Albert Batet (JxCat)
“Lamentem que el PSC no hagi garantit que no tornarà a aplicar el 155”
Ni de mínims va qualificar el portaveu parlamentari de JxCat, Albert Batet, la trobada, sinó que la va batejar de “mínims mínims” perquè només hi estava representat el 65% del catalans, però també perquè els seus impulsors, el PSC, no havien “garantit que no tornarà a aplicar el 155”. I va tornar a pressionar-los perquè aquest espai sigui de “diàleg efectiu” i no es converteixi en una trobada en la qual “fem retòrica de diàleg per amagar que no hi hagi diàleg”. Per això va demanar que es faci en termes d’“igualtat” en què hi pugui participar el president del grup, Jordi Sànchez, ja sigui aixecant la presó preventiva o fent les trobades a Lledoners.
“Hem insistit a saber l’estratègia del govern i sortim sense resposta”
Encara que la portaveu del Comuns, Jessica Albiach, va començar amb un agraïment al president Quim Torra per convocar un espai on dialogar que reclamaven feia temps, va acabar retraient que ni el president ni el vicepresident Pere Aragonès “els havien aclarit” l’estratègia que seguirà l’executiu, recordant-los que per a ells no era vàlida “ni la via unilateral ni la reforma de l’Estatut”. Albiach va insistir en el pacte de claredat a la canadenca per negociar un referèndum i va posar èmfasi en les coincidències en aspectes com la situació “d’extrema gravetat que viu el país”, i la necessitat de resoldre-ho per vies polítiques.
“Esperem passar de grans consensos socials a grans consensos polítics”
ERC van ser menys crítics que els seus socis de govern, JxCat, i van qualificar la trobada de “bon punt d’arrencada” per poder passar “dels grans consensos socials d’aquest país a grans consensos polítics”, en paraules de Sergi Sabrià. Van posar sobre la taula la voluntat de treballar perquè el poble català pugui exercir l’autodeterminació i assolir la independència amb la República catalana, agraint que es parlés del “pacte de claredat” dels Comuns tot i “tenir defectes”, i van instar a aprofundir en l’àmbit de l’antirepressió, la regressió de drets i llibertats i la injustícia dels presos polítics per arribar a futurs acords.
“Cap proposta reuneix els dos terços de suport al Parlament”
Ni el dret a l’autodeterminació ni una reforma de l’Estatut “reuneixen els dos terços necessaris del Parlament”. Aquest va ser l’argument que va defensar el líder del PSC, Miquel Iceta, per demanar al govern que no continuï amb la voluntat de buscar ¨“dreceres” perquè “hi ha ferides i dolors que requereixen temps” que només trobaran sortida en la política. Tot i que va instar a deixar de banda diferències conegudes i centrar-se en els elements de coincidència com el de denúncia de qualsevol acte de violència o intimidació, va tenir temps per assegurar que veia més factible votar l’Estatut que un referèndum d’independència.
