La República, en valor
El setmanari La República entrega els seus primers premis als valors republicans a Girona
El president Torra insta Sánchez a explicar el seu projecte per a Catalunya al Parlament si no es vol reunir amb ell
Adrià Carrasco demana que no es criminalitzin els CDR
Nit de “100% República”. Ho deia la insígnia que van rebre ahir com a agraïment el miler de persones que van omplir l’Auditori del Palau de Congressos de Girona, que definia amb precisió l’ambient que es va respirar en l’entrega dels primers Premis Republicans de l’Any per part del setmanari La República. Però ben bé s’hi podrien haver afegir altres insígnies que descrivissin el que es va viure, com “100% emotivitat”, “100% escalf”, “100% solidaritat”, “100% sobrietat”, “100% llibertat”, “100% reivindicació” i “100% denúncia”, després d’uns últims dies en què s’ha vist que creixen les pintades feixistes en seus de partits i entitats culturals; hi ha impunitat entre els que treuen llaços grocs; es malmeten exposicions de denúncia als presos polítics; es continuen perseguint humoristes, i s’expulsen diputats independentistes al Congrés, mentre creixen les condemnes internacionals a l’actuació de l’Estat i la justícia espanyola. I precisament va ser el president de la Generalitat, Quim Torra, qui va demanar en la cloenda de l’acte als assistents que perseverin “en la internacionalització de la causa” davant del “desprestigi d’un estat monàrquic per la seva repressió”.
La revista La República, editada per la societat Maig 2011 SLL, i que va començar a caminar al mes de maig, va deixar que fossin els seus lectors i subscriptors, a més dels d’El Punt Avui, L’Econòmic, L’Esportiu i el Catalonia Today, els que expressessin l’agraïment a aquelles persones, entitats i organitzacions que han ajudat a la construcció de la República en un context hostil i repressiu de l’Estat espanyol que han destacat per la seva defensa de valors com la solidaritat, el compromís cívic o l’excel·lència professional.
D’aquesta manera, fins a sis guardons van ser escollits per votació entre els mesos de juliol i agost per més de dos mil subscriptors: el Premi Republicà de l’Any, que va recaure en el productor Jaume Roures, director de documentals com Les clavegueres d’Interior, 1-O i 20-S, al davant de la cuinera Ada Parellada i l’entrenador Pep Guardiola; el Premi al Mèrit Republicà a entitats, que va ser per a Proactiva Open Arms; el Premi República de les Arts, per al raper Valtònyc; el Premi Reflexió Republicana, de periodisme i assaig o obra publicada, que va recaure en el fotoperiodista Jordi Borràs; el Premi Primer d’Octubre a la trajectòria personal, entregat al músic, escriptor i exdiputat Lluís Llach, i el Premi República Popular per a entitats o col·lectius que va recollir el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Josep Maria Cervera i la seva vicepresidenta Montse Fornell.
La cerimònia, conduïda pels periodistes Xantal Llavina i Igor Llongueres, va començar amb les paraules del director de La República, Carles Ribera, destacant que el setmanari portava tot just set mesos i agraint la col·laboració dels subscriptors en les votacions, però reconeixent que hi havia un motiu de preocupació perquè fallava que entre els premiats “no hi havia cap dona”.
El primer guardó, però, va ser un d’honor que no van escollir els lectors sinó que van crear els responsables de la revista vista la intensitat dels esdeveniments polítics que s’han succeït els darrers mesos. El premi és un reconeixement públic al sacrifici que han fet tots els presos i exiliats: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Josep Rull, Carme Forcadell, Raül Romeva, Toni Comín, Jordi Turull, Clara Ponsatí, Marta Rovira, Lluís Puig, Meritxell Serret i Anna Gabriel. El president Torra va ser l’encarregat d’entregar el guardó amb els familiars i amics dalt de l’escenari en un dels primers moments emotius de la cerimònia amb un clam unànime al crit de “llibertat, llibertat”, que va durar diversos minuts. La parella del president a l’exili, Marcela Topor, va etzibar que “Espanya és una democràcia fallida”, recordant els més de 200 anys de presó que els demanen per posar unes urnes i que signifiquen la voluntat d’“empresonar la voluntat d’un poble que vol ser lliure”. Carles Puigdemont, en una aparició en vídeo, mostrava el seu agraïment des de Brussel·les i esperava poder ser-hi present l’any que ve i va animar els assistents a no “mirar enrere” sinó a “gaudir de totes les formes de conjugar el concepte de república davant d’un estat que té “un comportament autoritari”.
Reivindicació dels CDR
El premi d’honor va tenir una segona entrega en honor de Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, els dos joves activistes membres dels CDR també represaliats per l’Estat, que a principis de mes van deixar de ser investigats per l’Audiencia Nacional acusats de terrorisme, rebel·lió i sedició a petició de la fiscalia, però que mantenen la causa oberta pendents dels jutjats ordinaris. També hi van intervenir per la pantalla, i l’Adrià va protagonitzar un dels missatges reivindicatius i crítics de la nit. D’una banda, va recordar que si es tapen la cara “és per protegir-nos de la nostra llibertat”, mentre feia una crida als responsables polítics catalans a no enviar-los la Brimo dels Mossos quan es manifesten. I, amb contundència, demanava als que no hi estiguin disposats que, si no estan disposats a desobeir l’Estat, “que deixin pas als que sí ho estiguin”.
Un dels moments més emotius es va viure en l’entrega de l’altre guardó no escollit pels lectors, el Premi Memòria Republicana, per a l’expresidenta d’Òmnium Muriel Casals, que va morir el 2016 en un tràgic accident. El vicepresident, Marcel Mauri, va llegir unes paraules que l’actual president, Jordi Cuixart, li havia dedicat, a més de destacar que era una d’aquelles persones que “ensenyen a no posar límits als nostres somnis”, juntament amb la presidenta del Parlament a la presó, Carme Forcadell.
L’última entrega, després de diverses actuacions musicals, de Marc Blasco, Neus Mar, Miquel Abras, a més d’aparicions a la pantalla de guardonats com Valtònyc i Lluís Llach, va ser per al Republicà de l’Any, que va recaure en Jaume Roures. El productor, emocionat, va dedicar-lo als seus fills i va exposar quin era el seu concepte de República, allunyat de les grans proclamacions públiques, ja que, al seu parer, té a veure “amb la sanitat, l’educació, amb el 27% de pobresa, l’ocupació de les dones i el dret a l’habitatge”, però també amb el dret a decidir.
LES FRASES
Torra convida Sánchez a explicar-se al Parlament
El president de la Generalitat, Quim Torra, va canviar ahir el discurs dels últims dies per demanar una proposta de Pedro Sánchez per al futur de Catalunya. Des que li van donar suport a la moció de censura per fer fora el PP, l’executiu català demana aquest pronunciament de moment sense èxit i , per aquest motiu va emplaçar-lo a explicar-ho davant del Parlament. Com que l’executiu socialista s’ha negat a mantenir una reunió bilateral entre els dos govern aprofitant que faran la reunió del Consell de Ministres el dia 21 de desembre a Barcelona, demanada insistentment per carta, en rodes de premsa i actes públics, Torra va preguntar en veu alta que si no era per fer “turisme ministerial” que venien a fer a Catalunya. “Si tenen alguna proposta per a Catalunya convido a Sánchez a que vagi al Parlament, la presenti i es voti”, va explicar. El president va recordar que sempre han demanat dialogar amb el govern i que per resposta han rebut “silenci i 214 anys de presó”, després de fer un llistat de les darreres actuacions del govern, com ara impedint la creació d’una comissió d’investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils, de la violència policial de l’1-0 o de les finances de la casa reial, rebre amenaces diàries de nova aplicació del 155 o la condecoració d’Enric Millo, entre altres. Per això va demanar als assistents que continuïn amb les mobilitzacions, internacionalitzin el procés i facin les entitats del país més fortes.
