Sánchez ignora els 21 punts
No respon al dret a decidir i a la mediació internacional perquè hi veu un “monòleg” de Torra
Es desentén de fer cap oferta política i repta el Parlament a forjar una majoria transversal de dos terços
Exhumar Franco exigirà mesos
“Si hem esperat 40 anys a treure el dictador, no ve d’uns mesos més”
Ni el justificant de recepció ni la cortesia de donar una resposta. El president espanyol, Pedro Sánchez, no se sent interpel·lat pels 21 punts que el president Quim Torra li va lliurar al Palau de Pedralbes en la seva cita, entre els quals hi ha des de la desfranquització d’Espanya fins al dret a decidir del poble català passant per una mediació internacional. En una compareixença de balanç dels seus set mesos a La Moncloa, Sánchez va avisar Torra que no es mourà del credo de “llei i diàleg”, va reptar el Parlament a forjar una majoria de dos terços que no sigui sobiranista sinó transversal i va menysprear el full de 21 punts: “Tot el que queda fora de la Constitució és un monòleg.”
Una setmana després de la seva minicimera amb Torra i de reunir el Consell de Ministres a Barcelona per primera vegada en democràcia, Sánchez no va dissimular que no li ha agradat que Torra airegés el dia de Nadal l’entrega en privat d’un document de 21 punts que desborda el comunicat pactat dijous en el qual La Moncloa va acceptar amb desgana eliminar-hi l’esment a la Constitució com a límit del diàleg en favor d’un concepte més obert com és “en el marc de la seguretat jurídica”. “Torra ha de passar de la voluntat de dialogar al diàleg real dins la Constitució”, va exigir Sánchez. I el camp de joc, segons ell, no pot incloure un àrbitre internacional. “La declaració deia que calia apostar per la llei i el diàleg i pels acords transversals i amplis”, va replicar Sánchez rescatant la delimitació del diàleg fixada a la cita de Pedralbes. “Tota la resta són monòlegs”, va reblar. I un monòleg, per definició, no té rèplica, així que el president Torra no obtindrà cap resposta seva. “El mateix que dic en públic ho dic en privat”, es va vantar.
Transcendir els blocs
En contrast amb els set anys de Mariano Rajoy que van culminar amb el referèndum de l’1-O i una judicialització, Sánchez va exposar el balanç dels seus set mesos en què ha restablert el diàleg amb la Generalitat i ha reactivat una comissió bilateral congelada des del 2011. Si bé en la copa de Nadal va assenyalar que no faria una proposta política fins que hi hagués la sentència del Suprem als presos, ahir es va desentendre de fer cap proposta i va desafiar el Parlament a forjar una majoria de dos terços. “No hi haurà solució a Catalunya fins a tenir un punt d’intersecció del nacionalisme català i el no nacionalisme que transcendeixi els blocs”, va afirmar.
Tot i que ahir no ho va explicitar, però, en el seu horitzó d’un consens que abraci dues terceres parts del Parlament no hi ha res que vagi més enllà d’un nou Estatut com ara una consulta, vinculant o no. “L’independentisme no representa les dues terceres parts de la societat catalana”, insistia ahir.
“Prou gestos cosmètics”
La rèplica a Sánchez li va arribar des de la porta del centre penitenciari de Puig de les Basses, on el president del Parlament, Roger Torrent, va visitar Dolors Bassa. Torrent va exigir a Sánchez que “abandoni els gestos cosmètics” i tingui “valentia política” per afrontar “una solució democràtica al conflicte que viu Catalunya”. Davant l’apel·lació a la carta magna del 1978, Torrent va demanar al president espanyol que deixi “d’excusar-se en la Constitució” i va recordar que a Catalunya “hi ha presos polítics i exiliats” i que “un 80% de la població catalana” vol una sortida política a la situació que viu el país en forma de dret a decidir.
Comptes, PDeCAT i ERC
En contrast amb el que el seu propi ministre d’Afers Estrangers, Josep Borrell, menysté com “la política de l’ibuprofèn”, Sánchez defensa la idoneïtat del seu guió de desinflamar el conflicte amb el diàleg, la inversió territorialitzada i el fre a recursos davant el Tribunal Constitucional. Per tot això, ara reclama al PDeCAT i a ERC “que aquests acords es puguin materialitzar en els pressupostos generals de l’Estat”, uns comptes que no poden prosperar sense els republicans i els postconvergents. El dilema de l’independentisme el resumia dijous al Senat Bernat Picornell (ERC): “Ens mengem el nostre orgull mentre tenim gent a la presó, perquè són ells els que ens demanen que els allarguem la mà. Siguin valents. Quan hi haurà una proposta del govern? Després del judici, serà ja massa tard.”
La hisenda catalana
La batalla de Sánchez per fer prosperar els comptes del 2019, però, ha topat amb un primer escull al Senat, on el PP –que hi té una majoria absoluta– i Ciutadans han vetat el seu primer pas, l’aprovació dels objectius de dèficit que delimiten el màxim a gastar, i han retornat el projecte de nou a la casella de sortida malgrat que les comunitats –moltes ja en mans del PP i Andalusia a punt d’estar-ho– rebrien 2.500 milions addicionals. L’endemà que el vicepresident Pere Aragonès anunciés que es recupera l’engranatge de l’Agència Tributària de Catalunya que va ser anul·lat per l’article 155, Sánchez no va voler aclarir si ho permetrà o no i va avançar que reclamarà informació a la Generalitat sobre l’abast del seu propòsit amb el que és considerat un pilar de la hisenda catalana. “Dins de l’Estatut i la Constitució, podem parlar de tot, i fora, de res”, va tornar a solemnitzar Sánchez llançant un nou avís també sobre les competències tributàries.
Esgotar la legislatura
Amb la invitació a fer balanç i a expressar desitjos que és inherent a l’últim Consell de Ministres de l’any, Sánchez va reafirmar la “vocació d’esgotar la legislatura” i arribar al 2020. I espera que el judici al Suprem no obstaculitzi el camí fins al final del mandat. “Que el carril de la justícia vagi per una banda i el de la política per una altra”, va confiar.
En el que és un dels 21 punts de Torra –la desfranquització–, Sánchez sí que hi va entrar a l’hora de prevenir que l’exhumació del dictador del Valle de los Caídos està sent tan “garantista” que trigarà “mesos”. “Si hem esperat 40 anys, no ve d’uns mesos”, sosté.
El TC anul·la la Ciberseguretat
El govern de Mariano Rajoy guanya batalles set mesos després de la seva extinció i ahir va fer que el Tribunal Constitucional anul·lés part de la llei de creació de l’Agència de Ciberseguretat catalana pel fet de vulnerar competències de l’Estat en seguretat. Gràcies al recurs registrat l’octubre del 2017 per Rajoy, el TC anul·la bona part de l’article 2 adduint que la seguretat pública és estatal. El TC elimina el punt 2.1, que deia que l’Agència “té per objecte garantir la ciberseguretat en el territori de Catalunya”.
