PDeCAT

En l’assemblea constituent es va decidir que tots els municipis farien primàries per triar alcaldable. Això, però, ha esdevingut poc operatiu en molts casos, reconeix Ferran Bel, responsable d’acció política i estratègia municipal del PDeCAT. Així que s’ha optat per una altra fórmula: si un alcalde o alcaldessa vol repetir, i ho proposa a l’assemblea local i l’assemblea ho valida, la proclamació es tira endavant. Arran d’aquesta decisió, poblacions com ara Tortosa, Manresa, Vic i Puigcerdà ja tenen clar el cap de llista. El PDeCAT, però, no es presentarà amb aquesta sigla. S’opta per repetir la fórmula que va portar Carles Puigdemont en les catalanes imposades pel 155. És a dir: cada municipi podrà triar entre utilitzar la nomenclatura Junts per Catalunya o “Junts per” i el nom del municipi. Junts per Badalona, per exemple. Aquest canvi de marca, segons Bel, no comportarà pèrdua de suports perquè, recorda, les municipals són unes eleccions en què preval la clau local. L’objectiu de les municipals? Tornar a guanyar Catalunya pel que fa a nombre total de vots, almenys revalidar les alcaldies que es tenen i governar en les quatre diputacions i en la majoria de consells comarcals. A més, recuperar ciutats històriques que es van perdre fa quatre anys com ara Berga. Un cas a banda és el de Barcelona. L’exconsellera Neus Munté hi va guanyar les primàries i, de fet, està proclamada. Però a hores d’ara ningú dona per fet que sigui l’alcaldable. La possibilitat que l’exconseller empresonat Quim Forn sigui finalment el candidat és cada cop més ferma. Ni que sigui una tercera persona. També caldrà acabar de veure quin paper hi tindrà la Crida i quines aliances s’hi acaben teixint.

ERC

La formació republicana té un objectiu clar: el 2015 van presentar 715 candidatures i ara volen arribar a les 800. El punt de partida, també: com més ajuntaments republicans hi hagi a Catalunya, millor es treballarà per aconseguir la independència del país. Per això ERC mantindrà l’aposta per les llistes cremallera en què totes les parts de la societat s’hi puguin sentir representades. El convenciment de ser guanyadors també és clar per a Isaac Peraire, vicesecretari general de coordinació interna, territori i organització. “Som els que millors resultats podem obtenir a tot arreu”, afirma. De moment, el gros de les proclamacions no s’ha fet, però ja hi ha candidats clars arreu del territori. Per exemple, Barcelona, Reus, Sabadell, Terrassa i Vilafranca del Penedès. La resta del calendari anirà marcat per la convocatòria, però Peraire insisteix que tant Oriol Junqueras com Marta Rovira, tot i la seva situació, fa temps que tenen la mirada posada en les municipals i fa temps que hi treballen. “En clau municipal, continuarem estant al costat del Parlament i del govern”, conclou. Com en altres casos, ERC parla d’autonomia municipal a l’hora de prioritzar aliances postelectorals. Però la premissa és clara: ha de ser amb llistes sobiranistes i d’esquerres.

CUP

Els cupaires van registrar un fort increment fa quatre anys. Van gairebé quadruplicar el nombre de regidors: van passar dels 101 del 2011 a 372. Les perspectives per a la CUP són en principi favorables i la direcció està intentant conjugar la feina en clau nacional amb els ritmes municipals. Ara s’està treballant per equips en el desplegament de les municipals amb un programa marc, a través d’un procés participatiu, que cada candidatura adaptarà a les seves necessitats específiques. Es tracta d’un document viu que aquest mes de gener es vol aprovar en el consell polític i, posteriorment, es vol enviar als municipis perquè puguin fer la feina, explica Laia Estrada, responsable de municipalisme. Paral·lelament, s’ha enviat un qüestionari al territori per saber en quin punt està cada agrupació local, i això permet, també, analitzar l’estat de les candidatures. A diferència del Parlament de Catalunya –on els diputats es poden presentar únicament un cop–, als municipis de més de 10.000 habitants els candidats poden aspirar a dos mandats, i a tres en el cas dels municipis que no arriben a aquest límit. La CUP vol eixamplar horitzons en aquesta convocatòria i no adreçar-se únicament al món independentista: “El moment és complex per una situació política que demana un marc plebiscitari i ens volem adreçar a tothom que aposta per la república. Volem sumar”, reflexiona Estrada. No obstant això, la direcció nacional hi posarà tres condicions: que les llistes neixin en forma de projecte assembleari, que se segueixi el projecte nacional de la CUP o que se sumin a altres projectes com ara coalicions d’electors i que es respecti el codi ètic de la formació. “El nostre ADN és municipalista i va més enllà de les cadires als plens. Ara no parlem de noms, parlem de projectes”, conclou. No hi ha un calendari definit més enllà del que la realitat imposa.

PSC

El PSC afronta les municipals amb el repte d’intentar posar fre a la davallada del nombre de regidors i alcaldies en un àmbit, el municipal, que tradicionalment havia estat el seu principal feu. Des dels comicis del 2011, els socialistes han caminat per un pedregar. Quatre anys abans, en les eleccions del 2007, el PSC havia aplegat el 32,23% dels vots, i havia obtingut 2.569 regidors i 276 alcaldes, unes xifres que el 2015 van quedar reduïdes a un 17,06 %, i la presència als ajuntaments, a 1.278 regidors i 119 alcaldes. Durant aquests anys, el pes que ha tingut en la política catalana i espanyola el debat sobiranista, la subordinació més evident que mai del partit al PSOE, la sortida del sector catalanista, el naufragi de la via federalista i la captació –principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona– d’antics votants socialistes per part de Ciutadans han fet que el PSC arribi a les properes municipals en una situació poc propícia per a la remuntada. En aquest context, és més que probable que els estrategs del PSC optin per intentar centrar al màxim el debat en l’àmbit local, una missió gairebé impossible en una campanya que continuarà marcada pel suport socialista al 155 i per la incapacitat del govern del PSOE per articular alguna proposta convincent que permeti obrir les portes al diàleg reclamat pel sobiranisme. Fonts del PSC han declinat avançar cap dada sobre la propera campanya. En tot cas, des de fa setmanes, la maquinària del partit ja s’ha posat en marxa amb l’elecció d’alcaldables per part de les assemblees locals. Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Badalona ja tenen clars els alcaldables.

Els comuns

Aquest és un cas singular. El partit, a banda d’estar sotmès, com la resta de formacions, a la conjuntura del moment excepcional que viu el país, té una dificultat afegida que alhora és la gènesi de la candidatura: la confluència de diverses forces. Una situació complexa que, si s’hi afegeixen els funcionaments locals, encara genera situacions més complicades. “Catalunya té un territori variat i divers, i tindrem en compte idiosincràsies molt diferents. No fem un plantejament monolític.” D’aquesta manera, la secretària de municipalisme de Catalunya en Comú, Agnès Petit, defineix quina és la realitat de la formació avui. Això no significa, però, que l’estratègia estigui a les beceroles. S’han constituït el que anomenen “grups motors”, que és la figura que servirà per a la confecció de candidatures. A través d’aquests grups, es faran processos de primàries, que determinaran els equips amb què es presentaran a cada municipi. L’objectiu és que al mes de febrer s’hagin culminat tots els processos i que els alcaldables estiguin proclamats. Per això, la formació no ha fet cap proclamació oficial encara. L’excepció seria Ada Colau a Barcelona, que, tot i que s’ha de sotmetre també a un procés de primàries, té tots els números per continuar en el càrrec, i ella mateixa ja va expressar la seva voluntat de fer-ho. “L’objectiu és arribar a tot arreu on sigui possible. Seguint la lògica municipal, la supramunicipal i en xarxa”, argumenta Petit, que admet que es volen teixir aliances amb altres partits d’esquerres, però també amb formacions independents. Una altra qüestió és la marca amb la qual es concorrerà, ja que pot ser variable. En principi es respectaran denominacions ja existents com ara Barcelona en Comú i Terrassa en Comú. Però no es descarten altres noms en l’àmbit local en funció de les coalicions que es puguin formar al territori.

Ciutadans

La mirada dels d’Albert Rivera està posada en els bons resultats en les catalanes del 21-D. Per poder repetir la jugada, aquesta vegada en l’àmbit local, haurien de seduir un altre cop bona part dels votants del PP i molts del PSC, una batalla pel vot nacionalista espanyol a les grans ciutats que tindrà com a escenari un territori força definit: la demarcació de Barcelona i municipis tarragonins com ara Tarragona, Reus i Tortosa. Per emular aquells resultats, l’estratègia de Ciutadans posarà èmfasi en l’antiindependentisme més que en els temes estrictament locals. Millorar els resultats de les municipals del 2015 no els serà difícil. Ciutadans no té cap alcalde en tot Catalunya i té només 157 regidors i 74 grups municipals, 23 dels quals en poblacions de més de 50.000 habitants. Fonts del partit han assenyalat que és aviat per parlar del nombre de llistes i dels candidats, ja que les candidatures encara no han estat proclamades. De fet, l’únic que Ciutadans ha fet públic és el seu suport a la candidatura independent per a l’Ajuntament de Barcelona encapçalada per l’ex-primer ministre francès Manuel Valls. No presentaran alcaldable propi.

PP

Decantat per la nova direcció estatal del partit cap a plantejaments propers a l’extrema dreta i pressionat per la tendència a l’alça de Ciutadans i per l’ombra de Vox, el PP corre el risc de perdre bous i esquelles en les municipals, tal com li va passar en les catalanes del 21-D i en els anteriors comicis locals del 2015. Aquell any, la presència municipal del PP va quedar reduïda a 215 regidors, una sola alcaldia i un 7,55% dels vots. Una caiguda considerable si es compara amb els resultats del 2011: 474 regidors, 8 alcaldes i 12,68% dels vots. El PP encara no ha fet públic el nombre de candidatures que pensa presentar en el conjunt de Catalunya i s’ha limitat a confirmar oficialment els caps de llista de les quatre capitals de demarcació, que són decidits directament per la direcció de Madrid. D’altra banda, també està clar el candidat de Badalona: Xavier García Albiol va deixar la direcció a Catalunya del partit liderat per Pablo Casado per intentar recuperar una alcaldia que va perdre fa quatre anys per pactes postelectorals. Ell i Manuel Reyes a Castelldefels seran els principals protagonistes d’una mena d’operació reconquesta de les alcaldies d’aquestes dues ciutats.