Rull, Turull i Sànchez recorren la decisió del Suprem de quedar-se la seva part de la causa de l’1-O

L’advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull ha presentat aquest divendres un recurs d’apel·lació davant la Sala Penal del Tribunal Suprem contra la decisió de quedar-se la major part de la causa de l’1-O i enviar només sis dels divuit acusats al TSJC. El lletrat Jordi Pina al·lega que el tribunal ha “creat” almenys cinc nous criteris per determinar la seva competència sobre el cas, apartant-se de la seva jurisprudència i decisions anteriors. Fonts del Suprem ja han avançat que aquesta decisió no es pot recórrer.

El recurs, diu l’advocat, pot ser considerat també un recurs de cassació, de súplica o fins i tot un incident de nul·litat de les actuacions, i es presenta, segons el mateix escrit, per esgotar prèviament tots els recursos interns previstos en l’ordenament jurídic espanyol abans d’al·legar els mateixos arguments davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). De fet, el mateix escrit admet que les “particularitats” d’aquesta causa judicial fan que “no estigui clar” com s’han d’esgotar els recursos interns, ja que és un recurs al Suprem davant d’una decisió del mateix Suprem.

Pel que fa als arguments per reiterar la petició de ser jutjats a Catalunya, la interlocutòria del Suprem, diu el recurs, no concreta cap element dels delictes de rebel·lió o sedició ocorreguts fora de Catalunya. Segons l’advocat, la Sala Segona ha “creat almenys cinc nous criteris competencials” per sostenir que els fets es van cometre fora de Catalunya, criteris construïts “pel cas concret”. També diu que els mateixos arguments usats pel Suprem, basant-se en anteriors precedents, haurien d’haver confirmat el trasllat de tota la causa al TSJC. Així, la mateixa sala reconeix que la interlocutòria de processament del jutge Pablo Llarena no contenia cap referència a fets delictius ocorreguts fora de Catalunya, i les acusacions no ho van recórrer, sinó que van intentar incloure fets comesos a l’estranger en els seus escrits d’acusació, cosa que la defensa considera que amplia a posteriori l’objecte del judici. El recurs també recorda que durant la instrucció no s’ha practicat cap diligència que hagi transcendit de l’estat espanyol.

Igualment, l’escrit de la defensa diu que els arguments per confirmar la competència del Suprem es basen en el delicte de malversació, i no pas en el de rebel·lió, que és el delicte principal de la causa. També al·lega que les paraules “alçament” o “alçar-se”, requisits de la rebel·lió, no apareixen en la interlocutòria del Suprem d’aquest dijous, ni tampoc cap fet directament relacionat amb la rebel·lió comès fora de Catalunya.

El recurs també veu contradictori que el delicte de desobediència sigui jutjat pel TSJC, però el de malversació no, tot i que els dos delictes es basen, en aquest cas, en decisions preses en òrgans col·legiats com la Mesa del Parlament o el Consell Executiu de la Generalitat.

Per la seva banda, l’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, considera que la interlocutòria del Tribunal Suprem que rebutja remetre la major part de la causa de l’1-O al TSJC utilitza argumenta que “criminalitzen” i “persegueixen” l’ideari independentista. Així, segons ella, el tribunal considera delictius uns fets concrets perquè tenien objectius independentistes, cosa que “criminalitza la llibertat ideològica i vulnera els drets fonamentals”. Roig ha anunciat que no recorreran la decisió, perquè teòricament no es pot recórrer, però sí presentarà un escrit formal de protesta i reiterarà la queixa a l’inici del judici.