Sánchez oferirà més Estatut el dia 12 en un ple al Congrés
Proposarà una reforma i més autogovern quinze anys després de Zapatero
La cambra tomba la proposta del PP d’erradicar del carrer els llaços grocs “d’odi”
Vetat el debat per reprovar el rei
El dia que es complien quinze anys del cèlebre “donaré suport a l’Estatut que surti del Parlament” amb què José Luis Rodríguez Zapatero es comprometia a reformar-lo sent encara líder de l’oposició, Pedro Sánchez va tornar a la casella de sortida. Forçat per ERC i el PDeCAT a la celebració al Congrés d’un ple monogràfic el dia 12 de desembre sobre la situació política a Catalunya, deu dies després de les eleccions andaluses, el president acudirà al debat amb l’oferta de reforma de l’Estatut per augmentar l’autogovern sense preveure cap consulta que no sigui el referèndum de ratificació del nou text.
L’objectiu d’ERC i el PDeCAT era citar Sánchez al Congrés dimecres, però té un viatge oficial a Cuba, i les eleccions andaluses del 2 de desembre aniran seguides de l’acte dels 40 anys de la Constitució, el 6 de desembre. Així que la junta de portaveus de la cambra fixa el debat el dia 12, en contra de la voluntat del PP, que preferia que es fes abans per aspirar a debilitar Susana Díaz.
Gairebé amb un mes d’antelació, la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, advertia ahir que el president Quim Torra no n’ha d’esperar res de nou. “La proposta del president Sánchez per a Catalunya la coneix tot Espanya: necessita, primer, un acord entre catalans i, en tot cas, una modificació estatutària per aconseguir més autogovern, i després, que votin tots els catalans aquesta reforma estatutària”, va dir Lastra. “Res de nou”, reblava per tancar tota escletxa al dret a decidir. Sis hores més tard, fonts de La Moncloa limitaven l’abast de l’oferta de Sánchez i deixaven obert què hi dirà.
Opció de més autonomia
Descartada la consulta, Lastra, això sí, va convidar a mirar al passat i veure on era Catalunya fa un any, “amb el 155”, i on és ara, amb el retorn de les bilaterals. “L’«operació diàleg» avança”, lloava. A ERC, el portaveu al Congrés, Joan Tardà, va replicar que “l’independentisme ha d’assumir que potser el referèndum no serà «independència sí o no», sinó «més autonomia o independència»”, però va alertar Sánchez que la solució no vindrà de repetir la reforma estatutària que el TC va reescriure en la sentència del juny del 2010. “Si Sánchez només preveu la possibilitat d’un Estatut d’autonomia, fa fora el 50% de catalans que som independentistes. I on? No ens deportaran, oi?”, hi afegia Tardà. A En Comú Podem, Lucía Martín veia poc sentit a la idea de reeditar “propostes de fa més de deu anys”, i més quan un Estatut ha de partir del Parlament i no de l’inquilí de La Moncloa.
Llaç “d’odi” que “assenyala”
Quan falta un mes per al debat monogràfic, el llaç groc va arribar al Congrés per una proposició de llei de símbols del PP –que va tenir el vot de Ciutadans i prou, perquè el PSOE se’n va desmarcar– que exigeix erradicar-los de l’espai públic, juntament amb l’estelada, al·legant que són “símbols d’odi que assenyalen qui no els porta”, segons la portaveu, Dolors Montserrat. “S’imagina algú anant a la comissaria a denunciar un cas de violència de gènere i trobant-hi un agent amb un pin masclista?”, va plantejar Montserrat equiparant-ho amb el llaç groc a la solapa. “Deu estimar molt poc Catalunya si perquè el PP guanyi vots a Andalusia ens llança així a la plaça”, li va etzibar Sergi Miquel (PDeCAT). Tardà (ERC) va recordar al PP que ha mantingut plaques franquistes. A Cs, Miguel Gutiérrez culpava el PP de “no defensar la unitat d’Espanya quan mana”. “On eren quan es xiulava l’himne espanyol i el rei en la final de la copa del Rei?”, exigia el diputat de Cs.
Equiparació de Jusapol
El que sí que es va aprovar –amb el suport del PP, el PSOE, Cs i Podem, i el no del PNB, ERC i el PDeCAT– és l’equiparació salarial dels policies amb els Mossos i ertzains que impulsa Jusapol, que ha aplegat 550.000 firmes i que ahir es va concentrar de nit al Congrés per pressionar en favor de la seva iniciativa legislativa popular.
El que el Congrés no viurà és un debat sobre el rei i la seva reprovació com el del Parlament: la mesa veta el debat de dos dels quatre punts d’una proposició no de llei del PDeCAT: el que “rebutja i condemna” la intervenció de Felip VI el 3-0 i el que defensa els “valors republicans” i “l’abolició d’una institució caduca i antidemocràtica com és la monarquia”. El PDeCAT vol que la mesa reconsideri la censura.