Política

Primera pedra pel diàleg

Els governs català i espanyol pacten una declaració de mínims en què es comprometen a treballar per trobar una “solució política” que tingui el suport de la majoria del país i “seguretat jurídica”

Batalla fins al final pel format i la imatge

Diàleg de mínims, però diàleg al cap i a la fi. Els governs català i espanyol van donar ahir un baló d’oxigen a una distensió que semblava que havia entrat en punt mort, i van posar la primera pedra a l’edifici d’una negociació que es preveu llarga i feixuga, amb l’aprovació d’una breu declaració conjunta, després d’una minicimera encapçalada pels presidents Quim Torra i Pedro Sánchez amb més imatge que contingut al Palau de Pedralbes, en què les dues parts es comprometen a continuar recorrent la via del diàleg per acabar vehiculant una “proposta política” que tingui el suport de la majoria de la societat catalana, i que doni una “resposta democràtica” al conflicte “en el marc de la seguretat jurídica”. Una postil·la, aquesta, que va destacar especialment la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, que interpretava que la proposta s’havia de produir “dins l’ordenament jurídic” actual, tot i que fonts properes admetien després que haurien volgut un esment explícit de la Constitució i l’Estatut que finalment es va evitar. Per al govern català, és evident que la seguretat jurídica es podrà produir en l’actual o en un marc nou.

Totes dues parts van coincidir en poc més que això, i òbviament en l’existència d’un conflicte sobre el futur de Catalunya, “tot i les diferències notables

sobre el seu origen, naturalesa i vies de resolució”. Amb això, tal com volia el govern, es van emplaçar a una nova reunió al gener, que es concretarà tornant de vacances, i que segons la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, hauria de servir per “fixar metodologia” que permeti intentar “aproximar posicions”, que ara mateix admetia que són “lluny”. A més d’ella, també participaran en la propera trobada els vicepresidents Pere Aragonès i Carmen Calvo, i un altre ministre que hauria de designar Sánchez, en funció dels temes a tractar finalment. En tot cas, Batet sortia d’ahir amb cert optimisme, “amb la sensació que hi ha una aposta decidida pel diàleg, l’únic instrument que pot oferir solució a mig i llarg termini”. “Sánchez apel·lava a grans consensos, i els hem explicat on són a Catalunya: en la república, la no-judicialització, el respecte a les institucions catalanes i el referèndum”, resumia pel seu cantó Artadi. La consellera analitzava que les converses fins ara “no han respost les expectatives de la ciutadania” perquè es venia d’una relació “molt mínima”, i defensava que en els últims mesos aquesta tot just s’ha reactivat, però apostava que des d’ara els avenços “cal que siguin més ràpids”.

Més enllà de la declaració per escrit de mínims, no va quedar pel govern, que sempre havia deixat clar que no volia que la cita acabés sent només una simple foto, que no s’entrés més en substància en les breus reunions que hi va haver. Torra, de fet, va presentar un document de tres punts al seu homòleg per mirar de fer “aterrar”, en paraules d’Artadi, el diàleg en concrecions. El primer punt reclama una resposta democràtica per a Catalunya, tant a nivell de llibertats individuals com col·lectives, fet que inclou l’exercici del dret a l’autodeterminació. El segon fa referència a la necessitat d’una regeneració democràtica de l’Estat, en aspectes com la de separació de poder, la no judicialització de la política, la no -ingerència en institucions catalanes i no-interferència d’estaments judicials en la sobirania del Parlament. Això inclouria segons Artadi la no-aplicació del 155, una” petició més que raonable”, segons ella, en què tanmateix ahir no es va arribar a entrar, segons Batet, que evitava la qüestió i en tot cas apostava per trobar una solució política. El tercer punt és la “desfranquització” de la societat i les institucions espanyoles, un “repte pendent” que Artadi admetia que és el punt on constaten més proximitat, i en què es troben més “còmodes” per poder transitar junts.

Per la banda espanyola, en canvi, poques propostes noves van arribar, més enllà d’insistir en la via de la reforma de l’Estatut i la millora de l’autogovern com a proposta de fons. En tot cas, ahir es va posar èmfasi en la necessitat de donar pes a un instrument que de fet Torra ja va convocar al novembre, i tornarà a reunir “al voltant del 8 de febrer”: una taula del diàleg entre forces catalanes. Sánchez delega així en el PSC part de la feina, una solució que el govern també veu amb bons ulls, ja que creu que l’ens pot “retroalimentar” les converses amb el govern espanyol. “Per ells és important que el PSC tingui

un rol, i aquesta taula és un bon lloc, ens sembla adequat també per vehicular la relació amb ells i els comuns, i sigui un diàleg efectiu”, cloïa Artadi.

La batalla prèvia pel format, el nom i la imatge que es transmetia a l’opinió pública, que va tenir la reunió pendent d’un fil fins ahir, no es va resoldre

fins poc abans. El que per a la Generalitat havia de ser una cimera entre els governs català i espanyol, i per a la Moncloa, una mera trobada entre Torra i Sánchez, es va quedar al final en una primera reunió dels presidents, d’una hora, amb una altra paral·lela de mitja hora a la sala del costat entre consellers i ministres, que al final s’unirien a la primera amb “presa final d’imatges de cordialitat”, segons Batet -des de la Moncloa admetien que van haver de cedir en deixar-se fer la foto a sis-, que Artadi definia en canvi com “una tercera reunió”. Segons fonts de la Moncloa, la d’ahir era una cita “preparada llargament amb tots els serrells”, però no hi havia ni cap ordre del dia parlat amb els temes a tractar. I s’esforçaven a deixar clar que l’única reunió de pes va ser la de presidents.La Moncloa sí que va fer públics ahir els continguts a aprovar en el consell de ministres d’avui. A més de la pujada del salari mínim interprofessional, també s’aprovarà un reial decret de mesures urgents en matèria de retribucions en l’àmbit del sector públic, la creació d’una comissió per a la restitució de membres d’acadèmies de ciències represaliats pel franquisme i una subvenció de 350 milions a la formació d’aturats. Específicament sobre Catalunya, tot just s’autoritzaran contractes d’obres en carreteres per valor de 112 milions.

LES FRASES

Nosaltres sempre parlem del dret de l’autodeterminació. Els hem explicat com el veiem i on són els consensos al país
Cal posar-li mètode i periodicitat per veure com podem seguir avançant i treballar-ho millor abans
Elsa Artadi
CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA
El referèndum no ha sortit; la nostra posició és que no existeix aquest dret. Un plantejament binari no resol el problema
El 155 tampoc ha sortit. Sánchez ja ha estat clar: la solució política vindrà d’un consens transversal
Meritxell Batet
MINISTRA DE POLÍTICA TERRITORIAL


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pascal demana que el mediador “no sigui l’excusa de res”

Barcelona

Espanya s’oposa a la proposta de pressupostos de la UE pel “repartiment injust” dels fons europeus

brussel·les

Joaquim Forn treballarà a Mediapro quan surti de Lledoners pel 100.2

barcelona

Asens creu que els presos polítics es podrien beneficiar de la reforma del Codi Penal abans de fi d’any

barcelona

Carme Forcadell surt per primer cop de Mas d’Enric en aplicació de l’article 100.2

el catllar

Albert Batlle, quatre comissaris i Montserrat Tura, entre els testimonis del judici a Trapero aquesta setmana

madrid

Bosch creu que Borrell “es va endur l’hostilitat” a Brussel·les i que amb la nova ministra “com a mínim es pot parlar”

barcelona

Intent de setge ultra a la protesta de la Meridiana

barcelona

Un veto judicial en entredit

barcelona