Solidaritzats amb la vaga de fam
El govern aprova una declaració de suport a l’acció dels presos que denuncia el bloqueig del TC
El síndic vol que els recursos es resolguin amb urgència i actuarà per garantir els seus drets
Un grup d’eurodiputats diu que reaccionar a aquesta crida és una “qüestió moral”
El govern de la Generalitat va decidir ahir aprovar una declaració institucional per fer d’“altaveu” i solidaritzar-se amb les reivindicacions dels presos polítics que van començar una vaga de fam el dia 1, en el cas de Jordi Sànchez i Jordi Turull, seguida des d’ahir per Josep Rull i Joaquim Forn. La va llegir ahir la portaveu Elsa Artadi en l’inici de la compareixença per explicar els acords de govern, i en el text asseguren que no “demanen un tracte de favor, sinó tot el contrari”: que els tribunals de justícia de l’Estat “compleixin amb la seva obligació” d’acord amb el Conveni Europeu de Drets Humans i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Per l’executiu català, les vulneracions d’aquests drets “han estat constants” des que es va imposar la presó provisional a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, el 16 d’octubre del 2017, tant al Tribunal Suprem com a l’Audiencia Nacional.
Abans, Artadi va recordar que la vaga l’han començat per denunciar una “estratègia de bloqueig” als recursos d’empara presentats contra la presó provisional i va assenyalar que el Tribunal Constitucional ha d’actuar com a garant i protector dels drets fonamentals, i això inclou el dret a un “procés sense dilacions indegudes”. Per això li va reclamar un tracte just i imparcial que “no impedeixi les garanties processals ni els seus drets en una situació extrema com és la privació de llibertat”. És a dir, com va enumerar Artadi, que no es vulneri el dret a la llibertat, el dret a la tutela judicial efectiva, el dret a la presumpció d’innocència, el dret a la participació política ni el dret a un jutge ordinari predeterminat per la llei. Pel govern, els quatre presos han iniciat “una de les formes de protesta més dures, dignes i coratjoses que ofereix la no-violència”.
La declaració va servir també per mostrar una imatge d’unitat entre JxCat i ERC davant les veus que denuncien que cap dels polítics republicans s’hagi sumat a la vaga. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va demanar “respecte” després d’encapçalar una delegació que va anar a veure tots els presos a Lledoners, i va recordar que es tracta d’“una decisió totalment personal”. “Sempre estarem donant suport a qualsevol de les accions que serveixin per defensar la nostra lluita, els drets i la llibertat i per plantar cara a la repressió i a la injustícia espanyola”, hi va afegir la republicana.
Per la seva banda, el portaveu adjunt de JxCat Eduard Pujol posava èmfasi en el fet que “el retrat de l’Espanya d’avui és una caricatura, amb dotze diputats d’extrema dreta en un Parlament, i a Catalunya amb presos polítics denunciant la seva situació mitjançant una vaga de fam”, i a la vegada demanava que el TC “no segueixi bloquejant recursos per endarrerir que els tribunals europeus es pronunciïn”.
El síndic actuarà
Si bé el TC va assegurar que estudiava els nous recursos presentats i atribuïa la lentitud a la complexitat del procés, el síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, va demanar que els admesos a tràmit es resolguin d’acord amb el procediment establert en la llei orgànica del TC i “sense dilacions indegudes”. Ribó va recordar que l’article 507 de la llei d’enjudiciament criminal atorga als tribunals penals ordinaris un màxim de 30 dies per resoldre recursos referents a decisions que decretin o perllonguin la presó provisional, i no complir-ho es podria considerar una denegació de justícia i podria obrir la porta a un recurs “per violació del Conveni Europeu de Drets Humans davant del tribunal europeu”. El síndic va anunciar la seva actuació d’ofici per garantir el dret dels presos. Supervisarà l’aplicació del protocol que segueix en aquests casos la Direcció General de Serveis Penitenciaris i la direcció de la presó de Lledoners, i també es comunicarà amb la comissió de seguiment de la vaga de fam creada pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
Enganxada de Borrell
I mentre a Europa la plataforma Diàleg UE-Catalunya assegurava que la vaga de fam era una “qüestió moral per a tota la Unió Europea” i “un deure” reaccionar a aquest “gest de desesperació”, en paraules d’Ivo Vajgl, portaveu d’aquest grup d’eurodiputats i exministre d’Afers Estrangers eslovè, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, protagonitzava un nou capítol d’enfrontaments, aquest cop amb el ministre de Defensa belga, Sander Loones, per haver dit que ningú “pot callar” davant la vaga de fam dels presos. Loones va fer aquest comentari en una piulada a Twitter dissabte. En arribar a la reunió de l’OTAN, Borrell va afirmar que trobava “inacceptables” les declaracions de Loones sobre la protesta dels independentistes i que el ministeri prendria mesures. Segons informava l’ACN, el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, que aquests dies està mantenint trobades amb representants del Parlament Europeu, va replicar a Borrell que, si no li agraden les crítiques a la repressió del govern espanyol, “ho té molt fàcil, que deixi de reprimir”. Torrent va demanar la dimissió del ministre per haver “intentat amagar les seves pràctiques amb la banalització del genocidi dels nadius americans” en comptes de “censurar opinions polítiques democràtiques i legítimes”.
I, ja tornada d’Andalusia, la líder de l’oposició al Parlament, Inés Arrimadas, preferia no valorar la vaga perquè era una “decisió molt personal”, però va tenir temps de recordar que “s’equivocaven els que pensaven que ser polític volia dir tenir carnet d’impunitat”.
LES FRASES
Protesta de 70 entitats al Suprem
El dissabte 15 de desembre, una setantena d’entitats socials i sindicals, i partits d’arreu de l’Estat, a més de catalans, es manifestaran a Madrid davant del Tribunal Suprem per protestar perquè “no hi ha justícia”, frase que és alhora el lema de la convocatòria, feta per l’entitat Clam per la Llibertat. La manifestació denunciarà la politització de l’alta magistratura i la vulneració dels drets humans, posant com a exemple la investigació de desenes d’alcaldes, l’empresonament preventiu dels líders independentistes i les “ingerències greus” al Parlament. Així mateix, rebutjarà casos arreu de l’Estat, com el dels nadons robats, el Prestige, La Manada, el Castor, Nóos i Altsasu, les condemnes dels rapers Valtònyc i Pablo Hasél, les crítiques a la llei mordassa i a la de partits, les multes a sindicalistes per fer haver fet piquets, la no investigació dels crims del franquisme i les sentències del Tribunal d’Estrasburg.
