1.600 milions més i poc marge
Els ingressos del pressupost català creixeran respecte als del 2017, però la nova despesa ve marcada pels compromisos socials contrets llavors amb la CUP
El govern, que no vol tocar la fiscalitat, crearà més places de mestres, mossos i bombers, i tornarà a finançar escoles bressol, però no reactiva la inversió
El pressupost català del 2019 tindrà uns 1.600 milions més de recursos per gastar que l’últim que es va aprovar, el 2017, per bé que el compliment de compromisos ja contrets llavors amb la CUP per dotar diverses partides socials li donarà poc marge per introduir-hi grans novetats. De fet, la suma total de nous ingressos (entre augments de les bestretes estatals i de la recaptació dels tributs propis i cedits, pel cicle econòmic positiu) puja a 2.700 milions, però el fet que el límit de dèficit baixi del 0,6% de l’any passat al 0,1% el vinent (el govern espanyol el vol apujar al 0,3%, després d’haver obtingut el vistiplau d’Europa, però li cal una aprovació de les Corts, per a la qual encara no ha trobat la fórmula, davant la negativa del PP i Cs) i que la regla de la despesa, també depenent de Madrid, en limiti el creixement al 2,7%, redueixen la quantitat extra que realment es pot gastar en més de 1.000 milions. La previsió és que el deute total continuï baixant i se situï en el 32,1% del PIB, després d’assolir el màxim el 2016 (35,8%).
Tot plegat es desprèn dels números que ha preparat el Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda, i que presentarà la setmana entrant als grups parlamentaris en una segona ronda de contactes –al setembre ja els va mostrar el marc pressupostari general– que haurà de servir de base, ara sí, per iniciar negociacions formals. La idea del govern és entrar el projecte al Parlament a mitjan desembre perquè iniciï una tramitació en què confia en el suport dels comuns, si bé no descarta encara del tot el del PSC i el de la CUP, tot i admetre que seran més complicats.
Creix la despesa social
Segons la proposta, bona part dels 1.600 milions extres es destinaran a despesa social, a més dels augments salarials dels funcionaris. En concret, així, aquest curs es crearan 7.000 noves places de professor i un miler més passaran d’interines a fixes, segons es va pactar fa dos anys amb la CUP. També té l’origen en aquell acord el creixement en la dotació per desplegar la renda garantida i la llei de la dependència, i s’hi afegirà un augment per a la formació professional. La partida de la sanitat també creixerà notablement.
Com a gran novetat, el govern recuperarà una dotació per finançar les escoles bressol fins als 3 anys, que des del 2012 han hagut d’assumir els ajuntaments, amb la voluntat de poder tornar a cobrir del tot el cost en els propers exercicis. A més, afrontarà una petita rebaixa de les taxes universitàries. A banda, es preveu la convocatòria de places de mossos i bombers (en aquest últim cas, també se’ls modernitzarà el material).
En canvi, la inversió en obra pública seguirà sense recuperar-se, i les partides més rellevants seran per a l’L9 del metro i el pla d’extensió de la fibra òptica, en sintonia amb l’aposta pel reequilibri i les polítiques digitals. El que no es consignarà, en canvi, serà res per recuperar la gestió pública d’Aigües Ter-Llobregat, ja que, tot i que Acciona demana una indemnització de 1.000 milions, un estudi de Territori indica per contra que n’hauria de cobrar vora 40. Això sí, tampoc els consignarà, en espera d’una resolució judicial que podria anar per llarg.
No hi haurà nous tributs
El govern considera que a curt termini està gairebé esgotat el marge per crear noves figures i augmentar els ingressos fiscals, i que serà més fàcil obtenir-los d’una relaxació dels límits de dèficit i despesa. En aquest àmbit, es veu més prioritari lluitar contra el frau i gravar les rendes del capital –que creu que han tingut un tracte molt privilegiat, si bé té poc marge per actuar-hi perquè estan sobretot en mans de l’Estat– més que no pas les del treball, és a dir, l’IRPF, on veu escàs marge, tot i que no es tanca a parlar-ne.
Per això en la llei d’acompanyament, que inclou els canvis fiscals, hi ha poques novetats, més enllà d’un petit augment en la taxa d’emissions de l’aviació comercial. Així mateix, el 2019 es volen recuperar tributs qüestionats pel TC com el cànon a les operadores per la connexió a l’ADSL, que s’aboca a la indústria audiovisual, i l’impost sobre el risc mediambiental de les nuclears. A més, en espera de la sentència del TC, que per ara n’ha aixecat la suspensió, apostarà per implementar dos impostos ja aprovats: el d’actius no productius (en què cal un petit retoc legal per desenvolupar el reglament, si bé a la pràctica no n’esperen grans recaptacions, i sí en canvi que faci aflorar béns a l’impost de patrimoni) i el d’emissions de CO2 dels vehicles, inclòs en la llei de canvi climàtic, un cop ja es disposa del cens, que ara cal depurar, per l’acord amb la Direcció General de Trànsit.
Posar en relleu l’esforç
Després que la despesa social ja es va situar el 2017 gairebé en les xifres absolutes del 2010, el nou pressupost, des d’aquesta òptica, ja haurà recuperat del tot aquells nivells. Per això alguns sectors del govern es resisteixen a seguir parlant de retallades, si bé admeten que algunes mesures encara no s’han pogut revertir perquè han sorgit nous fronts de despesa, com la renda garantida i l’increment del nombre d’alumnes a secundària, i perquè el dèficit públic, arran dels nous límits, ha caigut del 4,48% al 0,56%, fet que ha limitat molt l’acció del govern. En tot cas, Economia veu vital complir els límits –per garantir que enguany no superi el 0,4%, a l’octubre va decretar un tancament de caixes per controlar la despesa a final d’any– per deixar de dependre del FLA i així evitar la intervenció estatal, a part de preparar el terreny per sortir als mercats de capitals. A més, reivindica que això ha permès posar al dia el deute amb els municipis i els proveïdors.
