catalunya i demana una solució pacífica

Barcelona

Flandes retira el delegat castigat pel ministre Borrell

Brussel·les

Maragall reobre l’oficina del govern a Washington

Barcelona
Unió Europea

La salut de Juncker, altre cop qüestionada

Brussel·les

Cambodja condemna per genocidi els Khmers Rojos

Phnom Penh

Els “armilles grogues” amenacen amb un gran col·lapse avui a tot França

Paris
La gran trobada del setmanari La República

Per la cultura amb més sentit crític

girona

Diàleg incipient

Barcelona