May no llança la tovallola
Fins a quatre ministres antieuropeus amenacen de dimitir en la reunió de gabinet clau d’avui sobre el ‘Brexit’
Els laboristes insisteixen en una altra consulta si el Parlament no aprova l’acord amb la UE
Tot i que la setmana passada semblava que l’entesa era imminent, les possibilitats que el Regne Unit i la Unió Europea (UE) arribin a un acord abans que acabi l’any són cada cop més minses.
El mateix cap negociador europeu, Michel Barnier, va admetre ahir, durant la reunió amb representants dels estats membres a Brussel·les, que, tot i els “intensos esforços de negociació, encara no s’ha assolit un acord”.
Amb tot, fonts governamentals asseguraven ahir a Londres que Theresa May no llança la tovallola i que espera segellar un pacte en els propers dos dies per poder convocar una reunió europea abans de final de mes, de tal manera que l’acord final pugui ser debatut i votat al Parlament de Westminster abans de Nadal.
I és que el temps es va esgotant. Avui May ha programat una reunió de gabinet que podria ser clau, tot i que no se sap ben bé què s’hi dirà. El Financial Times avançava ahir que May podria presentar un acord amb la UE als seus ministres, però no és clar. També s’assenyala que la primera ministra vol el suport dels seus ministres abans de tancar un acord. El cas és que fins a quatre ministres, entre els quals hi hauria proeuropeus i antieuropeus, han amenaçat de dimitir avui si May manté la seva proposta de sortida, coneguda com el pla Chequers.
Els problemes per a May són: primer, arribar a un acord amb la UE i, després, que l’acord sigui aprovat al Parlament britànic. En clau europea, les negociacions estan encallades en la frontera irlandesa. Londres i Brussel·les volen evitar una frontera física entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda, però no saben com fer-ho: Londres proposa seguir dins de la unió duanera pel que fa al transport de mercaderies fins que es trobi una altra solució tecnològica que eviti l’establiment de controls físics.
Brussel·les exigeix una doble garantia perquè s’allargui el període de transició de 21 mesos mentre es negocia un acord, i que Irlanda del Nord es quedi dins la unió duanera si no troben una solució.
Temors nord-irlandesos
El unionistes nord-irlandesos, socis de govern de May, rebutgen que la regió quedi en situació diferent de la de la resta del Regne Unit després del Brexit, de manera que May va plantejar crear un mercat comú de béns britanicocomunitari amb equivalència reguladora, proposta que rebutgen els 27 socis.
En els últims dies, Brussel·les i Londres estudien la possibilitat que tot el Regne Unit romangui a la unió duanera de manera temporal després del Brexit, si bé, a canvi, els 27 estats podrien exigir mantenir l’accés a les aigües de pesca britàniques.
Ahir es va celebrar a Londres una reunió de tots els partits proeuropeus nord-irlandesos, entre els quals hi havia els republicans del Sinn Féin i de l’SDLP i l’Aliança i els Verds. “El pla de contingència ha de ser permanent, perquè és l’única garantia que tenim en aquest desastre, l’única pòlissa d’assegurança en la confusió del Brexit”, va declarar Michelle O’Neill, vicepresidenta del Sinn Féin, en la conferència de premsa posterior.
Si May aconsegueix un acord amb la UE, aleshores s’enfrontarà als rebels del seu partit, tant d’un costat com de l’altre. El problema de May és que el seu pla no convenç ningú. L’exministre Boris Johnson ha demanat un boicot contra el seu acord: “Aquest govern està al límit de la rendició total.”
“Hi ha dos controls sobre el pacte final, el del gabinet i el del Parlament, i jo m’asseguraré que se signi el millor pacte per al país”, va declarar ahir la ministra Penny Mordaunt, en una amenaça a May. Mordaunt és una dels quatre ministres que han amenaçat de dimitir si no s’aposta per un Brexit clar. Va dir que el gabinet només aprovarà un acord “si facilita el resultat del referèndum [del 2016, favorable a la sortida]”.
Hi ha 50 diputats tories disposats a votar-hi en contra, que s’unirien als laboristes, que tombaran qualsevol acord que no signifiqui mantenir-se en el mercat únic i a la UE. Pels laboristes, encara es pot aturar el Brexit i convocar un segon referèndum.
LES FRASES
Sánchez, per un segon referèndum
Daniel PosticoEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, recomana a la primera ministra britànica una porta de sortida en el laberint del Brexit. “Si fos Theresa May, convocaria un segon referèndum, sens dubte.” Es va convertir, d’aquesta manera, en el líder europeu més important a reclamar-lo. Fins ara, només els primers ministres txec i maltès s’hi havien pronunciat públicament a favor. En una entrevista a l’organització Politico, Sánchez va explicar que, tot i que el Regne Unit és un “país meravellós” que té una enorme influència en la política europea, havia decidit prendre el camí de l’“autoabsorció, que no és bo ni per a ells ni per a la UE”.
També va dir que la força dels que s’oposen al Brexit es va poder veure en la multitudinària manifestació de fa unes setmanes a Londres i en la voluntat dels escocesos de convocar una segona consulta d’independència, perquè “aquests referèndums –hi va afegir– fracturen i polaritzen la societat”.
