La fiscalia estudia ampliar l’acusació en el cas Bankia
Avisa a l’inici del judici que podria imputar també un delicte de falsedat comptable a Rato i a la resta de processats per la sortida a borsa de l’entitat
Fins ara s’ha centrat en l’estafa a inversors
Més de sis anys després de les primeres accions judicials, ahir va arrencar a l’Audiencia Nacional el judici per la sortida a borsa de Bankia. I ho va fer amb l’advertència de la fiscalia anticorrupció, que estudia la possibilitar d’ampliar a falsedat comptable l’acusació d’estafa als inversors que atribueix a quatre dels 35 processats. Anticorrupció només acusa Rodrigo Rato, José Luis Olivas, José Manuel Fernández Norniella i Francisco Verdú per haver maquillat la informació de Bankia amb l’objectiu d’atreure inversors, però ahir va anunciar que estudia ampliar l’acusació a falsedat comptable, que sí que els imputen les gairebé 40 acusacions populars i particulars personades en aquest procés. El canvi de criteri de la fiscal Carmen Launa es produeix després d’una sentència del Tribunal Suprem del mes de febrer. La fiscalia considera que, d’acord amb el que estableix aquesta sentència de l’alt tribunal espanyol, en la formulació dels comptes de Bankia del 2012 “podria haver-hi un delicte de falsedat comptable”, del qual serien responsables tant les persones físiques com les jurídiques, entre les quals hi ha la mateixa Bankia i la seva matriu BFA, que s’asseuen al banc dels acusats.
Revés a les defenses
L’ampliació de l’acusació trastocaria els plans de les defenses dels 31 processats als quals, de moment, no acusa la fiscalia, que pretenien acollir-se a l’anomenada doctrina Botín, és a dir, demanar la seva exclusió del procés per falta d’acusació del ministeri públic. L’ampliació de l’acusació també implicaria un increment de petició de pena per a Rato, per a qui inicialment demana cinc anys de presó, que se sumarien als 4,5 que ja compleix pel cas de les targetes black de Bankia i Caja Madrid. L’expresident de Bankia i exvicepresident de José María Aznar va abandonar ahir per unes hores el penal madrileny de Soto del Real, on compleix la pena per les targetes black, per tornar a asseure’s al banc dels acusats, en aquesta ocasió per la sortida a borsa de Bankia. Un final que ningú hauria imaginat aquell 20 de juliol del 2011, quan l’exdirector de l’FMI, previ toc de campana, celebrava a la seu de la borsa madrilenya l’èxit del debut borsari de l’entitat, que va rebre el suport de 347.000 accionistes particulars i 280 d’institucionals, que hi van aportar més de 3.000 milions d’euros.
La primera sessió de l’esperat judici pel conegut com a cas Bankia va arrencar amb una hora de retard i, a més de l’exvicepresident espanyol, hi ha processades 31 persones físiques –catorze de les quals ja han estat condemnades per les targetes black– i tres de jurídiques. Rato no és l’únic exministre d’Aznar que s’asseu al banc dels acusats en aquest judici; l’acompanya també Ángel Acebes, que va ser ministre de l’Interior, de Justícia i d’Administracions Públiques. Una altra cara coneguda en aquest judici és Javier López Madrid, gendre de Juan Miguel Villar Mir i un dels investigats pel cas Lezo. López Madrid és un dels processats condemnats per les targetes black, que en el moment que va esclatar aquest cas va rebre missatges de suport dels reis Felip i Letícia. Concretament seria el destinatari d’aquell ja famós missatge “Un petó, compi yogui (miss you!!!)”, que li hauria escrit la reina Letícia el 15 d’octubre del 2014.
